L’ interès internacional pel conflicte polític entre Catalunya i Espanya va en augment atès que malgrat la mobilització per neutralitzar-lo del ministeri d’afers exteriors que dirigeix Josep Borrell cada cop són més els representants polítics estrangers que volen escoltar la versió catalana sobre la situació a Espanya. Ahir, el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser rebut a Washington per quatre membres de la Cambra de Representants dels Estats Units i avui es reunirà amb dos més. Mai les autoritats catalanes havien aconseguit aquest poder de convocatòria al Capitoli. Torra no va amagar la seva satisfacció i el reconeixement al treball del seu equip i de la delegació de la Generalitat a Washington, que dirigeix Victòria Alsina des que es va reobrir un cop es va aixecar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i que havia conllevat el tancament de l’oficina.
I el plantejament de Torra en aquest àmbit no és tant defensar ara la independència de Catalunya com denunciar la regressió democràtica que, a parer seu, es viu a Espanya, i molt especialment la repressió que pateix el moviment sobiranista, els líders del qual, en presó preventiva des de fa més d’un any, se sotmetran a judici en les properes setmanes sota l’acusació de rebel·lió violenta que juristes de prestigi i tribunals europeus han considerat injusta.
El president Torra es va reunir per separat a l’edifici del Capitoli amb quatre congressistes, Paul Cook i Mario Díaz-Balart, republicans, i amb els demòcrates John Lewis i Jihn Raymond Garamendi. Avui ho farà amb dos congressistes més, dels quals no s’han anunciat els noms. Torra va explicar que no revela els noms dels seus interlocutors abans de reunir-se per evitar donar pistes a l’ambaixada espanyola que, segons va dir, sistemàticament exerceix pressions diplomàtiques per boicotejar la seva agenda. Això ja havia passat en època del president Puigdemont, ara a l’exili, i del conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ara empresonat.
El president català desafia l’Estat assegurant Que no defallirà en la internacionalització del conflicte
“No defallirem explicant per tot el món la greu situació que viu Catalunya –va declarar Torra als periodistes a l’esplanada del Capitoli- de vulneració dels drets civil i les llibertats democràtiques”. Va posar com a exemple per la seva proximitat en el temps les detencions sense mandat judicial de militants independentistes que va practicar ahir la policia espanyola
Fonts de l’ambaixada espanyola van assegurar que la legació diplomàtica “segueix de prop les activitats del president català com representant d’una comunitat autònoma i prestarà especial atenció perquè dites activitats s’emmarquin en les seves competències constitucionalment establertes. La vigilància –va afegir la mateixa font oficial- s’estendrà a qualsevol activitat o declaració l’objecte de la qual sigui posar en dubte el caràcter democràtic d’Espanya i en aquests casos l’ambaixada respondrà en la forma pertinent”.
Semblava una amenaça de la qual el president Torra no només no en va fer cas, sinó que va respondre amb actitud desafiant. “No tem represàlies? li van preguntar. “Si tinguessim por de les represàlies de l’Estat espanyol mai no fariem res”, va respondre el president, tot reiterant que la denúncia a nivell internacional de la repressió i la vulneració de drets civils a Espanya és i seguirà sent una prioritat del seu Govern.
Torra no va donar gaires detalls de les converses amb els congressistes al·legant un compromís de confidencialitat, però va donar a entendre que els havia transmès garanties que una Catalunya independent seria un bon aliat dels Estats Units. No ho va dir, segurament per evitar mals de cap amb la CUP, però es podia interpretar que Catalunya es mantindria compromesa amb l’OTAN. “Als Estats Units li interessa un aliat com Catalunya al sud d’Europa que defensi els valors democràtics i republicans, les llibertats i els drets civils”.
El president de la Generalitat tornarà avui a Barcelona després d’una gira pels Estats Units que l’ha portat a Califòrnia, Idaho i el districte de Columbia on ha combinat l’agenda política i l’econòmica, però posant l’emfasi per damunt de tot, en que la lluita de Catalunya és un combat democràtic per les llibertats, els drets civil i l’autodeterminació.