Les xarxes socials formen part ja de la campanya electoral. De les possibilitats que donen i de l'ús que en faci cada partit polític, arribaran a un tipus de gent que, potser, no arribarien i arrencaran (qui sap) algun vot indecís o abstencionista. Les xarxes són el porta a porta històric sense que ningú s'hagi de moure de lloc, ni els partits ni els votants que ho tenen tot a cop de click sense moure's del sofà. De fet, segons l'estudi postelectoral del CIS sobre les eleccions del 20 de desembre, un 30,3% dels usuaris d'Internet va accedir a informacions sobre la campanya electoral a través de xarxes socials. La televisió segueix sent el mitjà estrella per estar informat d'aquests processos -un 58% el va seguir per aquest mitjà-, però les xarxes permeten arribar a persones que, al seu torn, influeixen en d'altres, i també segmentar els missatges.

Els partits polítics han fet un ús intensiu de les xarxes. Facebook i Twitter són de les que en treuen més profit, però els partits més renovadors, tabmé ho són pel tipus d'altaveu que fan servir, i alguns ja fa temps que tiren de Telegram i Periscope. 

Només a Twitter, des que es van convocar les eleccions s'han generat 38 milions de tuits, segons el balanç del compte TwitterPolítica. El candidat amb més mencions ha estat el socialista Pedro Sánchez (534.000), seguit pel de Ciutadans, Albert Rivera (474.000); el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy (469.000) i el líder de Podem, Pablo Iglesias (426.000).

Podemos és líder en seguidors en totes les xarxes i durant aquesta campanya més de 100.000 usuaris han seguit les seves retransmissions de vídeo en directe per Periscope, la nouvinguda a les campanyes polítiques a Espanya. Ciutadans ha estat segon amb 70.000, segons la mateixa font. 

Segmentació per territoris a Facebook

Això ha estat precisament el que ha fet el PP al Facebook, on va llançar una campanya específica, geaosegmentada segmentada a les províncies on Ciutadans no va obtenir cap diputat el 20D, alertant que qualsevol vot a un partit que no sigui el PP només ajudarà a Podem. "Un vot per a Ciutadans és un diputat per Podem", deia el PP en la llegenda que acompanya una fotografia del líder de Ciutadans, Albert Rivera, amb la cua de Pablo Iglesias.

"La televisió segueix sent prioritària perquè arriba a milions de persones al mateix temps, però no cal oblidar el fenomen multi-pantalla: la gent veu un debat i ho comenta a les xarxes", explica el coordinador de l'equip de comunicació digital del PSOE, Rafa Oñate. Durant el debat de candidats del passat 13 de juny, el PSOE va aprofitar les pauses per difondre a Facebook i Twitter els missatges més importants de Pedro Sánchez. El debat entre els quatre candidats va marcar un pic en tuits en la campanya, segons TwitterPolítica.

Aquestes dues xarxes són, de llarg, les més influents en la conversa política, sens dubte perquè han estat adoptades massivament pels espanyols. Segons dades de GlobalWebIndex, en el primer trimestre de 2016 01:00 87,2% dels internautes del país tenia compte a Facebook i el 56,6% a Twitter. Facebook és la més usada en totes les franges d'edat, i fins i tot entre els més grans de l'estudi, entre 55 i 64 anys, els usuaris actius freguen el 80%.

Les dades del postelectoral del CIS, que no acaben en aquesta franja d'edat, rebaixen les xifres fins al 70% en el cas de Facebook i 25,5% en el de Twitter, entre aquells que van utilitzar Internet els últims tres mesos.

Facebook arriba a més gent, però a Twitter hi ha més usuaris influents

Per als socialistes, Facebook és la xarxa amb més impacte perquè, a més de tenir més usuaris, és "més assossegada". Una publicació al Twitter té una vida mitjana de dues hores, mentre que a Facebook dura tot el dia. Com a curiositat, els socialistes han detectat que Twitter és més masculí, mentre que a Facebook estan més equilibrats els diferents grups de població. Per a la jornada de reflexió, els socialistes han llençat la campanya #sorfresa, una nova manera de fer campanya sense fer-la en un dia prohibit per demanar el vot.

 

En els seus mesuraments de Twitter, el PP ha detectat una polarització de la campanya entre ells i Podem, els dos partits que han acumulat major nombre de mencions. En aquesta xarxa, on teòricament hi ha els usuaris més actius i influents, tots els partits i candidats tenen més seguidors que a Facebook.

Podem també té clar que Facebook és per arribar als qui ja se senten atrets pel seu projecte, mentre que Twitter permet arribar a un públic més ampli i amb més rapidesa, encara que això converteix aquesta xarxa en un escenari amb més tendència a la confrontació i al soroll.

"La cova" tria Twitter

Twitter és on ha tingut més tirada l'equip de xarxes socials d'IU perquè, segons expliquen, genera molta interacció amb els usuaris i els permet fer coses més noves -i això que és al Facebook on Garzón guanya a tots, excepte a Iglesias, en nombre de seguidores-. "La cova" d'Alberto Garzón va sorprendre amb la seva campanya en xarxes el passat 20 de desembre i ara el seu repte era mantenir alt el nivell, tirant d'humor i explotant la cara més amable del seu candidat.

Entre altres coses, es van encarregar d'omplir el buit de Garzón en el debat de candidats -ara és número cinc a la llista de Units Podemos- proposant a Twitter un joc de 'xurrups' cada vegada que sortissin en el debat paraules com " extremistes "o" Veneçuela ".

Les xarxes socials van començar a fer-se servir en política per multiplicar l'impacte dels discursos i els missatges, però ara són l'espai en el qual neixen continguts autònoms (vídeos, hastags, campanyes) que, al seu torn, alimenten la conversa no virtual. A les xarxes triomfa l'humor i els missatges condensats. Units Podem va acabar la campanya amb un vídeo en què es presentaven com 'L'Equip A'. El contingut digital amb més impacte del PSOE en aquesta campanya ha estat el vídeo 'Un estiu sense Rajoy', que ha tingut més de 55.000 visualitzacions al canal de Youtube del partit.

 

Tant el PSOE com IU admeten tenir en ment utilitzar snapchat, però no ho han fet en aquesta campanya perquè volen fer-ho amb continguts específics per a aquesta xarxa, no limitant-se a copiar els que posen en altres xarxes. La xarxa del fantasma, que als Estats Units sí que ha irromput en la campanya, s'ha estrenat políticament a Espanya amb tres comptes: la del PP català, la d'ERC i la del seu candidat al Congrés, Gabriel Rufián, que la va obrir per aquesta campanya i compta amb més de 600 seguidors. Rufián acostuma a penjar vídeos casolans dels seus actes electorals -també ho fa ERC- i tracta d'interactuar amb els seus seguidors si es dirigeixen a ell, expliquen fonts de la formació.

Snapchat, per als joves

La xarxa, que només accessible des de telèfon mòbil, té poca penetració a Espanya: Segons GlobalWebIndex, tot just un 12,3% dels usuaris d'Internet tenia compte, si bé la xifra es multiplica fins al 33,1% entre els joves de entre 16 i 24 anys. Un dels continguts que Rufián va pujar a aquesta xarxa va ser la proposta d'IU de rebaixar l'edat de vot als 16 anys. El PP català ha inclòs vídeos dels seus membres veient partits de la selecció espanyola de futbol, ​​a més de breus fragments dels seus actes.

Antonio Gutiérrez-Rubí, coautor de l'estudi 'snapchat en política', opina que l'humor del que ha fet gala 'La cova' tindria èxit en aquesta xarxa. "El que triomfa és el divertit, però també el curiós, l'anecdòtic, el que no surt als mitjans ni a la resta de les xarxes", així com alimentar la curiositat dels seguidors i humanitzar, diu l'estudi, que assenyala com potencial d'aquesta xarxa per a la política els espais de publicitat i la capacitat de geolocalitzar.

Mentrestant, els partits sí que han experimentat amb les xarxes més joves, Periscope per retransmetre vídeos en directe i Telegram per mantenir als seus seguidors actualitzats sobre les seves campanyes. Com en totes les xarxes, Podem és qui més seguidors té a les dues: 8.000 seguidors al seu canal oficial de Telegram i 19.000 en Periscope.