El PP creix en totes les comunitats on té els grans casos de corrupció. És l'únic partit imputat i té 500 càrrecs investigats a tot el territori espanyol. Tot i així, guanya vots i diputats sense excepció.

El PP és l'única formació política imputada com a partit. Primer pel cas Bárcenas, per suposadament destruir documents, i ara per un dels últims casos que ha sortit a la llum, el cas Imelsa, a la comunitat Valenciana. És el mateix cas en què es podria acabar imputant Rita Barberà. El grup municipal popular està tot imputat i el Suprem ha de decidir si investiga, també, l'exalcaldessa. Ni aquest cas, ni les gravacions de la conspiració entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, no han suposat cap cop per al PP. Ni una rascada, els ha fet.

Si mirem el mapa de resultats i el comparem amb el dels casos de la corrupció, es dibuixa un nou mapa on el PP creix on més investigacions obertes hi ha contra els seus càrrecs i excàrrecs electes. 

 

Madrid

A Madrid hi ha 72 imputats per diferents casos de corrupció. Els principals: Gürtel, Bárcenas i l'Operació Púnica.

Operació Púnica: polítics i empresaris van crear una extensa xarxa delictiva que presumptament facilitava l'adjudicació de serveis públics por valor de 250 milions d'euros, a canvi del pagament de comissions il·legals. L'ex número dos d'Esperanza Aguirre, Francisco Granados, és un dels principals imputats en la causa.

Cas Bárcenas: L'extresorer del PP, Luis Bárcenas, va ser qui va destapar la suposada comptabilitat B del partit. En les seves anotacions, Bárcenas apuntava sobresous en diner negre a alts càrrecs de la formació. Entre els imputats hi ha l'exministre de l'Interior, Ángel Acebes.

Cas Gürtel: És la investigació sobre la corrupció política vinculada al PP. Comença el 2009 i s'imputen 187 persones, 74 d'elles polítics. El suposat cap de la trama és Francisco Correa. Entre les dimissions de càrrecs polítics estan les de quatre alcaldes del PP: el de Boadilla del Monte, González Panero; el d'Arganda del Rey, Ginés López; el de Pozuelo de Alarcón, Jesús Sepulveda, i el de Majadahonda, Guillermo Ortega.

Comunitat Valenciana

Actualment hi ha més de 200 polítics del PP valencià, amb responsabilitat en el partit o en diverses administracions, implicats en diverses causes judicials. Entre els imputats hi ha expresidents, com José Luis Olivas; exconsellers, com Rafael Blasco; expresidents de Diputació, com Carlos Fabra, i exalcaldes, com Sonia Castedo. Entre els principals casos hi ha Imelsa, Gürtel i Brugal i Emarsa.

Imelsa: És l'últim gran cas que ha sortit a la llum i pel qual s'ha imputat el PP. El titular del jutjat d'instrucció 18 de València ha imputat el Partit Popular com a persona jurídica pel presumpte delicte de blanqueig de capitals, pel qual investiga altres cinquanta persones, entre regidors, exregidors, assessors i exassessors populars a l'Ajuntament de València. El jutge també ha demanat al Suprem que imputi Rita Barberà, que és aforada. Hi ha 115 investigats, persones físiques i jurídiques, per diversos delictes contra l'administració pública. Entre ells, els de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, tràfic d'influències, suborn, frau, falsedat i blanqueig de capitals, en relació amb una trama de corrupció infiltrada en diverses administracions públiques de la Comunitat Valenciana, els integrants se servien dels seus llocs de responsabilitat per arreglar contractes i cobrar comissions il·legals a canvi d'adjudicacions fraudulentes.

Brugal: És un cas en què s'investiguen delictes de suborn, extorsió i tràfic d'influències en l'adjudicació de contractes públics en concursos de gestió dels serveis de recollida d'escombraries en diverses localitats governades pel Partit Popular a la província d'Alacant. La investigació va començar el 2006, amb 6 detencions el maig del 2007, tres de les quals van acabar en condemnes de presó. Al juliol del 2010 es va reprendre el cas amb nous implicats.

Gürtel: El cas arriba també a València. Inclou diverses instruccions: el cas dels vestits, la peça separada del cas FITUR, pel qual es demanen 11 anys per a l'expresidenta de les Corts Valencianes i exconsellera de Turisme, Milagrosa Martínez, i el cas del presumpte finançament il·legal del PP valencià.

El 'Cas dels vestits' va suposar la investigació de la possible relació entre els regals atorgats per les empreses de Francisco Correa i els seus socis al president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, i altres alts càrrecs del seu govern.

Emarsa: S'investiga una depuradora valenciana de Pineda on presumptament es van saquejar 24 milions d'euros i pel qual es van imputar 25 persones pels presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, falsedat, suborn i blanqueig de capitals. Entre els encausats es troba l'exalcalde de Manises i exvicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo, per a qui el jutge demana 14 anys de presó.

Galícia

Hi ha 17 imputats en dos casos: Pokémon i Campió.

Operació Pokémon: És una investigació judicial que surt a la llum el 2012 en relació amb diferents episodis de suposada corrupció que afectarien alguns polítics gallecs, com l'alcalde d'Ourense, Francisco Rodríguez (PSdG), el de Boqueixón, Adolfo Gacio (PP) i l'exconseller d'Urbanisme de Lugo, Francisco Fernández Liñares (PSdG), entre altres. Segons les hipòtesis inicials, el grup empresarial Vendex, amb seu a Madrid, hauria rebut contractes per part de diferents administracions gallegues a canvi del pagament de suborns. En una segona fase han aparegut ramificacions de la trama a Astúries i Catalunya, en el marc de l'Operació Manga derivada de la Pokémon que es va iniciar a Lugo, amb més polítics i empreses implicats.

Cas Campió: És una investigació judicial sobre la presumpta concessió de subvencions irregulars a canvi de comissions a càrrecs públics. Es va iniciar per part d'agents del Servei de Vigilància Duanera (depenent de l'Agència Estatal Tributària), en la qual van ser detingudes 15 persones, entre les quals figura l'empresari farmacèutic de Lugo Jorge Dorribo i dos directius de IGAPE.

Castella i Lleó

Des de l'any 2013, 78 casos de corrupció política s'investiguen als jutjats de Castella i Lleó que afecten greument el Partit Popular. Entre els principals casos ha dos imputats, la resta han estat ja jutjats. Aquí hi ha una branca del cas Bárcenas. Segons els papers de la comptabilitat B del PP, l'alcalde de Burgos, condemnat per corrupció, va ser compensat pel partit amb 190.000 euros.

A Castella i Lleó hi ha diversos casos vinculats a l'urbanisme: 

Cas de la Ciutat del Golf: És un procés judicial amb origen a Navas del Marqués i que va començar el 2006 quan la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va anul·lar un projecte urbanístic promogut en una pineda d'aquesta localitat, en un terreny protegit com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que incloïa la construcció de 1.600 habitatges de luxe, un camp de golf i dos hotels d'alta gamma.

Castella-la Manxa

Existeixen vincles entre els principals imputats de la trama Púnica amb alcaldes populars a Castella-la Manxa. Hi ha tres imputats pendents de judici, com l'alcalde de Carranque, Javier Martín. El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco va investigar si la privatització del servei d'enllumenat públic que va dur a terme l'anterior corporació del PP estava vinculada a aquesta trama de corrupció.

Múrcia

Hi ha 15 imputats actualment. Entre els casos de corrupció destaca la trama Umbra. El titular del Jutjat d'Instrucció número 8 de Múrcia investiga delictes de malversació, blanqueig, suborn i altres, amb l'alcalde de la ciutat, Miguel Ángel Cámara Botía, imputat per la presumpta trama de corrupció urbanística a la zona nord del municipi.

També estan imputats el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Múrcia, així com l'amo del Reial Múrcia, Jesús Samper, i María Isabel Fernández, cap de l'Oficina de Govern Local de Múrcia.

Andalusia

El Cas Troia ha estat un dels casos de corrupció més sonats a Andalusia quan es parla del PP. L'alcalde d'Alhaurín el Grande, Juan Martín Serón (PP), i al regidor d'Urbanisme, Gregorio Guerra, van ser condemnats per un delicte de suborn a penes d'un any de suspensió de feina i càrrec públic i a una multa de 200.000 euros.

L'Audiència malaguenya va considerar provat en una sentència judicial que tots dos van exigir 122.000 euros a un empresari de la construcció per concedir-li una llicència d'obres.

Illes Balears

La corrupció balear té 40 excàrrecs del PP imputats. Els casos més destacats són: Palma Arena i Andratx. També hi ha el cas Nóos que, tot i que no té imputats del PP, surt de la investigació del Palma Arena.

Cas Palma Arena: Aquest extens cas investiga el sobrecost del velòdrom Palma Arena, l'enriquiment de l'expresident del govern Jaume Matas (PP) i el suposat finançament il·legal del PP. Estan acusats Matas, a qui se li imputen dotze delictes, l'exregatista olímpic José Luis Pepote Ballester, l'exportaveu del PP a l'Ajuntament de Palma Rafael Durán i l'exconseller de Turisme del PP Joan Flaquer, entre d'altres.

Cas Andratx: Trama de presumpta corrupció urbanística. Han estat condemnats l'exdirector general d'Ordenació del Territori del govern de Matas (PP) Jaume Massot (7 anys de presó), i l'exalcalde d'Andratx Eugenio Hidalgo (6 anys).

Canàries

A les Canàries destaquen especialment el cas Faycán i el cas Catis. Entre els dos casos sumen 25 imputats.

Cas Faycán: Va esclatar el juliol del 2005 després de la denúncia d'una empresària del municipi, que va declarar que la Regidoria d'Obres Públiques de l'Ajuntament li va exigir el pagament d'una comissió del 20% del pressupost de l'obra a l'adjudicació. Des de llavors el nombre d'imputats puja a 18, entre els quals figuren empresaris relacionats amb les constructores Dragados, Mazotti i Cobra, empleats municipals, l'interventor Enrique Orts, l'exassessor d'Obres Públiques Francisco Gordillo i tres regidores del consistori.

Cas Catis: És una trama de corrupció que es lucrava lliurant diplomes falsos de titulacions. Així, un sindicat tapadora va estar anys oferint cursos de dubtosa validesa. Expedia a un ritme fabril diplomes acreditatius que després puntuaven en processos de selecció, no només per a empreses privades, sinó també per accedir a un lloc en les administracions públiques.