Timochenko, Pablo Catatumbo, Pastor Álape, Jesús Santrich i Romaña van pujar somrients i fent la "v" de la victòria a dos helicòpters amb l'emblema del Comitè Internacional de la Creu Roja que els traslladaria a ells i uns 40 comandants de les FARC de Sábanas del Yarí, a Caquetá, fins a Cartagena d'Índies, on demà dilluns els homes forts del grup guerriller més violent de Colòmbia firmaran un acord de pau amb el Govern que presideix Juan Manuel Santos.

És la setmana de la fe per als colombians. Set dies plens d'esperança que començaran amb aquesta firma i finalitzaran diumenge 2 d'octubre amb el plebiscit convocat pel govern perquè tots els ciutadans colombians donin suport o rebutgin els acords de pau. És la setmana de la mort de la bala, i també l'enterrament del segrest i de l'extorsió. És la setmana del lliurament d'armes, que seran foses per convertir-les en tres monuments a la Pau i que seran situats a Nova York, l'Havana i Cartagena. És la setmana històrica en què Colòmbia vol construir un nou país, fonamentat en la pau, l'equitat i l'educació.

Cartagena, la ciutat emmurallada i banyada per les aigües del Carib, ampliarà les pàgines de la seva història amb una firma que, sobre el paper, acabarà amb més de 50 anys d'enfrontament bèl·lic que ha deixat una infinitat de morts entre guerrillers, militars, paramilitars i camperols. Una guerra que va situar Colòmbia entre els països més violents del món.

Cartagena, blindada

La ciutat heroica ha estat blindada per un contingent de més de 3.000 forces policials que garantiran la seguretat dels 2.500 convidats al solemne i històric acte que es durà a terme entre les 12 de la nit i l'una de la matinada espanyola d'aquest dilluns 26 de setembre. Dilluns ha estat declarat cívic, és a dir que s'han suspès les classes i treballadors públics i d'empreses de serveis tenen el dia lliure. També ha estat declarada la Llei Seca, que impedeix vendre alcohol.

Quinze presidents desatenen Uribe

Entre els convidats figuren un total de quinze presidents, majoritàriament de països sud-americans, una vintena de cancellers i altres personalitats entre les quals es troba el rei Joan Carles, el president del Banc Mundial, Jim Yong-Kim i la presidenta del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde.

Tots ells han fet cas omís del missatge que fa uns dies els van enviar els expresidents colombians Álvaro Uribe i Andrés Pastrana, els grans defensors del 'no' als acords de pau, i en què els convidaven a no assistir a un acte que ells consideren exclusivament intern del país.

El president Santos, alhora, va rebutjar un debat amb Uribe per falta de temps. Santos va ser el deixeble avantatjat d'Uribe quan aquest va ser president. Va ser concretament el seu ministre de Defensa i se'l va responsabilitzar dels cops més importants que el Govern va donar a les FARC com van ser les morts de Mono Jojoy, Raúl Reyes i Alfonso Cano.

Santos firmarà els acords de pau, negociats durant quatre anys a l'Havana amb la col·laboració del govern de Cuba i de Veneçuela, però difícilment Uribe firmarà la pau amb ell.

El president de Colòmbia s'ha convertit en el mandatari més mediàtic en els últims mesos. Fa una setmana a Nova York, a la seu de l'ONU, va rebre la felicitació i el suport de Barack Obama i també l'elogi de la gran majoria de presidents del món.

Colòmbia obre els braços

Durant els dotze minuts que va durar el seu discurs, Santos es va mostrar optimista i esperançat amb tot el procés: "No volem més guerres ni a Colòmbia ni al món. Tenim motius per a l'esperança. Hi ha una guerra menys al planeta. És a Colòmbia".

Va recordar que els recursos que abans es destinaven al conflicte seran ara per a l'educació i per al camp. "Una Colòmbia que obre els seus braços al món, i dóna la benvinguda a la inversió, al comerç i al turisme", va acabar.

Cartagena i el món sencer seran testimonis d'un acord històric, però que troba opositors en molts colombians, que creuen que votar 'sí' significa donar suport a Santos i votar 'no' és donar suport a Uribe. I com va dir la Premi Nobel de la Paz, Jody Williams, en una recent entrevista a la cadena Caracol, "la pau no és de Santos ni d'Uribe, és dels colombians".

Però hi ha qui pensa com l'exvicepresident Pancho Santos, que "un procés de pau en un país dividit és un delicte".

Humberto de la Calle, principal negociador amb les FARC a l'Havana, en canvi, declara obertament que "per a les FARC i el nostre poble la satisfacció més gran serà sempre haver guanyat la pau". Alhora, Armando Benedetti, senador i president del partit en el Govern, acusa directament: "Els que volen la guerra no han sentit les bales".