La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, està donant oxigen, amb l'Operació Diàleg, a les nombroses iniciatives que han sortit els darrers anys relacionades amb la coneguda com Tercera Via. La caiguda o fins i tot desaparició dels dos principals exponents de la política catalana, CiU i el PSC, ha propiciat els múltiples intents de ressuscitar l’esperit que va caracteritzar el país fins no fa tantes legislatures: l’espai polític del peix al cove es resisteix, doncs, a desaparèixer, i Soraya vol contribuir en un últim intent de reconduir les relacions entre l'Estat i la política catalana.

Aquest divendres 25 de novembre feia just quatre anys de les primeres eleccions que van anticipar aquest canvi de cicle. Tot i mantenir-se clarament al capdavant, CiU passava de 62 a 50 diputats, mentre que el PSC baixava per primera vegada de la segona posició i s’havia de conformar amb 20 diputats, un menys que Esquerra.

Amb aquests resultats, els moviments per resituar-se no es van fer esperar. Convergència va optar clarament pel sobiranisme, mentre que Unió i el PSC van seguir lluitant –amb matisos– per defensar públicament una posició que intentava marcar distàncies amb el ‘sí’ rotund convergent i el ‘no’ bel·ligerant del PP i Ciutadans.

Els equilibris van servir per intentar marcar perfil propi durant la breu legislatura, però les dues formacions van arribar als comicis del 27 de setembre del 2015 amb un esquema difícil de gestionar: el PSC havia perdut la visibilitat d’encapçalar l’oposició catalana i es veia obligada a enfrontar unes eleccions marcades per l’eix nacional, mentre que Unió es veia abocada, per primera vegada, a presentar-se en solitari i trencada a unes eleccions després d’haver posat fi a la històrica coalició que els havia mantingut al govern durant els 23 anys de l’etapa Pujol i els cinc de Mas.

Les eleccions del 27 de setembre del 2015 van ser el detonant final: Unió es quedava fora del Parlament, el PSC continuava baixant i es quedava amb nomes 16 dels 135 diputats, i la principal força parlamentària amb diferència, Junts pel Sí, se situava en un independentisme sense matisos.

Construïm

Els democristians havien arribat a les eleccions més fragmentats que mai: la posició sortida de l’ajustadíssima consulta interna celebrada pocs mesos abans va obrir la caixa de Pandora. El partit va deixar el govern de la Generalitat i un bon nombre de militants van optar per sortir de la formació o fins i tot per unir-se i crear una nova força independentista, Demòcrates de Catalunya.

També Duran va fer alguns moviments, com la constitució de la plataforma Construïm, que ja abans de les eleccions es va interpretar com un intent de preservar l’espai polític d’Unió allunyant-se del sobiranisme. La plataforma va fer aigües només començar, i poques setmanes després van sortir a la llum discrepàncies entre els signants del manifest inicial per l’ús que se n’havia fet contra el govern –aleshores ja amb Convergència en solitari– d’Artur Mas.

El moviment es presentava com una eina “per recollir el millor llegat del catalanisme polític”, i alguns encara ara no descarten que pugui ser l’as a la màniga dels democristians per enterrar definitivament Unió i afrontar un nou escenari sense la càrrega dels deutes acumulats.

Fa menys d’un mes, el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, va explicar públicament que des de la formació aposten "d'una manera unànime i assumint la realitat actual d'Unió" per crear "si cal" una nova formació política de cara a les properes eleccions al Parlament i les municipals.

En qualsevol cas, molts dels assistents a la presentació del projecte aquell novembre del 2014 han emprès vies divergents. Francesc Gambús ha deixat la militància d’Unió, Joana Ortega s’apropa a l’òrbita del Partit Demòcrata i el mateix Duran i Lleida ja no ocupa cap càrrec orgànic al partit que va dirigir durant dècades.

Lliures

També de l’òrbita de l’extinta Convergència i Unió, a final d’octubre es va presentar a l’Auditori Axa de Barcelona la plataforma Lliures, encapçalada pels exdiputats de CiU Antoni Fernàndez Teixidó i Roger Montañola. Durant l'acte van carregar contra el Govern, l'"esquerranització" de la política catalana i el procés independentista "infinit", i van mostrar la voluntat de convertir-se en partit polític si aconsegueixen els suports suficients. El nou actor polític es va reivindicar com un moviment "humanista i lliberal" amb les llibertats personals, el lliure comerç, l'economia de mercat i la meritocràcia, com a valors principals.

Al contrari del que es podria pensar, la plataforma no va tenir el vistiplau d’Unió Democràtica, i de fet cap dels seus dirigents es va deixar veure entre els 700 assistents a l’acte de presentació. L’endemà mateix, Roger Muntañola es donava de baixa de la militància a l’històric partit del que havia estat president de les joventuts i portaveu al Parlament.

Durant els mesos de gestació en l’esfera privada, el moviment va tenir el suport de l’exdiputat convergent i parella d’Inés Arrimadas, Xavier Cima, que finalment va declinar donar la cara per la iniciativa recordant que s’havia retirat de la política.

Portes Obertes

També alguns socialistes han optat per articular nous moviments polítics encarats a construir una alternativa a l’independentisme. Tot el contrari dels escindits socialistes sobiranistes, que han acabat majoritàriament a l’òrbita d’ERC, l’ex-primer secretari Pere Navarro va presentar fa dues setmanes una plataforma, Portes Obertes, que pretén “reclamar el diàleg enfront del projecte independentista i la via unilateral”. Entre els impulsors del moviment hi ha membres del PSC com el mateix Navarro i l'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i d'Unió, com Jordi Casas. El manifest fundacional expressa el "compromís amb la recuperació d'un catalanisme plural, obert i integrador" que s'allunyi de les visions "reduccionistes" de Catalunya i d'Espanya, la "unilateralitat" i els "enfrontaments interessats". En aquest cas, Navarro va reiterar que la voluntat no és acabar-se constituint com a partit polític.

L’acte va tenir la presència del primer secretari del PSC, Miquel Iceta; el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, i l’expresident del comitè de govern del partit, Josep Antoni Duran i Lleida. La proximitat d’Unió amb el PSC ja s'havia insinuat, de fet, en moments com els últims mesos de vida de CiU, quan es va especular amb la possibilitat que Duran i Iceta estiguessin negociant un pacte per als Pressupostos que implicava allunyar l’acció del govern de la via sobiranista.

Transversalitat des de l’extraparlamentarisme

Encara des de l'espai extraparlamentari, la setmana sobre del 9-N també es va presentar l'associació La Tercera Via: Diàleg i Acord, amb un manifest que apostava per "un camí alternatiu a la dicotomia: independència de Catalunya-unitat d'Espanya". L'associació advocava per aconseguir un acord que renovés "profundament el compromís democràtic del conjunt d'Espanya amb Catalunya i de Catalunya amb la resta d'Espanya". Al manifest, signat per una setantena de persones de l'àmbit de la política o del periodisme, entre d'altres, s'alertava que "la tensió i la falta de diàleg" posen en risc "les bases del catalanisme plural i integrador, moderat, pactista, conciliador i dialogant". Entre els signants també hi havia Jordi Hereu, l'excap de premsa de José Montilla, Toni Bolaño, i l'economista Gonzalo Bernardos.

En una línia semblant, l'any 2012 es va crear Federalistes d'Esquerres, que té entre els objectius fundacionals una reforma de la Constitució que permeti desenvolupar un sistema federal per a Espanya. L'anterior president, Manuel Cruz, va fer el salt a la política amb el PSC com a número dos de Meritxell Batet a les darreres eleccions espanyoles. Un dels actes de l'organització que va aconseguir més ressò va ser un debat amb Miquel Iceta i Albert Rivera com a protagonistes.

En qualsevol cas, les iniciatives sorgides fins ara han resultat ser poc més que efímeres, a l’espera del que pugui acabar passant en unes hipotètiques eleccions catalanes que, en cas de complir-se el full de ruta, haurien de ser d'aquí a pocs mesos.

Tot i la proximitat entre els actors que formen les iniciatives, la realitat és que les plataformes no s’han plantejat convergir, tot i reivindicar, totes, la transversalitat del catalanisme i de la coneguda com Tercera Via. 

Caldrà veure, doncs, si l'oferta de diàleg del Govern central s'acaba materialitzant i es converteix en la clau perquè la Tercera Via s'eixampli i agafi l'embranzida que fins ara no ha aconseguit.