Jaume Asens i Joan Llinares són els homes de vidre d'Ada Colau. El tercer tinent d'alcalde, Jaume Asens, té sota el seu paraigua l'àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Per engegar la maquina que ha d'implantar la llei de la transparència i obrir portes i finestres, com va pregonar Barcelona en Comú abans d'entrar a l'Ajuntament, ha buscat un referent anticorrupció: Joan Llinares. Qui va ser l'auditor del Palau de la Música just després de saltar l'escàndol de corrupció que va sacsejar l'opinió pública catalana i va fer trontollar els fonaments d'una part de burgesia barcelonina i CDC, que va posar la seva seu com a aval. 

Asens i Llinares tindran aquest mes de juny les principals eines de transparència i anticorrupció de l'Ajuntament de Barcelona a punt: El codi ètic, el reglament i la bústia per denunciar comportaments sospitosos de corrupció. El reglament no té precedents a l'Estat espanyol i s'inclou dins l'aplicació de la llei de la transparència que va entrar en vigor aquest mes de gener. 

Ens reben al despatx del tercer tinent d'alcalde i es veu una complicitat entre ells. Tenen molts clars els objectius marcats i l'entrevista acaba sent un intercanvi fluid d'idees entre ells dos. ​

Estem en un moment que s’ha d’aplicar la llei de la transparència. Al marge de la llei vostès tenen molt clar que l’Ajuntament havia de ser transparent, que la política havia de ser oberta al ciutadà. Això vostès ja ho porteu al seu ADN.  A qui se li acut fitxar Joan Llinares?

Jaume Asens: Jo al Joan el coneixia del procés del Palau de la Música. El coneixia professionalment. Quan vam pensar en una persona que tingués una trajectòria, un prestigi en matèria de lluita contra corrupció, en transparència i auditories i que conegués com funciona una administració, no ens van venir molts noms al cap. A mi em va venir el seu nom. Ell tenia diverses ofertes i, en part perquè era una proposta nova, és la que el va engrescar.

Què va fer que es decantés per l’Ajuntament de Barcelona?

Joan Llinares: Amb l’Ajuntament ja hi tenia un contacte des de feia molts anys, amb el Museu Nacional d'Art de Cartalunya (MNAC), on hi vaig estar 9 anys i on l’Ajuntament juga un paper important en el consorci. Després quan vaig al Palau de la Música també hi ha l’Ajuntament formant part del consorci, per tant no m’és una administració desconeguda. Des de dins sols l’havia viscut en els processos d’acabar el museu del MNAC i després també per tot el que va suposar el treball al Palau de la Música. Però quan m’arriba la proposta jo havia tornat a l’Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), d’on havia marxat 13 anys abans i amb una idea de quedar-me pràcticament allí treballant els anys que em queden fins la jubilació. La veritat és que la proposta sí que em va engrescar i no vaig trigar a pensar-m’ho més de 2 hores.

La transparència és una mesura de prevenció de la corrupció

Per què cal un codi ètic?

J.L: Forma part de la transparència. És una eina que està directament vinculada als paràmetres de transparència, no sols els que planteja la llei. La transparència és una cosa que hem demanat des de sempre. Ha estat guanyada tros a tros per les exigències de la societat. En aquest sentit és un dels casos on el dret va darrera del que la societat ve demanant. La llei de la transparència, tant com l’aprova el govern espanyol com el Parlament català. Fa més de 10 anys que el Parlament Europeu i la Comissió Europea està exigint als govern de la UE que ham d'aprovar normes de transparència i codi ètics.

La transparència és una eina anticorrupció?

J.L: És una mesura de prevenció de la corrupció. Sense cap dubte. Una bona part de la corrupció ha arrelat amb la manca de transparència i dins l’obscurantisme amb el qual ha funcionat sempre l’administració. Aconseguir, des de fora, accedir a un expedient i a una informació, ha estat molt difícil.

J.A: Nosaltres sempre hem dit que la democràcia és transparència, és llum i taquígrafs i per acabar amb la corrupció cal acabar amb l’opacitat i les zones fosques. Perquè a les zones fosques és on neix la corrupció. La transparència és una virtut, que als que governem ens fa més forts democràticament, però a vegades, més vulnerables. Les agendes transparents, que tothom pugui saber on és el polític en cada moment, nosaltres ho estem vivint en les nostres pròpies carns. La gent mira si estàs més al districte. És un terreny que ja s’ha conquistat en el sentit comú i a vegades sembla que no siguem conscients d’on venim. Abans això era una eina que no existia. A mi em sorprèn quan m’interpel·la un conseller de CDC i ell no té l’agenda pública ni l’ha tinguda mai en el passat. No em queixo, perquè som nosaltres els qui hem exposat les nostres fortaleses i les nostres debilitats. Jo crec que això és en benefici d’una institució. Quan vam dir que volíem entrar, fer net i aixecar catifes, també vam dir que volíem obrir portes i finestres. I això també passa per nosaltres. Som els primers que creem els instruments perquè se’ns pugui fiscalitzar millor. Sempre cito en Xirinacs perquè m’agrada molt. En Xirinacs deia: “Lluitarem contra els forts quan siguem febles, lluitarem contra nosaltres mateixos quan siguem forts”. Aquesta dimensió que el poder, si es lliura a la seva pròpia dinàmica lògica, tendeix a acumular-se i tendeix a convertir-se en despòtic, és el que fa que hi hagi un punt de desconfiança fins i tot cap a nosaltres mateixos. Perquè no tinguem la temptació de caure en inèrcies o en pràctiques de la vella política que nosaltres ens hem compromès a fer fora.

És una revolució cultural des del punt de vista de les formes de governar

La transparència què és? No només és penjar tots els documents, va molt més enllà. És un canvi cultural?

J.L: És una revolució cultural des del punt de vista de les formes de governar. I des del punt de vista del governat, dels seus compromisos com a individu social que té les possibilitats de participar i que les ha d’utilitzar. Si s’aplica tot el que està legislat sobre transparència, qualsevol ciutadà pot saber com s’aplica fins a l’últim cèntim del pressupost municipal. 

J.A. La traçabilitat és també important...

J.L. La traçabilitat i els resultats. No només és que ara es vingui a tapar el ciutadà amb una quantitat d’informació que sigui incapaç de digerir, que això seria una altra forma perversa de dir “som transparents”. És també la manera de fer-ho comprensible i crear els mecanisme per tal que qualsevol dubte i pregunta que tingui el ciutadà pugui obtenir les respostes. I això és el que hem articulat d’alguna manera que no ve a la llei ni en cap de les normes que desenvolupen les obligacions en matèries de transparència, sinó que ha sigut un treball del propi govern de crear l’oficina per a la transparència i les bones practiques, que va molt més en enllà del que estan fent moltes les administracions, que pengen a la web tota la informació i el que vulgui que vagi mirant. Amb l’oficina, la pro activitat i la generació de vincles són alguns dels objectius.

J.A: Com diu ell és una revolució però sí que exigeix un canvi cultural important pels funcionaris. Per això no anem tan ràpids com voldríem. Han treballat tota la seva vida professional amb uns criteris, tenen un certa edat i de cop les exigències d’aquesta nova cultura els obliga a introduir en les rutines una sèrie d’elements que signifiquen, sobretot a l’inici, un sobreesforç.

Cal formar-los...

J.L. Sí, una de les funcions de l’oficina és fer una tasca de formació en l’àmbit intern de l’organització.

 No es vol entendre que l’administració és una cosa i el poder executiu, una altra

Els càrrecs de confiança. Un tema tan controvertit sempre i que s’ha utilitzat, també, contra aquest govern des del primer moment. Com s’ha d’articular i gestionar?

J.L: Els càrrecs de confiança han existit sempre i estan regulats per la llei. En l’àmbit de l’administració local, els càrrecs de confiança estan estipulats dins la llei de bases i el seu Reial Decret que la desenvolupa i en cada ajuntament, en funció del número d’habitants que té, es fixa un número de persones que es configura com a persones que formen part del govern. Són d'un nivell inferior, però formen part del govern. No se’ls contracta. Se’ls nomena. Són persones que s’incorporen a l’estructura política i estan integrades dins d’ella. És normal que si estan integrades en l’estructura política siguin persones que tinguin assimilat i comprat el programa, la ideologia, la manera de veure la vida... tot el que dona voltes a aquest nucli, que en definitiva és govern. És una manera de desviar moltes altres qüestions que implica la transparència i el bon govern. A mi em costa d'entendre. En països que ens han ensenyat molt sobre el conflicte d’interessos i la transparència, com els EUA, el president Kennedy va nomenar el seu germà per integrar-lo dins el seu govern i es va veure amb una absoluta normalitat. O el president Clinton, que va nomenar la seva dona. Per què? Perquè estem parlant del nucli del govern.

J.A: Aquí també ha passat amb els Maragall...

J.L: Es normal que gent que forma el govern estigui cohesionada. L'anormal seria el contrari. Que fossin desconeguts. S’està confonent i no es vol entendre que l’administració és una cosa i el poder executiu, una altra. Aquí el codi ètic planteja que no es podran presentar en els processos de personal, membres del govern o de l’administració que estiguin compresos fins a un quart grau. Ni en processos de contractació de personal ni en processos de contractació d’empreses, cap empleat públic de l’Ajuntament de Barcelona podrà intervenir si hi apareixen relacions familiars, perquè el codi ètic ho prohibeix.

Costa molts diners ser transparent?

J.L: La transparència genera economies. I la transparència li surt molt bé de preu a l’administració, en la mesura que tu obligues a seguir els procediments només en matèria de contractació, de subvencions. Aquí amb una transparència absoluta es contractaran les coses com s’han de contractar. I contractar les coses seguint el procediment genera economies. Mirem on han anat els principals casos de corrupció que coneixem, són tot percentatges de les adjudicacions. En la mesura que tu ho evites estàs generant economies. Això és com els que diuen que la democràcia és cara i que ens poden estar argumentant que la transparència és cara. No és cara. En la perspectiva i la projecció temporal, la transparència genera molt bones economies en les administracions públiques en la mesura que evita la corrupció. La corrupció, en definitiva, són diners que s’emporten cap a indrets desconeguts.

El poder és intrínsecament dolent. Tendeix a l’abús 

Després de viure el cas del Palau de la Música no li estranya res...?

J.L: Només cal llegir la premsa. Ja no m’estranya res.

Ja està curat d’espants?

J.L: Ja estic curat d’espants.

La lentitud de la justícia en segons quins casos no juga gaire a favor tampoc...

J.L: En aquest país s’ha jutjat abans a un membre de la Casa Reial que al senyor Millet. I el cas va ser posterior... I és molt més complex que el del Palau...

És governa més còmodament o més incòmodament sent transparent?

J.A: En termes de comoditat és més còmode no haver de donar explicacions a ningú del que fas, donar subvencions a dit i viatjar sense donar explicacions de la funció pública del teu viatge. O acceptar regals, també és molt més còmode. En termes de comoditat, la corrupció segurament és més còmode per a qui la practica. Una altra cosa és que és un comportament immoral, indecent i en molts casos, il·legal o delictiu.

 Això és massa important com per deixar-ho en mans dels polítics

En tot cas es governa més tranquil·lament en l’aspecte de saber que estàs fent les coses bé...

J.A: Sí, és més còmode moralment, genera més comoditat moralment i també el fet de saber que en la teva activitat quotidiana et poden interpel·lar, criticar, però hi ha menys sospita. Nosaltres també tenim limitació de mandat i sou, en aquesta línia. La professionalització de la política de les castes professionalitzades, de la gent que hi porta tota la vida... aquí hi ha molts regidors que no han treballat mai de res més que en la política. Això genera unes dinàmiques i és això el que fa la imatge de desprestigi de la classe política, que pot fer la sensació que s’hi dedica per lucrar-se, per treure'n un benefici personal, per les portes giratòries després... nosaltres volem dignificar. Hi ha un missatge important que és que aquests mecanismes com el codi ètic, l’oficina de transparència... son antídots per evitar la corrupció i aconseguir una administració transparent, però no són suficients. Necessitem una ciutadania organitzada, contrapoders ciutadans que exerceixin aquest control i que no abaixin la guàrdia. El poder és intrínsecament dolent. Tendeix a l’abús. No ara perquè hi estiguin uns, nosaltres en aquest cas, s’ha de baixar la guàrdia. Quan fas l’agenda transparent si algú es vol reunir amb tu com a mitjà de pressió, també és una forma de protegir-te a tu mateix.

Això passa?

J.A: És clar... Estem creant els mecanismes per tal que tinguem menys capacitat de caure en la corrupció, sobretot quan portes molt temps en un lloc, d’aquí la limitació de temps i sou d'En Comú Podem. Però després també és important saber que els casos de corrupció han sortit majoritàriament de la ciutadania organitzada que els ha denunciat i que molts cops els organismes interns de fiscalització han fracassat... El missatge que intentem transmetre és que això és massa important com per deixar-ho en mans dels polítics.