L'Ajuntament de Barcelona ha volgut obrir la celebració de l'Onze de Setembre amb una conferència al Saló de Cent de Carme Molinero, catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre “Les lluites obreres i la democràcia de la segona meitat del segle XX”. Amb aquest acte, l'equip municipal deixa clara la seva voluntat de lligar la lluita obrera amb la lluita nacional. L'acte s'ha celebrat amb tota solemnitat, en un saló ple de gom a gom, presidit pel penó de Santa Eulàlia, emblema de la resistència dels ciutadans de Barcelona el 1714.
Els discursos polítics
Ada Colau ha obert la sessió reivindicant la continuïtat entre el 1714 i el dia d'avui, en tant que períodes de lluita per preservar les llibertats del poble, i ha recordat que "els drets i les llibertats es conquereixen dia a dia, i si no es poden perdre". Ha assegurat que aquest acte és commemoratiu, però també reivindicatiu, i especialment reivindicatiu d'una lluita construïda pels ciutadans, des de baix. "Lluitar per les llibertats de Catalunya, abans i ara, és també lluitar per les llibertats de la humanitat, arreu".
Però qui ha realitzat la intervenció més contundent ha estat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que ha recordat que a la sala on es celebrava la conferència s'hi reunia el Consell de Cent, institució de representació popular dissolta el 1714 després de la victòria borbònica. Ha afirmat, seguint les teories dels historiadors Josep Fontana i Eva Serra, que la derrota austriacista va suposar la pèrdua d'un règim de llibertats que figurava entre els més democràtics d'aquell temps. Per això, Pisarello ha afirmat que l'Onze de Setembre "no reivindiquem una derrota, reivindiquem un règim de democràcia i de llibertats". I ha defensat que el penó de Santa Eulàlia hagi presidit avui la sala, perquè va ser l'ensenya del poder civil de la ciutat i l'emblema de les seves llibertats. I ha recordat que la resistència de Barcelona, el 1714, va anar a càrrec, bàsicament, dels ciutadans.
Ha explicat perquè s'havia triat aquesta conferència per a la Diada: "No n'hi ha prou a estudiar les elits, cal entendre els moviments populars. Cal entendre tots aquells homes i dones del comú que es van saber alçar contra l'autoritarisme, el despotisme i els privilegis". Ha acabat reivindicant el llegat de tots aquells que sense haver nascut al país, han lluitat per les llibertats de Catalunya, i ha assegurat que "som una nació i tenim dret a autodeterminar-nos".
La reivindicació de la lluita obrera
La professora Carme Molinero ha iniciat la conferència mostrant la seva sorpresa perquè en els darrers anys la reivindicació de la Diada no ha deixat espai a la reivindicació del moviment obrer, que havia estat al capdavant de la lluita contra la dictadura. La seva conferència s'ha centrat en la resistència al franquisme, on el moviment obrer va ser la "força de xoc" de l'antifranquisme. Ha recordat fets com la vaga dels tramvies i ha posat de manifest que molts immigrants que militaven al moviment obrer van fer seva la lluita nacional catalana malgrat no haver nascut al país. Ha recordat el paper cabdal del PSUC en la lluita obrera i nacional i el fort contingut social de les reivindicacions de l'Assemblea de Catalunya. Per això ha denunciat la "relectura conservadora de la transició" i ha reivindicat la memòria de tots aquells que van lluitar per la democràcia durant la dictadura.
Diada amb castells
L'Ajuntament, a més d'organitzar aquesta conferència, s'ha sumat a tots els actes oficials de celebració de la Diada que tenen lloc a Barcelona. I en el marc dels actes de celebració de l'Onze de Setembre, també ha convocat una jornada castellera, al Born. La jornada començarà el diumenge a les 10h30, amb la participació dels Capgrossos de Mataró, els Castellers de Vilafranca, i la colla amfitriona, la Colla Jove de Barcelona. Després d'aixecar uns pilars es dirigiran al Fossar de les Moreres per dipositar la seva ofrena floral i després tornaran a la plaça Comercial, on aixecaran els castells. Amb aquest acte es pretén que l'Onze de Setembre es consolidi, també, com a Diada castellera.