La votació de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent al Parlament de Catalunya va irrompre en la investidura espanyola, enmig de la celebració de la ronda de consultes del rei Felip VI per trobar candidat a president. Si durant la jornada de dimecres el líder del PDC, Francesc Homs, va expressar al monarca la seva solidaritat i acord amb la votació, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha revelat que havia observat en el monarca "preocupació" i "incomoditat" per la situació a Catalunya i les conseqüències que aquesta pugui generar.
Menys explícits han estat els líders de Ciutadans, Albert Rivera, i el secretari general socialista, Pedro Sánchez, els quals només han parlat de les seves impressions. Una de les propostes que li ha traslladat Rivera al monarca és la necessitat que hi hagi un executiu constitucionalista que pugui garantir la unitat d'Espanya, format per Partit Popular, PSOE i la formació taronja. El polític català li ha garantit el seu "suport incondicional a l’Estat de Dret, que ha de fer complir les lleis davant d'aquells càrrecs públics que se les salten", sense comentar la resposta del monarca.
La qüestió catalana no només preocuparia per les seves conseqüències, sinó que sembla bloquejar una de les alternatives al govern del PP i de Mariano Rajoy. Pablo Iglesias ha indicat que després de la votació al Parlament, resultava "més difícil" poder articular un govern amb suports dels independentistes, socialistes i els podemistes. Aquest gir no és nou en el discurs d'Iglesias, sinó que la hostilitat cap al PDC i el PNB es va instalar en el seu discurs després de la votació a la Mesa del Congrés, on aquests haurien ajudat a C's i PP a garantir-se dues vicepresidències.
Aleshores Iglesias va titllar de l'elit "basca i catalana" a aquells que abans havia considerat agents del "govern del canvi" perquè s'abstinguessin al tàndem de PSOE i Podemos. Això també li complica la tasca a Pedro Sánchez. El secretari general del PSOE ha esquivat la pregunta de El Nacional sobre si la constatació d'Iglesias i el seu propi rebuig a la votació catalana comportava que no hi havia alternativa a l'executiu de Rajoy i els populars.