La tomba de Dalí no és l'única protagonista aquests dies; Colom li fa la competència. Encara que la teoria més acceptada pels experts apunta que Cristòfor Colom va néixer a Gènova, no tots descarten que fos català, gallec o portuguès. És per aquest motiu que un grup d'investigadors portuguesos posarà a prova aquesta última tesi gràcies a una mostra de l'ADN de fa 500 anys.

El mateix fill del descobridor d'Amèrica, Ferran Colom, va contribuir a l'aura de misteri que hi ha sobre l'origen del seu pare en no revelar el seu lloc de naixement en la biografia que va escriure sobre ell, la qual cosa ha generat múltiples teories entre els investigadors.

Canvi d'identitat

La Universitat de Coimbra i l'Institut Superior Tècnic (IST) de Lisboa comprovaran una d'aquestes hipòtesis: si el navegant era portuguès i, a més, si el seu nom real era Pedro Ataíde, com es va conèixer un corsari portuguès del segle XV.

Aquesta tesi va ser desenvolupada pel professor Fernando Branco, de l'IST, en un llibre publicat el 2012 sota el títol Cristòfor Colom, noble portuguès en el qual es recullen més de mig centenar de coincidències entre la vida del navegant i la de Pedro Ataíde.

Ataíde va ser donat per mort en la batalla naval del cap de São Vicente el 1473, on va combatre juntamnent amb un corsari francès anomenat Culon.

Segons la tesi de Branco, Ataíde va aconseguir salvar-se i arribar nedant fins a les costes de l'Algarve, on decidiria canviar el seu nom a Pedro Colón (o Culon) per motius de seguretat, ja que la família d'Ataíde era perseguida a Portugal després de participar en una conjura per matar el rei João II.

El grup d'investigadors de la Universitat de Coimbra i de l'IST analitzarà l'ADN extret dels ossos del cosí directe de Pedro Ataíde i el compararà amb l'ADN del seu fill Ferran, que ja va ser seqüenciat el 2006 a Espanya.

"Estic gairebé segur que el seu nom era Pedro Colón. Falta comprovar si existeix relació amb Pedro Ataíde", afirma Branco.

Futura exhumació 

Aquesta prova només serà possible si els ossos del cosí d'Ataíde estan en bon estat, detall que es desconeix perquè encara no s'ha obert la tomba en la qual està sepultat.

Els investigadors esperen poder-ho fer després de l'estiu, una vegada aconseguida l'autorització de les autoritats per obrir la tomba, un procés que s'ha retardat diversos anys.

Fora de les fronteres de Portugal s'ha apuntat a l'origen espanyol del navegant (principalment gallec i català, però també extremeny, andalús i fins i tot basc) i a la seva procedència anglesa, grega, noruega o croata, entre d'altres.