El Tribunal Suprem ha rebutjat l'incident d'execució que van plantejar els condemnats per l'atac al centre cultural Blanquerna durant la celebració de la Diada del 2013, amb una resolució que tanca definitivament el procés, tret que el TC decidís el contrari. La resolució del Suprem és ferma i contra ella només es pot interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional.

El Suprem va elevar el mes de gener passat les penes imposades per l'Audiència de Madrid als assaltants de Blanquerna i va imposar condemnes properes als quatre anys, en aplicar la circumstància agreujant de motius de discriminació ideològica.

En el seu incident d'ara, els reus negaven diferents elements configuradors de la seva condemna, com l'esmentada intenció de discriminació ideològica o l'ús de violència, entre d'altres.

L'alt tribunal els respon que per apreciar l'existència de violència "només cal llegir amb deteniment" els fets provats, que relaten com van accedir al local "de forma violenta (ruptura del pany de la Sala)", "empenyent i fent caure algun dels assistents", com van colpejar el micròfon i van llançar "a terra el faristol" i "van tirar a terra la senyera".

A més, es "van dirigir a Josep Maria Bosch i, encarant-se amb ell, li van dirigir insults per la seva condició de català", "amenaçant-lo de mort i obligant-lo a retrocedir, intimidat per la proximitat corporal i per les seves paraules". Juntament amb això, "van escopir a un assistent" i van clavar a un altre "una bufetada i una puntada de peu a la cuixa esquerra" "tot això fent crits contraris al que els acusats entenien va ser l'objectiu de l'acte".

Intolerància cap a Catalunya

Aquesta violència es va utilitzar per impedir el dret de reunió de les víctimes, tot això mogut pel desig d'imposar la seva ideologia, assumpte aquest últim sobre el qual es remet a la sentència en la qual va agreujar les penes dels assaltants.

Aquella sentència va corregir l'Audiència de Madrid, que havia castigat els acusats amb penes que no implicaven en principi l'ingrés a la presó, i els va imposar una pena de quatre anys de presó perquè van actuar amb intolerància envers la ideologia catalanista.

"El propòsit comú dels assaltants" era d'intolerància "amb un acte de celebració del dia de Catalunya, commemoració existent en totes les comunitats autònomes espanyoles". Aquesta intolerància envers la ideologia catalanista els va portar a impedir la celebració de l'acte convocat per les víctimes, va assenyalar el Suprem llavors i insisteix ara.