La tensió continua escalant entre Mariano Rajoy i el PSOE al Congrés, a mesura que la formació de Pedro Sánchez pren consciència del xec en blanc que va signar amb Rajoy per a l'aplicació del 155. "Posi ordre al seu govern", increpava la portaveu Margarita Robles al president espanyol després que aquest dimarts alguns ministres es pronunciessin a favor de mantenir aquesta mesura, tot i que el president Carles Puigdemont convoqués eleccions. Els socialistes reiteraven que això suposaria tornar a la legalitat i no donarien suport al govern central amb l'article, com així ho haurien pactat en aquesta circumstància. 

Rajoy va constestar a Robles que "parlar de Puigdemont" no venia al cas en una pregunta sobre l'acció parlamentària de la Cambra Baixa. Més tard, el cap de l'executiu central constatava la fricció amb els socialistes responent a Albert Rivera que ell mateix i Ciudadanos volien eleccions "com més aviat millor", una cosa que també hauria volgut el PSOE "almenys abans", li recordava. Així doncs, Rajoy supeditava aquests nous comicis a Catalunya al fet que es restaurés la "legalitat, el control i l'assossec" en el si de les institucions catalanes i la Generalitat abandonés el camí a la independència. 

La qüestió és que el conflicte ha sortit del ple de la Cambra Baixa per moments, ja que fonts de la direcció del Partit Popular deien al passadís que era "perillosa" la deriva que estava prenent l'equip de Sánchez perquè implicaria donar màniga ampla i cartes al número u del Govern català, quan encara no seria públic el seu pla per a aquestes setmana. Això sí, les fonts no s'oposaven que el PSOE presentés les seves esmenes pertinents al Senat –com ja va anunciar la formació socialista que faria– per bé que desitjarien preservar la unitat del front constitucionalista fins aleshores.  

A dins de l'hemicicle, la baralla entre socialistes i populars també s'estenia a un altre àmbit, a mesura que avançava el ple de control. La diputada Adriana Lastra increpava la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría sobre la comissió de modernització territorial endegada pel PSOE amb l'objectiu de trobar un encaix al conflicte català. Lastra avisava Santamaría que hi esperaven un diàleg "generós, no excloent i sense vets" –recordant-li subtilment així que aquesta era la concessió que la Moncloa va fer a la formació socialista a canvi del suport a l'article 155 de la Constitució.

Davant d'aquest escenari, les úniques veus discrepants emergien entre allò que Rivera batejava com "el comitè de sedició". El líder d'ERC, Joan Tardà, advertia Rajoy novament que la ciutadania "cívicament i pacífica que va defensar les urnes ho faria també amb el govern legítim i les institucions d'autogovern". "Amb 'a por ellos', una consigna feixista, fan créixer l'abisme emocional entre Catalunya i Espanya", assegurava. El president espanyol s'hi tornava dient que complia amb la seva "obligació davant el menyspreu a les nostres lleis, Estatut i Constitució".

Arribats a aquest punt, les relacions entre govern espanyol i PSOE plantaven també la llavor de la discòrdia amb Podemos. La formació lila mantenia que era difícil participar de la comissió territorial socialista si aquest mateix partit donava suport a Rajoy amb el 155. Santamaría caçava al vol la confrontació per la banda de l'esquerra i s'hi tornava dient que el Congrés era "molt democràtic" perquè permetia fins i tot a Pablo Iglesias fiscalitzar l'oposició, tot i que li advertia que Espanya seria "allò que vulguin els espanyols", tot negant la proposta del dret a decidir que el partit lila volia dur a la comissió.