Un 58,2% de llars barcelonines asseguren tenir dificultats per arribar a final de mes; són dades de l'enquesta de condicions de vida de 2016 elaborada per l'Idescat. El 2016, els percentatges més grans de població que van declarar arribar amb dificultat a final de mes se situaven a les Terres de l'Ebre (74,5%), les Comarques Centrals (73,6%), l'Alt Pirineu i Aran (72,6%) i el Camp de Tarragona (71,5%), segons l'enquesta.

L'ampliació de la mostra de l'enquesta de condicions de vida que l'Idescat va dur a terme a Catalunya, en col·laboració amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha permès disposar, per primera vegada, de resultats territorials sobre la distribució de la renda de les llars, les condicions de vida i l'exclusió social, i complementar les dades de Catalunya publicades per l'Idescat el maig de 2017. S'ofereixen els principals indicadors per àmbits territorials, l'Àrea metropolitana de Barcelona i el municipi de Barcelona.

Pel que fa als ingressos mitjans nets per persona, l'Àmbit Metropolità (amb 13.446 euros per persona) i el Penedès (amb 12.444 euros) han estat els àmbits territorials que van tenir uns valors més elevats l'any 2016. L'Àmbit Metropolità és l'únic que es va situar amb uns ingressos per sobre de la mitjana catalana (12.660 euros): un 6,2%. A l'interior de l'Àmbit Metropolità, Barcelona va tenir uns ingressos de 15.685 euros per persona.

Els àmbits territorials on un percentatge més important de llars van rebre alguna prestació social són Ponent (75,1%) i les Terres de l'Ebre (73,7%), mentre que l'Alt Pirineu i Aran (55,7%), el Penedès (57,5%) i les Comarques Centrals (57,9%) són els àmbits amb un percentatge més baix.

La despesa mitjana mensual de l'habitatge principal va ser de 368 euros a Catalunya. L'Àmbit Metropolità (392 euros) i el Penedès (354 euros) són els àmbits territorials que van tenir més despesa mensual en habitatge.

El Camp de Tarragona és l'àmbit amb un percentatge de població més gran amb privacions (59,2%), molt per sobre de la mitjana catalana (45,2%), fet que el situa com l'únic àmbit en què més de la meitat de la població tenia una privació material o més. A continuació ve el Penedès (amb un 48,8% de població amb alguna privació) i Ponent (amb un 46,0%), mentre que la resta d'àmbits se situen per sota de la mitjana catalana.

L'indicador relatiu de risc de pobresa (que mesura la proporció de persones que tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població) es va situar en el 17,2% en el conjunt de l'Àmbit Metropolità i va baixar fins al 15,4% en el conjunt de l'Àrea metropolitana de Barcelona (AMB) i fins al 12,2% a la ciutat de Barcelona. Aquestes taxes són inferiors a la mitjana catalana, que es va situar en el 19,2%.

L'any 2016 un 22,5% de la població catalana estava en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE). Pel que fa a la informació territorial, la taxa AROPE se situava en el 21,1% en l'Àmbit Metropolità, el 19% en l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el 16,9% a Barcelona.

L'enquesta de condicions de vida mesura la incidència i composició de la pobresa mitjançant l'establiment d'un llindar de risc de pobresa. A més, ofereix informació sobre la distribució personal de la renda a partir dels ingressos anuals nets. D'altra banda, aporta dades sobre les privacions de les llars, les condicions dels habitatges i l'indicador de risc de pobresa o exclusió social harmonitzat. És una estadística de periodicitat anual harmonitzada en l'àmbit europeu que realitzen conjuntament l'Idescat i l'INE. A partir de 2016 l'Idescat, amb la col·laboració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, duu a terme una ampliació de la mostra que permet obtenir resultats més fiables per a Catalunya, i estimacions dels principals indicadors per àmbits territorials, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el municipi de Barcelona.