Els coptes d'Egipte formen una comunitat que va mantenir el cristianisme a desgrat de l'ocupació dels àrabs al segle VII. Van ser majoria a Egipte fins al segle XIV, perquè a aquest país va haver-hi moltes resistències a la islamització. Actualment són al voltant del 10 % de la població del país, entre set i vuit milions (tot i que també hi ha coptes al Sudan i a Líbia, i n'hi ha molts que han emigrat, especialment als Estats Units). Són la minoria religiosa més gran de la regió.

L'Església Ortodoxa Copta

Hi ha coptes catòlics, evangèlics i ortodoxos. El 90% són ortodoxos, sotmesos a l'obediència del Papa d'Alexandria. En realitat, l'Església ortodoxa copta, a desgrat del seu nom, té poc a veure amb les esglésies ortodoxes de Grècia i de Rússia, tot i que els seus rituals són similars, perquè els egipcis es van separar de la resta d'obediències cristianes el 451, quan els coptes van optar per les tesis monofisites: des d'aleshores consideren que Crist tenia només una natura divina que s'encarna en una natura humana, que combinava elements divins i humans. El cap de l'Església Ortodoxa Copta té el títol de Papa d'Alexandria, patriarca de tot Àfrica i de la seu de Sant Marc. Té una certa influència sobre les esglésies coptes d'Eritrea i Etiòpia i també se li reconeix una certa jurisdicció sobre els Sants Llocs. L'Església Ortodoxa Copta és considerada una església de màrtirs: va ser molt perseguida pels bizantins, i més endavant va tenir problemes amb l'Islam. El seu santoral és ple de sants que han patit martiri.

Descendents dels antics egipcis

Copte és una paraula que ve del grec Αίγύπτιος ('egipci'). Els àrabs clàssics en principi usaven el terme copte per designar tots els egipcis, però més endavant el terme va passar a designar els cristians. Els coptes tenen una llengua litúrgica, que des del segle XVII ningú parla, el copte, que deriva directament de l'egipci demòtic, la llengua que es parlava a l'última etapa de l'antic Egipte. Aquesta llengua té el seu propi alfabet, amb elements de l'alfabet grec i amb d'altres de procedents de l'alfabet egipci demòtic, el dels darrers faraons. Es tracta una llengua que va ser usada pels egiptòlegs per tal de desxifrar els jeroglífics egipcis.

Un dur segle XXI

Si durant segles Egipte va ser un país relativament tolerant amb els cristians, al segle XXI la violència contra aquesta comunitat ha crescut. A partir de 2011 hi ha hagut diversos atacs armats contra temples i barris coptes. Els coptes van donar suport a la primavera àrab, perquè confiaven que se suprimissin alguns aspectes de la legislació egípcia, com les mencions a la xària a la Constitució i la inclusió de la religió al carnet d'identitat, i que es permetés als coptes accedir a les més altes funcions administratives (un fet que ara els és prohibit). Però el 2013 van començar els xocs amb els Germans Musulmans, i van patir nombrosos atacs, que van afectar especialment esglésies i comerços. El Daesh ha convertit els temples coptes en l'objectiu predilecte dels seus atacs a Egipte