Ja és oficial. El Tribunal Constitucional gaudirà de més poder des d'avui després que hagi aprovat avalar la reforma que li permet suspendre polítics dels seus càrrecs en cas que el desobeeixin i, per tant, assumirà les competències sobre capacitat coercitiva i sancionadora contra els càrrecs públics que incompleixin les seves ordres i sentències.

D'aquesta manera, l'alt tribunal podrà assegurar-se que es compleixi tot el que dicta i, en cas que no sigui així, no tindrà cap problema a suspendre els polítics i apartar-los dels seus càrrecs, com pretén fer amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè ha declarat la reforma d'acord amb la Constitució.

La resolució rebutja el recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel govern basc -n'hi ha un altre de la Generalitat-, i dóna la raó a l'executiu espanyol, que va plantejar aquesta reforma com una via "coercitiva" per obligar les institucions catalanes a fer marxa enrere en el procés independentista.

Ara bé. La sentència no s'ha aprovat per unanimitat. Vuit dels magistrats del TC hi han votat a favor i tres en contra. Com ja era previsible, la vicepresidenta del TCAdela Asúa, ha votat en contra juntament amb el magistrat Fernando Valdés Juan Antonio Xiol per considerar la mesura "inconstitucional".

"Sense intencionalitat política"

La resolució del TC, de la que ha estat ponent el magistrat Pedro González-Trevijano, assegura que el Tribunal Constitucional es va establir a la Constitució com un "autèntic òrgan jurisdiccional" que, per tant, té potestat per executar les seves resolucions. Sosté que la mesura que li permet suspendre càrrecs no és "punitiva", sinó que només assegurar el compliment de les sentències. 

Com a exemple, argumenta que només se suspendrà càrrecs públics quan "s'acrediti la seva voluntat deliberada i persistent de no atendre" les resolucions del TC, i que malgrat que les mesures es poden prolongar mentre no es compleixin les seves resolucions, s'aixecaran "tan aviat com cessi la voluntat incomplidora". 

A més, segons el TC, les decisions del Tribunal mai tenen intencionalitat "política", i el tribunal mai jutja "les intencions del legislador, la seva estratègia política o el seu propòsit", sinó que fa un control "abstracte" sobre l'aplicació de les normes impugnades. Per aquest motiu, el TC descarta que la reforma "desnaturalitzi" el model de constitucional i alteri la posició i les funcions del propi tribunal respecte a altres institucions, com sostenen els recursos del govern basc i català.

Fractures internes

La vicepresidenta del TC ja va dimitir com a ponent de la resolució en considerar que aquesta mesura és inconstitucional i en quedar-se en minoria defensant la seva posició.

Asúa, que havia elaborat i defensat a capa i espasa un projecte de sentència en què es declarava contrària a la regulació d'aquestes competències en la Constitució, es va quedar pràcticament sola quan a principis d'octubre va presentar-lo i l'alt tribunal va acordar per majoria redactar un nou projecte de sentència. Per això va decidir abandonar la ponència.

Asúa, així com els progressistes Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol, consideren que el tribunal ha abdicat d'exercir la seva jurisdicció perquè no ha entrat al fons de diverses qüestions sobre les que el recurs el forçava a pronunciar-se, i que quan excepcionalment ho ha fet, ha actuat d'una manera superficial "incompatible amb la naturalesa i la gravetat dels retrets d'inconstitucionalitat" que presentava el recurs. 

Contràriament al que estava passant en els últims mesos, en què Pérez de los Cobos impulsava acords per fer possible sentències unànimes sobre qüestions que afectaven al procés sobiranista, en aquesta ocasió la sentència posa de manifest la fractura al sí de la institució. 

Trobar la manera

Això arriba després que la Fiscalia acusés Forcadell de "concretar un pla precís per a la secessió", i després que aquest dimarts els tres jutges de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), encapçalats per José María Barrientosdecidissin enviar-la al banc dels acusats per desobeir l'alt tribunal.

A banda d'això, aquesta nova competència anirà molt bé a l'alt tribunal per suspendre directament –si vol– els càrrecs que van permetre la votació del Parlament del 6 d'octubre, en què es reclamava al Govern que convoqui un referèndum per a la independència com a molt tard el setembre del 2017 i contra la qual l'Executiu estatal va interposar un altre recurs.