A poques hores de la cita amb les urnes, la convulsió dels mercats i la incertesa política pel Brèxit posa de manifest que el diumenge no es decideix només la llista que governarà Espanya els propers anys. El resultat del 26-J tornarà a dibuixar un mapa de partits fragmentat, on els pactes postelectorals es decidiran segons la relació política i econòmica que l'Estat vol mantenir amb l'entorn internacional. Sobre aquesta cojuntura girarà la forma d'entendre la pàtria, així com les vies per fer front a la qüestió catalana i la voluntat d'impulsar la regeneració institucional.

Socialdemocràcia i dèficit

Si les darreres previsions demoscòpiques es compleixen, el PSOE tornarà a tenir la clau de la governabilitat​. Amb sorpasso o sense, Ferraz haurà de decidir si abraçar Podemos o abstenir-se per deixar pas a un projecte liberal- moderat, encarnat pel Partit Popular i Ciutadans.

A l'esquerra del taulell polític, la lluita pel fer-se amb el monopoli de la socialdemocràcia ha esdevingut l'eix del relat en la campanya. Les proclames de "nova socialdemocràcia" per part de Podemos han impregnat de tensió les files del PSOE. Aquest ha reaccionat sentint-se amenaçat per un partit que insinuava voler-los fer el sorpasso, mentre en lloava un dels seus expresidents insígnia, José Luis Rodríguez Zapatero. En poc temps, la formació morada ha passat de declarar caduc el comunisme i la socialdemocràcia a forjar una aliança amb Izquierda Unida i evocar el paradigma econòmic suec, a través de catàlegs d'IKEA.

Davant de la intimidació de qui se sent envaït, el "vells socialdemòcrates" s'han defensat cercant el vot de fidels i nostàlgics amb el passat. A través de tocs de felipisme i 'vella guàrdia' socialista, han apel·lat a l'aval dels seus 137 anys d'història i han omplert les files de 'ministrables' amb personalitats de la guàrdia de Felipe González, com Josep Borrell. Miraven de recuperar el vot que durant el 20-D havien descuidat, ja que empesos per la 'nova política', es van centrar en atrapar els joves electors.

Tanmateix, les enquestes donen a la coalició d'esquerres un resultat que frega la majoria absoluta, aventurant una entesa difícil de rebutjar per les parts. Però allò que els segons saben –i no diuen en veu alta– és que els socialistes no seran devorats per ara per un partit que presenta dificultats per trencar el sostre de vidre que els uneix. És en la demografia i l'economia on la vella i la nova socialdemocràcia troben el punt d'encaix complementari.

Mostra n'és el discurs intergeneracional del partit morat. Podemos és conscient que el seu vot prové de persones menors de 55 anys i que el partit té un sostre de creixement electoral en aquelles generacions que es van socialitzar abans de la transició. És a dir, en els majors de 55 anys. Aquesta és exactament l'edat on la intenció de vot és predominant entre els socialistes i el target on els podemistes s'han esforçat per atraure la gent gran i trencar la bretxa generacional.

Tampoc els projectes econòmics lluiten en el terreny de l'excloència. Per "acabar amb les polítiques d'austeritat del Partit Popular", com vol el PSOE, Podemos creu que cal reivindicar la sobirania espanyola davant les institucions comunitàries i renegociar el compliment del dèficit. La credibilitat dels socis europeus socialistes jugaria un paper com a aval a Brussel·les, però aquests presenten recels per acceptar tals condicions.

Regeneració i lideratges

La sortida del Brèxit de la UE ha sepultat informativament el cas de presumptes conspiracions entre el Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz i l'Oficina Antifrau. Tanmateix, l'actuació de l'executiu ha desviat l'atenció cap a buscar la persona que n'hauria gravat els àudios i rentar-se les mans davant la indignació de CDC i ERC.

Al marge de la qüestió, la regeneració política suposa l'escull principal a salvar entre PP i C's, si el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, deixés pas al tàndem liberal-moderat. Desde la formació taronja han assegurat al llarg de la campanya que és condició la sortida de Rajoy, després dels escàndols de corrupció que han sacsejat el PP a València o Madrid. Rivera ha aixecat ampolles i sembrat la discòrdia per haver furgat en el canvi de lideratge dels populars. Aquests no estaran disposats a cedir per afavorir l'acord, si les urnes el legitimen amb més escons que el 20-D.

Sobiranisme i pàtria

El darrer element d'actualitat informativa que ha marcat la campanya és la qüestió del dret a decidir català. Podemos ha anunciat la voluntat de desplaçar-lo a una comissió per facilitar la negociació amb el PSOE. De produir-se l'escenari, el paper dels indepententistes CDC i ERC podria ser clau per barrar –o no– la possibilitat d'una coalició d'esquerres, en funció del seu gruix electoral, si els socialistes es neguen a l'autodeterminació.

Davant d'aquest escenari, PP i Podemos han aconseguit que la campanya giri entorn dels seus dos projectes patriòtics, alhora que C's i PSOE han actuat com a comparses dels extrems. La polarització d'aquestes dues esferes no només és econòmica: els populars defensen la pàtria constitucional, mentre que els podemistes la pàtria dels pobles, un dels quals s'imposarà a Espanya a partir de la nit del 26-J.