Més de la meitat dels nens amb altes capacitats patiran algun episodi d'assetjament al llarg de la seva vida escolar, segons un estudi del psicòleg Josep Soler per a l'associació No al ACoso Escolar (NACE) que s'ha presentat avui a la Universitat de Lleida. I habitualment els casos d'assetjament no són detectats a l'escola, sinó a casa. Per fer aquest estudi, Soler s'ha entrevistat amb 300 famílies amb fills superdotats o amb forts talents acadèmics (matemàtic, verbal...). La Fundació d'Ajut a Nens i Joves amb Altes Capacitats (FANJAC) de Lleida considera que el primer problema es produeix en la manca de detecció dels nens amb altes capacitats.

Identificar el bullying

Soler creu que el sistema educatiu no està preparat per prevenir els casos d'assetjament: "Ens trobem que rarament els pares són informats del problema per l'escola, per tant, això ens indica que als centres educatius hi ha un gran dèficit en prevenció i detecció precoç dels casos". A més, l'autor de l'estudi remarca que un terç dels casos es poden considerar greus ja que tenen afectacions en els menors com ara depressió, ansietat, fracàs escolar o problemes de comportament, que obliguen a seguir tractament mèdic i no permeten assistir a classe amb normalitat. Així ho ha corroborat el president de la FANJAC a Lleida, Martí Sans, que assegura que han tractat casos d'alumnes que es neguen a anar a escola i fins i tot han arribat a autolesionar-se per evitar trobar-se amb els seus assetjadors a l'aula. Sans destaca que si el bullying afecta el voltant del 25 o 30% de l'alumnat en general, quan es parla de nens amb altes capacitats, el percentatge pràcticament es multiplica per dos.

Preparar el sistema educatiu

El president de l'associació NACE, Javier Pérez Aznar, assenyala que "si això passa és perquè el professorat no està prou preparat per combatre l'assetjament escolar i tampoc per conèixer i atendre les altes capacitats, per tant, s'ajunta un doble desconeixement sobre la mateixa realitat". Per això proposa fomentar la formació i aplicar plans de prevenció a les escoles. Assegura que una de les experiències que més està funcionat és la "tutoria entre iguals", que fomenta que els alumnes es protegeixin entre ells i que també preveu mecanismes específics per als infants i joves amb altes capacitats. "És fonamental tenir totes aquestes estructures per donar seguretat", conclou.

Detectar els superdotats

Sans ha insistit que una de les principals reclamacions de l'associació és que la Generalitat implanti un pla de detecció sistemàtica de les altes capacitats a les aules, seguint l'exemple de comunitats autònomes com Andalusia, Madrid o Múrcia. Sans assegura que actualment només el 17% del professorat a Catalunya té formació específica per detectar altes capacitats en l'alumnat, un percentatge "insuficient" que fa que "molts infants amb dotacions o talents especials se'ns escapin i fins i tot acabin amb fracàs escolar i deixant els estudis". I és que aquests infants i joves necessiten motivacions específiques i reptes perquè no s'avorreixin i puguin desenvolupar les seves capacitats i talents. Sans ho exemplifica amb xifres. Assegura que a Catalunya només es detecten altes capacitats al 0,02% -menys de 300- quan el mateix departament d'Ensenyament reconeix que els infants i joves amb aquestes característiques suposen entre el 4 i el 6% del total. En canvi, gràcies a plans sistemàtics, se'n van detectar 7.000 casos a Andalusia, 3.000 a Múrcia i 1.700 a Madrid. Per això, la FANJAC recomana que els pares que sospitin que els seus fills puguin tenir altes capacitats s'adrecin a l'escola, als equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAPs) o a algun centre extern perquè els facin l'avaluació corresponent.