Els partits unionistes, que fins ara s’ignoraven cortesament en campanya, ja es piquen el crostó uns als altres. L'omertà entre Ciutadans, Partit dels Socialistes i Partit Popular la va trencar Albert Rivera a Girona, aquest dissabte. El president de Cs va demanar el vot amb l’argument que donar-lo a d’altres partits unionistes era llençar “vots a la paperera”, sobretot en demarcacions com Girona o Lleida. La fiblada es dirigia al Partit Popular, al qual les enquestes donen zero diputats en aquelles dues circumscripcions.

Rivera, Arrimadas i la resta de mitinguers de Cs inclouen aquests dies en el seus discursos la mateixa crida, millor vestida, però: demanen “concentrar el vot, almenys aquesta vegada [perquè] els hem de guanyar [als independentistes]”.

Els primers a donar-se per al·ludits, però, han estat els socialistes. Dissabte mateix, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va acusar Rivera, de “perdre el respecte als votants, també als de Cs”. En democràcia “no hi ha cap vot que vagi a la paperera”, va reblar.

El candidat Iceta s’hi va afegir en una altra línia, molt del seu gust: oferir experiència. Iceta va demanar de no “fer experiments amb Cs”.

Aquest diumenge el secretari sectorial del PP, Javier Maroto, que ha acompanyat el candidat García Albiol, també s’ha apuntat al mateix argument, en dir que Cs “no tenia cap experiència de govern” i que no se’ls pot deixar a les mans “l’autonomia més complicada de totes”. Albiol, per la seva banda, en el seu estil, ha avisat Rivera que "no provoqui els votants del PP", perquè potser d'aquí a poc els necessitarà si vol governar.

El PSC fa servir una tercera raó per llançar al cap als altres dos contrincants unionistes. Aquest partit ofereix “el canvi segur i la reconciliació”, mentre que Cs i PP “proposen immobilisme i confrontació”, segons Miquel Iceta, que ensabona Pedro Sánchez anomenant-lo “líder del segle XXI” en contraposició a Rajoy, “un líder del segle XIX”.

Iceta també recalca que no és moment “de canviar un monòleg [l'independentisme] per un altre [l'immobilisme]” o bé que no es pot triar entre dos “nacionalismes excloents”, en referència als partits independentistes, però també, i sobretot, a Ciutadans. El PSC busca polaritzar amb els de Rivera i respira per la ferida de l’àrea metropolitana, el seu antic bastió electoral on ara Cs li treu el pa del cistell.