Just després de la polèmica creada per un periodista estranger, que ha protestat per que la roda de premsa convocada aquest matí pels Mossos d’Esquadra era en català, i que fins i tot ha arribat a exigir el castellà esgrimint que es tracta d’una llengua oficial -com ho és el català-, ha contrastat amb la roda de premsa que tot seguit a fet el ministre espanyol de l’Interior, que a banda de ser íntegrament en castellà, no ha acceptat cap mena de pregunta, ni en castellà ni en cap altre idioma.

A banda que els usos i costums de les rodes de premsa a Catalunya indiquen que sempre es donen les explicacions en català i després es passa al castellà, i de fet així s’ha fet també aquests dies malgrat que hi hagi hagut queixes -infundades- que no s’han donat explicacions en castellà, no deixa de cridar l’atenció que es protesti per rodes de premsa on no només es parla en català i castellà, sinó que a més s’atenen preguntes en tots dos idiomes.

Davant d’això, que el ministre d’Interior es limiti a fer la seva declaració sense acceptar preguntes en cap idioma no deixa de ser un episodi més d’una doble vara de mesurar en que s’intenta exigir als representants catalans l’ús prioritari de l’idioma castellà mentre no es formulen peticions als representants espanyols, no ja de qüestions idiomàtiques, sinó simplement que es dignin a respondre preguntes.