L'Ajuntament de Badalona iniciarà els tràmits per deixar de bonificar l'Impost de Béns Immobles (IBI) dels edificis que són propietat de l'Església i que s'utilitzen per realitzar activitats econòmiques, entre elles les escoles religioses, segons ha anunciat aquest dilluns l'alcaldessa Dolors Sabater. L'exempció de l'impost és obligatòria per a tots els ajuntaments arran del conveni del 3 de gener de 1979 entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu, però el consistori badaloní entén que una sentència del Tribunal de Justícia Europeu del mes de juny passat ha posat en dubte aquesta mesura en considerar que podria tractar-se d'una "ajuda estatal prohibida". Per tant, ha iniciat els tràmits per començar a cobrar-lo.

Actualment a Badalona, l'Església catòlica, i en menys grau altres associacions confessionals, deixa de tributar més de 350.000 euros al consistori en concepte d'aquesta exempció tributària. D'aquests, més del 65% provenen d'immobles destinats a l'ensenyament privat, "cosa que els converteix en susceptibles d'estar bonificant-se de manera irregular, ja que en aquest context poden rebre ajudes prohibides contràries a la lliure competència", ha destacat l'alcaldessa. A Badalona hi ha actualment un total de 17 immobles propietat de l'Església que no paguen l'IBI.

En roda de premsa, l'alcaldessa de Badalona ha afirmat que "aquest govern municipal ha fet una aposta clara per aconseguir una major justícia social". "Treballar per aconseguir una fiscalitat més justa és un dels nostres compromisos i aquesta nova mesura s'afegeix a l'aplicació de la tarifació social a les guarderies municipals i l'augment de l'IBI de les grans superfícies comercials, entre d'altres mesures", ha dit Sabater.

El tinent d'alcalde i regidor de l'Àmbit de Badalona Democràtica, José Téllez, considera que aquesta exempció de l'IBI a l'Església Catòlica "és injusta, perquè no està fonamentada en cap mesura redistributiva ni d'interès general per a la ciutat". En aquest sentit, ha avançat que obriran "expedients de revisió i comprovació a tots els immobles de l'Església que tinguin activitat econòmica amb la finalitat d'iniciar els tràmits per deixar d'aplicar aquesta exempció".

El dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) té el seu origen en el cobrament d'impostos per part de l'Ajuntament de Getafe (Madrid) a un col·legi catòlic en relació amb les obres de remodelació de la sala d'actes l'any 2011. La institució religiosa va reclamar, via judicial, la devolució de l'import econòmic fent referència a l'acord establert entre l'Estat i la Santa Seu i la qüestió va arribar en forma de consulta al TJUE, que va dictaminar que aquestes exempcions fiscals per a activitats econòmiques poden ser considerades ajuts estatals il·legals.