Ute Müller és de Pforzheim, Alemanya. És la corresponsal a Espanya i Portugal de dos diaris de referència conservadora, l'alemany Die Welt i el suís Neue Züricher Zeitung (NZZ). Treballa a Madrid des del 1995.

Esperava que el conflicte Catalunya-España assoliria aquest nivell de tensió?
El conflicte ha sortit de mare. No esperava que el nivell de confrontació seria tan alt, aquesta falta de converses serioses i de negociació.

Li resulta fàcil vendre'l als seus diaris?
Ara, les propostes solen rebre's malament. No es venen tan bé com el 2012 o durant el procés cap a la consulta del 9-N del 2014.

És el sobiranisme català un moviment consistent o un suflé que baixarà si millora la situació econòmica o es concedeix més autogovern, per exemple?
És un moviment real i potser es fa crònic si el govern espanyol continua prohibint la seva activitat i manté la pressió sobre els alcaldes i la premsa, encara que sigui impossible fer el referèndum. Reprimir-lo només ajornarà el problema.

Li mereixen credibilitat els actors polítics i socials del procés?
Artur Mas mai no em va merèixer credibilitat. Va pujar al tren independentista perquè li semblava útil electoralment. Carles Puigdemont, l'actual president, sí que és creïble, però vol deixar el càrrec un cop se celebri el referèndum... Rajoy és com una roca inamovible. Em mereix credibilitat, però aquesta manera seva de veure les coses... No mou un dit.

Quin és el 'moment zero' del conflicte?
La sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut va ser decisiva. En aquell moment, el PP no va promoure l'entesa i tampoc Artur Mas, un personatge molt dur a qui llavors només importava la seva pròpia carrera.

Quin factor li sembla més decisiu en aquesta dinàmica, l'immobilisme i la judicialització del govern espanyol o la insistència i desconfiança del govern català?
L'actuació del govern espanyol, les seves amenaces, han ajudat a forjar el front comú independentista. Si manté aquesta actitud, aquest front s'engrandirà. La judicialització ha estat molt decisiva per fer que confrontació s'agreuji. Però l'immobilisme cal atribuir-lo a ambdues parts: Rajoy mai no ha volgut concedir res, però Puigdemont tampoc no va voler anar a les Corts a presentar el seu programa, a més que de la seva famosa llista de 46 punts només en volia parlar d'un, del referèndum.

A quina part fa més mal aquesta situació?
Fa més mal a la societat catalana que al govern de Madrid. A Catalunya s'haurien de posar d'acord en què volen. Potser seria millor ajornar el referèndum i proposar un altre projecte de país. El conflicte actual perjudica ambdós, però més a l'independentisme perquè em sembla més fàcil que es fragmenti. No crec que faci tant mal al govern espanyol.

Li sembla que els governs català i espanyol poden resoldre el conflicte per si mateixos o necessiten una mediació?
Necessiten una mediació. Cada part està tan agafada a la seva posició, han anat tan lluny... La desconfiança entre uns i d'altres és tan gran que sense una mediació (de la Unió Europea, per exemple) no pot resoldre's.