De la guerra de les banderes (estelades) a la guerra dels senyals de trànsit (en català). Cs i el PP han llançat una ofensiva per (re)introduir el castellà als indicadors viaris als municipis i el PSC -en alguns casos, i de manera decisiva- s’hi ha sumat. És un nou front en la batalla de l’espanyolisme per plantar cara a la catalanització en l’àmbit lingüístic i simbòlic a peu de carrer.
Els senyals, sigui en un carrer o en una autopista, no només regulen el trànsit. També informen sobre qui el regula. La llengua ho denota. Per això, són també símbols i dispositius de poder. Malgrat que l’unionisme invoca la seguretat viària i el respecte a la legislació, el rerefons polític de la iniciativa, que ja s’ha estès a diversos municipis, és evident: es tracta de (re)espanyolitzar la via pública, convertint en bilingües els indicadors de trànsit.
De fet, és una campanya vella: la va engegar el 2015 Convivència Cívica Catalana, una veterana entitat espanyolista impulsada entre d’altres, pel que va ser líder del PP català Aleix Vidal-Quadras en els anys de màxima bel·ligerància dels populars amb la normalització del català i la immersió a l’ensenyament.
La dels senyals de trànsit és una altra via perquè l’Estat recuperi la presència a Catalunya que, segons el PP i Cs, li han arrabassat en les últimes dècades primer el nacionalisme i ara la seva versió independentista. El nou envit unionista es produeix en plena recta final cap al referèndum d’independència anunciat pel Govern. La batalla no respectarà ni els senyals de trànsit.
D'Esplugues a l'Hospitalet passant per Lleida
Així, a partir d’octubre, els senyals de trànsit d’Esplugues de Llobregat estaran escrits en català i castellà després de la moció aprovada pel ple municipal de març a instàncies de Cs. El PP hi va donar suport i també el PSC. L’alcaldessa, la socialista Pilar Díaz, ho va justificar “per imperatiu legal”, en referència al que estableix la legislació estatal, però ho considera “inútil i innecessari”. El 2018 es preveu que la senyalització bilingüe estarà a punt.
També a l’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya, amb la socialista Núria Marín a l’alcaldia, es reintroduirà el castellà als senyals de trànsit. De nou ha estat una moció presentada per Cs que va tenir el suport del PP, i, parcialment, del PSC. Això no obstant, l’acord no afectarà els senyals existents: només s’aplicarà als nous o els que es canviïn i sense que se n’hagi fixat termini.
A Lleida, el socialista Àngel Ros s’ha negat a instal·lar senyals amb el català com a única llengua adduint que totes les que es posen des del 2004 segueixen la normativa estatal. A més, els grups de CiU, ERC-Avancem i la Crida per Lleida-CUP, han acusat l’alcalde d’incomplir el reglament sobre la llengua catalana arran del seu pacte amb Cs. Fruit d’aquest acord ja han aparegut cartells municipals bilingües a la capital del Segrià. Ros, per altra banda, va mantenir una actitud ambigua sobre la retirada de les plaques franquistes encara presents als carrers de la ciutat, que finalment va acceptar.
En canvi, els socialistes de Reus van rebutjar la mateixa iniciativa sobre els senyals presentada per Cs. El portaveu socialista, Andreu Martín, va assenyalar que la proposta dels taronges és “ideològica” i “fa una excessiva bandera amb una certa bel·ligerància que el català té un ús superior en l’administració”.
Què diu la llei espanyola...?
Ciutadans, com al seu dia va fer Convivència Cívica Catalana, usa com a arma de la seva ofensiva per (re)espanyolitzar els senyals de trànsit la Llei sobre Trànsit i Circulació de Vehicles a Motor i de Seguretat Viària i el Reglament General de Circulació. L’article 56 de la llei esmentada assenyala que “les indicacions escrites dels senyals s’expressaran, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat”. I l’article 138 del reglament estableix: “Les indicacions escrites que s'incloguin o acompanyin els panells de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, han de figurar en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda en el respectiu estatut d'autonomia, quan el senyal estigui ubicat en l'àmbit territorial d'aquesta comunitat”.
Amb la llei espanyola a la mà, responsables socialistes com l’alcaldessa d’Esplugues s’escuden en la hipòtesi que si els senyals en català no es canvien, els conductors podrien recórrer les multes que se’ls imposin i obtenir l’anul·lació pel fet que el senyal no estigui en castellà. La realitat, però, és que la normalitat ha imperat fins ara als municipis on els senyals estan retolats només en català.
...i la catalana?
De fet, la retolació dels senyals en català està emparada per la legislació catalana. Així, el català és la “llengua pròpia” i “d’ús normal i preferent” de les administracions públiques catalanes (article 6 de l’Estatut); i general dels ens locals en les seves activitats, segons la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.
També, per la vigent Llei de Política Lingüística, en els articles 9 i 37. Aquest darrer estableix que les corporacions locals, en l’àmbit de les seves competències, entre les quals hi ha les d’ordenació del trànsit de vehicles i persones en vies urbanes, han de fomentar “la imatge pública i l’ús del català”. Per tant, els ajuntaments s’ajusten plenament a la normativa quan promouen el català als senyals de trànsit. O almenys poden esgrimir la legislació catalana per fer-ho.
Quants senyals hi ha en català i castellà?
L’unionisme, com feia Convivència Cívica en la seva campanya del 2015, demana senyals bilingües a Catalunya per millorar la “comprensió” i garantir la “seguretat viària”. Però també la “legalitat”, que troben vulnerada no només pels sobiranistes sinó, com es veu, per ajuntaments amb alcalde socialista, i en ple cinturó de Barcelona.
Segons s'assegurava en un estudi elaborat per CCC, només el 5,2% dels senyals viaris instal·lats a Catalunya són bilingües, mentre que en el 94,2% dels casos, l’idioma usat és únicament el català. Aquest és el terreny perdut que l'unionisme pretén recuperar amb la seva nova ofensiva contra els "guals permanents" i les "zones de càrrega i descàrrega".