El Tribunal Constitucional nega que la capacitat de multar als qui desobeeixin les seves sentències suposi poder per imposar sancions, en la seva resposta al recurs que va presentar la Generalitat de Catalunya contra la llei de reforma de l'alt tribunal.
Aquest és l'argument central de la sentència de l'alt tribunal que rebutja el recurs de la Generalitat contra la reforma de la seva llei orgànica, la qual li permet suspendre alts càrrecs que desobeeixin les seves sentències i també li atorga aquesta altra atribució, la de multar per la mateixa raó.
L'alt tribunal ha desestimat dos recursos contra la reforma de la seva llei, promoguda pel Govern per respondre a les desobediències de la Generalitat. Un dels recursos va ser presentat pel govern basc i l’altre per l'executiu català.
El TC ja va validar, en la seva resposta a l'executiu basc, la capacitat que li donava la citada reforma per suspendre cautelarment els alts càrrecs que no obeïssin les seves sentències. Ara s'ha ocupat, en la seva resposta a la Generalitat, de la capacitat per imposar multes, que també li concedeix aquesta reforma. "El recurs interposat per la Generalitat presenta palmàries similituds amb el formulat contra la mateixa llei pel govern del País Basc", recorda el TC.
De tres mil a trenta mil euros
Però afegeix que "a diferència del govern basc, la Generalitat va impugnar l'article que preveu la imposició de multes coercitives de tres mil a trenta mil euros a les autoritats, empleats públics o particulars que incomplissin les resolucions del Tribunal".
Els demandants al·leguen que l'"excessiu i desproporcionat import" de les multes els confereix un caràcter sancionador o de càstig i que s'han vulnerat les garanties que han d'oferir les normes sancionadores perquè no existeix "cap paràmetre de gradació de les multes ni dels terminis per reiterar-les".
La sentència explica que la llei autoritza el tribunal a imposar multes coercitives des de la seva redacció originària, del 1979, i no només a partir de la reforma del 2015.
Així, la reforma impugnada, diu el TC, manté les multes coercitives com una de les mesures que el tribunal pot adoptar en els supòsits d'incompliment de les seves resolucions i amb una configuració "substancialment similar a la que tenien en l'anterior redacció de la llei Orgànica del Constitucional".
La diferència consisteix en l'increment de la seva quantia, cosa que segons el recurs els atorgava caràcter sancionador. Per al TC, la reforma no els dóna aquest caràcter sancionador, per més que incrementi la quantia.