Els Mossos d’Esquadra han enviat al jutjat tres casos de nenes residents a la comarca del Gironès que han patit l’ablació. Les tres joves, d’entre 7 i 14 anys, pertanyen a famílies subsaharianes i dues d’elles són germanes. En tots els casos, qui ha donat l’alerta a la policia han estat els seus pediatres, que van detectar la mutilació durant una revisió mèdica.

Els pares de les dues germanes són procedents de Gàmbia i l’altra jove ha vingut a viure a Catalunya via reagrupament familiar. Ara, la investigació haurà de determinar en quin moment les menors van patir l’ablació i si es pot aplicar el Codi Penal, que en aquests casos és absolutament categòric, contra els seus progenitors. La llei castiga l’ablació amb penes d’entre 6 i 12 anys de presó. A més, persegueix aquelles mutilacions genitals que es puguin fer en territori estatal, però també les que es porten a terme aprofitant viatges als països d’origen.

L’any passat, comptant les situacions de risc i aquelles en què la pràctica ja s’ha dut a terme, els Mossos d’Esquadra van intervenir en catorze casos arreu del territori català, més de la meitat dels quals -vuit-, van tenir lloc a les comarques gironines.

Viatge al país d’origen per mutilar les nenes

La mutilació genital femenina és una pràctica estesa i acceptada en nombroses ètnies del continent africà. D’ençà del 2002, les comarques del Gironès compten amb un protocol per lluitar-hi en contra. Tot i que la demarcació no té constància que es facin ablacions a menors, les ètnies que la practiquen aprofiten les vacances o un viatge al país d’origen per, un cop allà, marcar les nenes per tota la vida. Per evitar això, quan arriben casos de menors amb risc evident de patir-la, el jutjat considera la possibilitat de prohibir als pares endur-se’n la filla a l’Àfrica.

Protocol de col·laboració interdepartamental

Cada vegada que es detecta un cas de risc, tots els departaments amb competència en aquest tipus de fets actuen conjuntament. Mossos d’Esquadra, Salut, serveis socials i tota la resta d’agents que formen part de la xarxa van a la una amb l’objectiu d’assegurar que les menors no seran mutilades i convèncer els pares que abandonin la pràctica. En cas que els agents no aconsegueixen conscienciar les famílies, s’activa la via judicial. Dels cinc casos registrats l’any passat a les comarques gironines, en tres va ser suficient la via del diàleg, però en d’altres dos es van activar mesures judicials.

Quan l’ablació ja s’ha fet, la xarxa de salut catalana ofereix la possibilitat de reconstruir els genitals. Segons Rosa Negre, sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra, aquesta opció representa “un punt d’esperança” per aquestes persones. La també cap de la Unitat Regional de Proximitat i d’Atenció al Ciutadà a Girona (URPAC) posa en valor la importància i els bons resultats que està donant el protocol específic, però alerta que “encara està lluny de l’objectiu final, que és eradicar la pràctica”. “El treball de prevenció i la tasca que fan tots els agents implicats en el protocol és clau per poder fer pedagogia i conscienciar les famílies”, remarca.