Els auditors que van analitzar els comptes del Palau de la Música, sense detectar irregularitats, han admès avui que no van comprovar si les factures que suposadament van servir per desviar fons a CDC eren falses, malgrat que les seves quanties eren molt elevades per a un servei de bustiada.

Antoni Gracia i Roger Margarit, professionals del Gabinet Tècnic d'Auditoria que van analitzar els comptes del Palau entre els anys 2001 i 2008, han declarat avui com a testimonis davant el tribunal que jutja la milionària espoliació del Palau de la Música per part dels seus exresponsables Fèlix Millet i Jordi Montull.

En un dur interrogatori, el fiscal Emilio Sánchez Ulled ha posat contra les cordes els dos testimonis, amb múltiples preguntes sobre els motius pels quals no van detectar irregularitats en els comptes de la institució, i ha arribat a etzibar-los si existia algun acord per realitzar les auditories del Palau de la Música "de forma amable".

Els dos auditors han assenyalat que van donar per bona la comptabilitat del Palau de la Música, d'acord amb la documentació que els facilitava l'exdirectora financera del Palau Gemma Montull, que era la seva interlocutora en les anàlisis dels comptes de la institució cultural.

Els tècnics han reconegut que durant les seves auditories no es van adonar de les nombroses sortides en efectiu dels comptes del Palau de la Música mitjançant xecs al portador, que durant diversos anys van sumar 9,5 milions d'euros, el destí dels quals no s'ha pogut aclarir.

El fiscal ha retret als auditors la seva falta de comprovacions en diverses de les operacions econòmiques que després s'ha constatat que estaven darrere de l'espoliació de l'entitat cultural i, particularment, per les factures falses amb les quals sospita que el Palau va fer arribar a CDC comissions il·legals de la constructora Ferrovial.

Les esmentades comissions, manté la Fiscalia, es van emmascarar a través de les factures que proveïdors de CDC carregaven al Palau de la Música per activitats de bustiada que en realitat havien prestat per a la formació nacionalista.

"Imports astronòmics, conceptes vagues i difusos, i tot correcte, al seu entendre?", ha etzibat amb ironia el fiscal a Roger Margarit, un dels auditors, després de recordar-li que algunes d'aquestes factures estaven justificades mitjançant quatre paraules "genèriques" en el seu concepte, malgrat incloure quantitats de fins a 140.000 euros.

Margarit ha reconegut que en algun dels exercicis econòmics que va analitzar hi va haver una "variació que cridava l'atenció" en el cost del servei de bustiada del Palau de la Música, que va sumar 982.000 euros en tres anys, una quantitat amb la qual, ha ironitzat el fiscal, "es podria enviar una carta a cada persona del planeta".

L'auditor ha adduït llavors que aquestes factures eren "emeses per un tercer, degudament registrades", pel que no va comprovar que els treballs s'haguessin dut a terme. "Potser que demanéssim a la Fundació si hi havia algun contracte. La resposta és que tot el que hi havia era allò", ha afegit.

Les explicacions dels dos tècnics han motivat la intervenció de la presidenta del tribunal, Montserrat Comas d'Argemir, que ha preguntat si no "entra dins de la funció d'un auditor constatar si s'ha presentat el servei o no", a la qual cosa Antoni Gracia ha contestat que la seva missió era comprovar si les despeses tenien "suport documental suficient".

Els testimonis han argumentat també que ells no analitzaven els comptes de l'Associació Orfeó Català -entitat que el fiscal creu va canalitzar el gruixut del desviament en no estar auditada-, per la qual cosa els va ser impossible seguir el rastre del saqueig.