La setmana ha deixat dos fets "cridaners", de "molt valor polític" a Catalunya, que Moncloa farà seus per desacreditar el procés sobiranista. Els citava una de les mans dretes del president espanyol, Mariano Rajoy, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. El primer és la possibilitat que la mesa del Parlament tramiti de forma exprés la desconnexió del marc legal de l'Estat, qüestió que va fer posar el crit al cel a alguns mitjans de Madrid. La segona és que el Consell de Garanties Estatutàries hagi dictaminat aquest divendres que la partida del referèndum és inconstitucional.

"Per unanimitat li diuen al govern que la partida als pressupostos és inconstitucional. És un propi òrgan creat per la Generalitat que els diu que estan fent actes inconstitucionals. Per això fem una crida al diàleg, ja que són coses que els seus propis òrgans rebutgen" ha afirmat el portaveu de l'executiu central, Íñigo Méndez de Vigo. La qüestió és que el Consell és un òrgan consultiu, i quan fonts de Moncloa són preguntades al respecte, insisteixen que s'estan veient "coses molt estranyes" perquè l'executiu català "no fa cas a un òrgan amb juristes, creat per a la legalitat", diuen.

Més enllà de la queixa, Rajoy no sembla que hagi d'actuar de moment per tombar el projecte pressupostari. No se n'ha emès cap informe al respecte durant el Consell de Ministres, ni tampoc s'ha trucat al Consell d'Estat per demanar-li com suspendre la "partida inconstitucional", tot segons el portaveu governamental. L'estratègia oficial continua sent la d'esperar a què s'aprovin els pressupostos per poder-los dur al Tribunal Constitucional, com van dir fa unes setmanes. 

El temps d'espera, però, no es correspon amb la rapidesa de l'Estat a l'hora d'actuar en altres casos. I això podria ser interpretat com una trepitjada al pedal fre, ara que el govern central busca "recuperar les institucions", donar-se més presència a Catalunya, i fomentar la "cohesió" entre la societat catalana. El fet és que fonts de l'entorn de la Presidència creuen que no hi ha prou indicis encara com per engegar els ressorts legals, de moment.

Aquesta és la legislatura del diàleg. I ara també dels diners. De Vigo ha anunciat l'adjudicació d'11.935 milions d'euros del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), 3000 milions dels quals són per a Catalunya. "El govern d'Espanya sempre ha sigut lleial. Ens importa que es pugui pagar els proveïdors. Ens importa que la gent pugui seguir vivint bé" ha reblat el portaveu. Aquest fons tindrà tres condicions, però fonts de Moncloa descarten que pugui ser usats per collar la Generalitat per evitar el referèndum, perquè no són de caire "polític": unitat de mercat, administració digital, oferta de llocs de treball públics.

També en el marc monetari, no hi ha noves notícies sobre la ronda que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va encetar per negociar els pressupostos, on també va incloure el PDeCAT. La crida segueix sent vetllada al PSOE, perquè d'aquesta norma depèn, entre d'altres, el finançament de 7 comunitats socialistes. De moment, es dóna per fet el suport Ciutadans, tot i l'escàndol a Múrcia amb el pacte anticorrupció signat amb el Partit Popular, i la possibilitat latent que el president Pedro Antonio Sánchez pateixi una moció de censura.

I entre diners, diàleg i legalitat, del tercer esdeveniment de la setmana, el judici de l'exconseller de la presidència, Francesc Homs, per la seva implicació al 9-N, ningú n'ha parlat. Això, tot i que Homs va avisar de dues qüestions: la primera, que es "farà el referèndum". I la segona, que una sentència condemnatòria podria suposar un nou punt d'inflexió entre l'Estat i la societat catalana, com assegura hauria estat que el TC tombés l'Estatut d'Autonomia al 2010.