"A Barcelona, fes-ho en català –o paga la multa–". Sota aquest títol, el rotatiu britànic The Economist carrega en un article contra la política lingüística de la Generalitat i les sancions que s'imposen per no retolar o no tenir tota la informació corporativa en català. Defineixen la qüestió assegurant que "una Catalunya secessionista està prenent mesures contra les empreses que només comuniquen en castellà" i es basen en els casos d'empresaris que han estat multats precisament per això.

El rotatiu relaciona directament el procés sobiranista amb l'increment d'aquestes multes, tot per "enfortir" el català i implantar-lo com a única llengua oficial. Es basen en les declaracions del president de l'entitat antiindependentista Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja, que ofereix assessorament legal en aquest àmbit.

Continuant amb el lligam al procés, l'article assegura que les multes lingüístiques han crescut de la mà de l'auge del sobiranisme a Catalunya en aquests darrers anys. De 57 empresaris que van rebre sancions el 2014, fins a gairebé un centenar en el que portem d'any.

També revela que els partits antiindependentistes de l'oposició ja treballen per canviar la llei, malgrat els "obstacles" que el govern de Puigdemont els està posant pel camí. "Com era d'esperar", diu, la directora de l'Agència Catalana del Consum, Montserrat Ribera, no està d'acord en canviar la llei perquè aquestes multes donen suport el "dret fonamental" dels catalans a ser servits en la seva pròpia llengua.

The Economist exposa que aquesta, que és la llei del consumidor "més notòria de Catalunya", implica multes de centenars fins a milers d'euros per a aquell qui no tingui escrit, com a mínim en català, un cartell, menú o catàleg, entre altres documents, i subratlla que la quantitat de la sanció dependrà de la mida de l'empresa o bé de la quantitat de textos sense traduir. 

Centrant-se en diferents casos d'empresaris, destaca amb sarcasme que, per exemple, a un empresari que deu 1.260 euros de multa, li costa uns 18.000 canviar el cartell de tres metres al català, per tant, potser li surt més a compte pagar la multa que fer un canvi a l'escrit. Un d'ells assegura que, des que va ser multat, no ha tornat a parlar la seva llengua materna –el català–, exigeix que tots els documents governamentals que rep estiguin escrits en castellà i aprofita per titllar el Govern de "talibans".