Ramon Tremosa és un dels eurodiputats més actius del Parlament Europeu. Es va presentar com a independent a la llista de Convergència en les darreres eleccions i fa més de cinc anys que Bèlgica és la seva segona casa. A cavall entre el barri barceloní de Gràcia i Brussel·les, Tremosa explica a El Nacional quina és la percepció que hi ha a les institucions europees sobre el procés català. També posa sobre la taula la devaluació de la Marca Espanya i posa com a exemple que països amb menys pes econòmic tenen ara més influència a les institucions europees en detriment d'Espanya. 

El PP ha imposat que la qüestió catalana sigui un tabú a les institucions europees?

No. Tothom sap que és una carpeta oberta i s’esperen fets en seu parlamentària. Ara tenim la qüestió de confiança a finals de setembre. El resultat d’aquest debat tindrà un impacte segur en la premsa internacional: ja sigui si és en forma d’avançament electoral, com de validació de la confiança al President i el full de ruta. Catalunya genera impactes si passen coses en seu parlamentària.

 La diplomàcia espanyola sempre va dir que mai hi hauria un parlament amb majoria absoluta independentista

I la Diada, no genera impacte?

El que passi l’11-S també en tindrà però té més força el que passa en seu parlamentària on ja hi ha majoria independentista. Vull recordar que la diplomàcia espanyola sempre va dir que mai hi hauria un parlament amb majoria absoluta independentista i que, si hi havia una alta participació en unes eleccions autonòmiques, els partits unionistes guanyarien les eleccions. Fa un any, el 27-S, va votar un 77% del cens, i hi ha gairebé dos milions de vots per a la independència i una majoria absoluta explícita de diputats independentistes. A més d’una desena que són proreferèndum. Per tant, tothom sap que algun dia passarà alguna cosa. Ja sigui que fem un autogol i haguem d’anar a les eleccions o que el full de ruta vagi avançant.  

 Tothom sap que algun dia passarà alguna cosa

Quin balanç fa de la incidència d’Espanya en la política comunitària en els últims anys?

Ja fa temps que la marca Espanya s’ha devaluat. Pel volum que té, com a quarta economia de la zona euro, no té cap alt càrrec important en cap institució europea.

Espanya està de cara a la paret perquè moltes coses no les fa bé.

Països com Portugal, Itàlia, Irlanda tenen més pes amb alts càrrecs en institucions europees que Espanya. A més, les batalles que ha iniciat, com la de De Guindos a l’Eurogrup ara fa un any, són un desastre estrepitós. Al final, un país petit com Holanda va guanyar la votació molt clarament. Espanya està de cara a la paret perquè moltes coses no les fa bé.

Tot això fa que la marca Espanya cotitzi a zero

Per exemple?

La directiva marc de l’aigua, el projecte Castor... el primer projecte en què Espanya accedeix a fons del Banc Europeu d’Inversions no és per projectes per a pimes, ni infraestructures ni el corredor mediterrani, sinó per un projecte com el Castor que, si fracassa, carrega als consumidors espanyols, durant 30 anys, el cost del rescat d’una empresa de Florentino Pérez. A més, va provocar 600 terratrèmols. Ara esperem que la Comissió Europea declari "ajuts il·legals d’Estat" aquest rescat. Tenim l’esperança que la CE reverteixi aquest rescat a l’empresa de Florentino Pérez. Però no només hi ha aquest cas: la morositat, com s’utilitzen els fons europeus... Per exemple el cas ERE, que ha estat el cas de frau fiscal més gran de la història de la Unió Europea.Tot això fa que la marca Espanya cotitzi a zero.

I des del punt de vista institucional...

He explicat moltes vegades com Espanya ha perdut la cadira permanent que tenia al consell del Banc Central Europeu, com ha perdut l’Eurogrup... cap alt càrrec ha anat a parar a un espanyol malgrat les peticions del PP, en els últims temps.

A Europa es miren l’espectacle amb perplexitat

En l’escenari actual, què creu que seria pitjor: terceres eleccions o un altre govern del PP?

Encara que Rajoy tregui la investidura, això no garanteix que tingui majoria parlamentària per governar. Podria ser que el PSOE, Esquerra i Podemos els tombessin, per exemple, els pressupostos. A Europa es miren l’espectacle amb perplexitat. A Espanya no hi ha cultura de governs de coalició com sí es donen a Europa. I s’ho miren amb molta sorpresa. No entenen que portem 270 dies amb un govern en funcions, perdent votacions...

I a més, tenim l'amenaça de la multa si no s'ajusten els volums de despesa públics...

Tot i que el PIB ha crescut un 3%, Espanya continua registrant uns dèficits públics molt per sobre del que marquen les directrius europees. Si amb aquest creixement ets incapaç d’ajustar el dèficit, quan vingui una recessió l’any que ve, què passarà? Sorprèn haver tingut un any i mig molt bo –Catalunya per exemple porta 15 mesos consecutius creixent més que l’Estat espanyol i amb creixements dels més alts de la zona euro– però que això no tingui cap impacte en el dèficit públic. Això genera perplexitat i qüestiona la seriositat i el rigor del govern espanyol.

Per acabar, vostè ara mateix està adscrit al grup dels liberals europeus però ja ha manifestat el seu malestar per diferents motius. Què creu que hauria de decidir el Partit Demòcrata?

El que jo cregui no és rellevant. Jo acataré el resultat de la votació que es faci. Ja vaig manifestar la meva opinió personal, no és un secret que preferiria canviar de grup. Però, en tot cas, hem de fer un debat a fons sobre la qüestió i prendre una decisió. Ja ho valorarem a la tardor com va dir Marta Pascal.