Complir 50 proves, una per dia. Aquest és l'objectiu principal del perillós joc de la 'balena blava', que s'ha estès per tot el món, i que incita els adolescents a través de les xarxes socials a superar diferents reptes macabres que els obliguen a autolesionar-se per acabar suïcidant-se. Entrar al joc suposa un greu risc perquè, si no compleixen amb alguna de les proves, amenacen els participants amb fer mal a les seves famílies.

Les proves consisteixen a fer-se talls a diferents parts del cos, passar por visionant diferents dies a les 4.20 hores de la matinada vídeos de terror i escoltant músiques que els envia el "curador", observar els diferents escenaris on podria tenir lloc el suïcidi, com un terrat o les vies del tren, i, finalment, acabar llevant-se la vida.

Les sàdiques i cruels propostes són esgarrifoses. Emplacen el jugador a portar a terme accions tan esfereïdores com "tallar una balena a la teva mà amb una fulla d'afaitar", "empènyer la teva mà cap a una agulla moltes vegades", "pujar a una grua", "acceptar la data de la mort que et donarà el curador", parlar amb altres balenes (nom que reben els jugadors) o "no parlar amb la teva mare en tot el dia", entre moltes altres propostes ja obligades que han de complir perquè el curador "comprovi si és confiable".

Informació bàsica per als pares

Compartir o publicar aquesta informació tant als mitjans com a les xarxes està generant una doble polèmica. D'una banda, molts critiquen que aquesta és una manera perquè els adolescents s'interessin més pel joc, però, de l'altra, també és molt important tenir coneixement dels passos que se segueixen, sobretot perquè els pares puguin detectar els senyals des del primer moment.

Un canvi d'actitud de l'adolescent serà el primer motiu que donarà peu a pensar als pares que el seu fill està en perill. El joc té moltes proves que consisteixen a autolesionar-se, sobretot a fer-se talls. Per això, els signes bàsics que ens poden ajudar a detectar que els més vulnerables poden haver caigut a la trampa dels curadors són els següents:

  • Talls a diferents parts del cos: marques als braços, a les mans, a les cames, als llavis... Els fan tallar-se inscrivint-se al cos "F57", que s'especula que seria el grup promotor dels suïcidis; dibuixar-se balenes amb ganivets; escriure's sí o no a les cames; tallar-se amb una navalla "F40", que fa referència al trastorn d'ansietat fòbica; i, finalment, els insten a fer-se talls diaris a les mans.
  • Canvi de comportament: un dels reptes del joc té per objectiu no parlar a la mare en tot el dia o a qualsevol altra persona propera.
  • Despertar-se a la matinada: una de les proves obliga els jugadors a llevar-se diversos dies a les 4.20 hores de la matinada per visionar vídeos de terror i escoltar músiques que enviarà el curador o, també, per pujar a una teulada.

De Rússia a Catalunya

Els primers casos van tenir lloc a Rússia. De fet, el joc hauria estat creat pel rus Philip Budeikin, que ja era administrador del conegut com a "grup de la mort" -que s'ha relacionat amb l'augment dels suïcidis d'adolescents-, creat a Vkontakte, una xarxa social russa molt popular entre els adolescents. A Facebook, a més, hi ha diversos grups que promocionen el perillós joc i van donant instruccions als seus participants dia a dia.

Ara, aquesta amenaça ha arribat a Catalunya, on una menor ha estat ingressada a la unitat psiquiàtrica d’un centre hospitalari per participar en aquest joc i evitar que se suïcidi.

Per desgràcia, ja fa temps que aquesta pràctica volta per tot el món. A banda de Rússia, els països on més suïcidis s'han produït a causa d'aquest joc és a Mèxic, el Brasil i Colòmbia.

Grups de la mort

Un augment de suïcidis va fer saltar el senyal d'alarma. Un dels grups creats a la xarxa social russa portava per nom Blue whale (balena blava) i va començar a incitar els joves a autolesionar-se i penjar les fotos a Internet.

Segons la periodista russa Novaya Gazeta, entre novembre del 2015 i abril del 2016 es van suïcidar 130 nens i adolescents a Rússia. La majoria formaven part d'aquests grups.

Per què balena blava?

Moltes balenes blaves es queden varades a les costes cada any i, la majoria, moren. Hi ha estudis que apunten que això és un suïcidi col·lectiu i que, generalment, ho fan per la desorientació que pateixen quan, per exemple, segueixen en massa pels mars una balena líder i aquesta es perd o es posa malalta.

De fet, en alguna ocasió que han ajudat les balenes a tornar a alta mar, però, quan ho aconseguien, elles tornaven a la costa mogudes pel seu instint.