La vicepresidenta del Tribunal Constitucional Adela Asúa i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol consideren inconstitucionals la suspensió de funcions d'autoritats i l'execució substitutòria de les resolucions d'aquest òrgan incloses a l'última reforma de la Llei Orgànica que regula el seu funcionament (LOTC), dirigida a reforçar les facultats per fer complir les seves resolucions. La nova norma va obtenir l'aval dels vuit magistrats restants, per la qual cosa el recurs presentat contra ella pel Govern Basc ha estat rebutjat.

Els arguments de la sentència es van conèixer el 3 de novembre pel tribunal de garanties, que aquest divendres ha fet pública la sentència juntament amb els tres vots particulars discrepants. Aquests magistrats s'oposen a la nova atribució de suspensió de càrrecs públics perquè considera que pel seu caràcter sancionador i de càstig no concorda amb les funcions del TC.

Després de la declaració de constitucionalitat, aquesta norma podria aplicar-se en un futur pròxim a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui s'investiga per incórrer en una presumpta desobediència en permetre que es debatessin i votessin en la Cambra catalana les conclusions per fixar el full de ruta de la ruptura amb Espanya.

Atribució "de càstig"

Asúa lamenta que la sentència que es va aprovar per 8 vots contra 3 no analitza qüestions constitucionals importants que havien plantejat els recursos dels governs català i basc. Entre altres, si les noves atribucions del TC són compatibles amb el model de jurisdicció constitucional que van dissenyar els pares de la Constitució. 

La vicepresidenta del TC considera que s'hauria d'haver anul·lat especialment la possibilitat que el TC suspengui càrrecs públics perquè no es pot considerar que aquesta sigui una mesura que ajudi a l'execució de les sentències, perquè en ser suspès, el càrrec públic perd la capacitat de fer complir la resolució. Per tant, segons Asúa, és una atribució "de càstig" que no s'adequa a les funcions del TC, i més quan pot afectar autoritats que tenen una legitimitat que prové "directa o indirectament de les urnes". 

Ni democràcia, ni separació de poders

Fernando Valdés Dal-Ré també apunta que la capacitat de suspendre càrrecs públics no s'ajusta al "model democràtic d'Estat" ni compleix amb el model de separació de poders. Tampoc respecta, segons Valdés, la inviolabilitat i autonomia parlamentàries, així com l'autonomia política de les CCAA ni la posició institucional del TC en l'entramat del model democràtic de l'Estat.  

El debat, afirma, no havia de centrar-se en l'assumpció pel Tribunal de la potestat en abstracte d'acordar una mesura de suspensió, sinó en la concreta suspensió d'autoritats a les quals s'imputa l'incompliment d'una resolució.

Segons la seva opinió, la sentència hauria hagut de declarar la inconstitucionalitat i nul·litat tant de la mesura de suspensió en les seves funcions de treballadors o càrrecs públics, com de la mesura d'execució substitutòria. Respecte d'aquesta última, assenyala que se solapa amb "el poder de coerció estatal que el constituent va recollir a l'article 155 CE" i va atribuir al Govern i al Senat, descartant la intervenció del Tribunal Constitucional.

El context socio-polític català

El magistrat Juan Antonio Xiol assenyala en primer lloc que el caràcter abstracte de l'anàlisi feta pel Tribunal no hauria hagut d'impedir que la sentència examinés la concreta i eventual aplicació de les mesures a l'actual context socio-polític a Catalunya i el procés sobiranista. I, encara més, quan la impossibilitat de revisió de les sentències del TC i la seva aparença de "decisió definitiva" tanquen la porta a nous controls de constitucionalitat.

Sobre la suspensió en funcions, afirma que la naturalesa sancionadora d'aquesta mesura es desprèn de la pròpia sentència que, en preveure l'aixecament de la suspensió quan "cessi la voluntat incomplidora", està admetent que la seva finalitat no és l'execució de la resolució incomplerta sinó "doblegar la voluntat incomplidora".

Pel que fa a l'execució substitutòria, considera que el constituent va deixar deliberadament en un segon pla al TC en l'aplicació de l'article 155 CE (competència del Govern amb l'aprovació del Senat). Aquesta posició ha estat alterada "de manera substancial" per la reforma de la LOTC en atribuir-li la potestat de decidir com haurà de realitzar-se l'execució substitutòria i de quina manera haurà d'intervenir el Govern espanyol.