El parc de Collserola té 8.000 hectàrees, on el bosc es combina amb les zones habitades. El pulmó verd de Barcelona rep cada any 2'5 milions de visitants cada any. 

La gran activitat que es fa al Parc Natural, la continuïtat de la massa arbrada fins al Priorat, l'hivern sec i la gran quantitat de material al sotabosc que hi ha per cremar, sumen un gran nombre de probabilitats perquè es declari un foc a Collserola. El gran temor dels Bombers és que es propagui ràpidament. Primer, perquè en cas extrem podria arribar al Priorat, i segon, per la gran quantitat d'habitatges que hi ha. 

Això fa que quan hi ha una columna de fum a Collserola s'activin totes les alarmes i els Bombers hi arribin en 10 minuts. Tot i que la zona és competència dels Bombers de Barcelona, els Bombers de la Generalitat també reben l'avís al 112 i activen les seves unitats.

El temps d'arribada al foc és fonamental per evitar que s'escampi. I detectar la columna de fum, també.

A Collserola hi ha 7 torres de guaita. En temporada forestal, del 15 de juny al 15 de setembre, hi ha vigilants 10 hores al dia durant els 7 dies de la setmana. A més, hi ha 6 torres més que també poden detectar les columnes de fum. N'hi ha 3 més a la serralada de Marina i 3 més al Garraf. 

Durant l'estiu els guaites vigilen i alerten els bombers en cas d'incendi. Durant l'hivern es fan tasques de prevenció, entre les quals hi hauria d'haver la neteja dels boscos, que recau en els propietaris, que no sempre són administracions públiques, sinó que la majoria són privats.

Collserola enfronta els bombers

Segons el càlcul de probabilitats, està previst que cada dos anys es cremin 18 hectàrees a Collserola. El director dels Bombers de Barcelona declarava recentment en una entrevista a El Nacional que la intervenció és clau i que actualment està garantida perquè hi ha més mitjans que fa uns anys: "Vam intervenir el 94 de la mateixa manera que ara? No, ara ho faríem molt millor", explica Manel Pardo, amb les dades de l'últim gran incendi a Collserola el 1994, quan es van cremar 252 hectàrees.

Davant d'aquestes dades els Bombers de Barcelona es prenen amb tranquil·litat la possibilitat que hi hagi un foc. "La situació està molt controlada. Cal mirar estadístiques", diu Manel Pardo. "El fet que hi hagi continuïtat no vol dir que garanteixi que es cremarà. Si no hi intervinguessin –referint-se al cos de bombers–, potencialment es pot cremar tot". Segons el director dels Bombers de Barcelona "no pots fer especulacions sense comptar que tu hi intervens. Tu planifiques, tu decideixes què cremes i què no. I saps que això no passaria".

Pardo és contrari a la teoria dels Bombers de la Generalitat. Els Bombers de la Generalitat tenen com un dels seus malsons la possibilitat que es declari un incendi a la serra de Collserola, que sobre el paper podria arribar fins al Priorat perquè hi ha una superfície d'arbrat continu. El cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, afirma que s'esperaven un gran incendi a Collserola l'any passat, per les condicions extremes, però al final no va tenir lloc. 

El risc elevat ha desaparegut aquest any però no s’ha esborrat perquè, com diu Marc Castellnou, “el bosc té memòria”. Un foc a Collserola és complicat per la quantitat d’habitatges que hi ha, la proximitat amb Barcelona i les grans poblacions amb més densitat de població de l’Àrea Metropolitana, i per la torre de comunicacions que hi ha dalt la muntanya.