Mossos d'Esquadra de la Unitat Regional de Medi Ambient de Girona han detingut un home per un delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat i per un altre de navegació temerària. A més a més, se l'ha acusat, com als seus dos acompanyants, d'un delicte contra el medi ambient per pescar corall sense llicència.
Una detenció complicada
La detenció es va produir el dia 19 al matí. Els mossos van observar una embarcació fondejada i uns bussejadors sospitosos en una zona de la reserva natural parcial del Cap de Creus, on no està permesa l'extracció de corall. Uns agents es van embarcar en un vaixell de la Direcció General de Pesca per interceptar la barca i inspeccionar el seu contingut. Els mossos van arribar a l'embarcació quan entrava als canals de Santa Margarida de Roses i li van ordenar que s'aturés per regirar-la. Els pescadors, sorpresos, van llançar dos sacs a l'aigua i van fugir a gran velocitat pels canals. En un moment determinat, el patró de l'embarcació va girar de cop i va provocar un xoc frontal amb l'embarcació dels mossos. Els corallers il·legals volien aprofitar la confusió per fugir, però els mossos van poder saltar a la seva llanxa i arrestar-los. L'embarcació va ser immobilitzada i els estris usats per a l'extracció van ser decomissats.
El corall
Els agents van aconseguir extreure un dels sacs llançats abans no s'enfonsés: al seu interior hi van trobar 2 quilograms de corall vermell. Posteriorment els membres de la Unitat Aquàtica dels Mossos van recuperar la segona bossa, on hi havia 3,7 kg. El 20 de setembre el principal acusat va ser posat a disposició del jutjat de Figueres, que el va deixar en llibertat amb càrrecs. El detingut té nombrosos antecedents.
El conflicte del corall
L'extracció il·legal de corall a la zona del Cap de Creus no és nova. Fa anys que hi ha denúncies d'aquests fets i periòdicament es deté a gent involucrada en aquestes activitats. Molts d'ells són reincidents. El 1998 es va acusar uns corallers il·legals de cremar la casa d'un agent rural, però van ser absolts per falta de proves. Els corallers furtius extreuen sovint corall de mida inferior a la legal, i sovint actuen en zones on la pesca de corall és prohibida. A més a més, molt sovint aquests corallers extreuen el corall amb el substrat, i això limita molt la seva possibilitat de regeneració. Els coralls que s'han tret de forma incorrecta trigaran 50 anys a regenerar-se. I la desaparició del corall afectarà també d'altres espècies marines que viuen associades als hàbitats del corall (moluscs, peixos, esponges...). Però els científics apunten que el corall al Cap de Creus té una altra gran amenaça: la pesca de palangre.