L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha assegurat que les targetes distribuïdes als seus consellers i directius eren conegudes tant dins com a fora de l'entitat, ja que era materialment impossible ocultar la seva existència durant 23 anys. Avui ha declarat com un dels principals acusats en el judici de les targetes black. "En 23 anys, hi ha algú que pugui dir que es pot amagar aquesta pràctica en una organització de milers de persones amb un Banc d'Espanya al darrere?", s'ha preguntat Blesa, i ha afegit que "no existia cap intenció de confondre" sobre elles.

Així mateix, ha asseverat que les targetes "ésclar que es veien", i ha afegit que si l'auditoria encarregada a Bankia tenia dubtes sobre la seva naturalesa, "podia haver anat al pla comptable de la caixa", per la qual cosa ha qualificat les acusacions que pesen sobre ell de "molt greus". I és que, ha explicat Blesa, els auditors "ho coneixien tot perfectament, quin era el tractament fiscal, tots els conceptes, tot, però després ho omet a l'informe que es va enviar al FROB i que va servir de base per a l'acusació".

Contra Bankia

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa s'ha negat a reconèixer el desglossament de les despeses efectuades amb les targetes 'black' restant així veracitat al document aportat per Bankia, que constitueix la principal prova de càrrec en el judici que se celebra a l'Audiència Nacional contra 65 exalts càrrecs i directius de les dues entitats. La suma dels càrrecs efectuats a les targetes ascendeix a 12,5 milions d'euros.

Preguntat sobre el full d'Excel lliurat per Bankia com a informe pericial - validat com a prova pel tribunal després de ser impugnat per les defenses- Blesa ha dit que es tracta d'una "recreació plena d'inexactituds" que ha elaborat l'entitat nacionalitzada amb dades que desconeix d'on han sortit. "Si un compara l'extracte que sol facilitar una entitat en relació amb els moviments de targetes amb el llistat, no coincideix", ha precisat davant dels magistrats de la Secció Quarta Penal de l'Audiència Nacional i la resta de parts.

Els documents d'Excel aportats per Bankia van revelar unes despeses de més de 436.000 euros per part de l'expresident de Caja Madrid, però Blesa ha assegurat que contenen "nombroses inexactituds, ja que un no té el do de la ubiqüitat en estar a diversos llocs alhora". Sobre això, ha assegurat que no es tracta d'un "document mercantil ni d'un moviment de compte o una suma d'extractes bancaris", per la qual cosa no reconeix les despeses perquè no pot "contrastar-les amb cap altre document".

A més, ha carregat contra Bankia per haver obviat en la informació remesa a la causa el nom correcte del compte en el qual es carregaven les despeses de les targetes i que identificaven aquestes quantitats amb els acords assolits pel consell d'administració de Caja Madrid el maig del 1988. De fet, l'expresident de l'entitat ha puntualitzat que la de les targetes "era una pràctica exercitada per l'anterior president (Jaime Terceiro) a partir del 1988, i quan jo m'hi vaig incorporar el 1994 no la vaig modificar".

Blesa, que durant poc més de dues hores s'ha sotmès únicament a les preguntes del Ministeri Fiscal, del tribunal i de la seva defensa, ha argumentat que era impossible saber a què correspon cada assignació, i en quin concepte es va fer. No obstant això, segons la seva opinió, resulta un argument "pedestre" pretendre que les despeses de representació siguin per una quantitat fixa, ja que no es tracta de despeses d'aquesta mena, per a la qual cosa els presidents tenien una targeta específica.

Després de l'interrogatori a Blesa, la sala ha ajornat a dimarts vinent 4 d'octubre la següent declaració prevista, la de Rodrigo Rato.

La data de creació

A preguntes fetes pel seu advocat, Carlos Aguilar, Blesa ha dit que no reconeixeria el contingut de l'Excel perquè no era contrastable i ha carregat contra Bankia, a la qual acusa d'haver lliurat informació relacionada amb el compte de les targetes opaques a l'Audiència Nacional ometent la data en la qual es va aprovar aquesta pràctica, el maig del 1988, i que segons el seu parer consta als documents entregats.

"Això no és un assumpte menor", ha dit Blesa arran del fet que la data d'aprovació de l'ús de les targetes és aquella en la qual té el seu origen aquesta retribució. En ser preguntat per la intenció que va poder tenir Bankia en ometre aquesta dada, ha respost que la desconeix encara que li fa l'efecte que és "qualsevol cosa menys innocent".

Blesa ha agregat que els auditors coneixien perfectament la data del document i ha assegurat que "no es pot dir que no se sabia que existien les targetes". Hi ha algú que sigui capaç de dir que es pot ocultar l'existència de les targetes? Si us plau...", ha respost l'exdirectiu mentre ha ironitzat que els auditors al·leguin el desconeixement dels plàstics posant èmfasi en el fet que van estar vigents 23 anys.

Finalment l'expresident de Caja Madrid ha recalcat que en el moment en què un dels beneficiaris abandonava la caixa la targeta s'enfosquia, aquesta quedava anul·lada, com diu que va ser el seu cas. "La vaig lliurar i no vaig utilitzar ni un duro més", ha sentenciat.