Més de quaranta anys després de la mort del dictador Francisco Franco, encara es mantenen en peu monuments en el seu honor en molts racons de Catalunya. La Llei de Memòria Històrica aprovada l’any 2007 obliga a retirar tots els monuments i símbols franquistes dels edificis i espais públics. 

Tot i això, molts ajuntaments catalans encara no han aplicat aquesta legislació i no han dut a terme cap tipus d’actuació contra les icones que es troben dins dels seus termes. L’Ajuntament de Tortosa, ciutat que acull el monument franquista més emblemàtic, sí que va actuar però no ho va fer tal com preveu la llei sinó que va organitzar una consulta popular.

El seu resultat ha estat objecte de polèmica ja que els veïns del municipi van decidir mantenir-lo intacte i “reinterpretar-lo”. Diverses veus han desacreditat aquesta opció ja que es tracta d’un àmbit que ha estat legislat i aprovat al Congrés dels Diputats. L’Ajuntament fins i tot ha estat denunciat per un “manifest incompliment” de la llei. 

Aquesta situació ha estès a altres pobles catalans el debat sobre què fer amb les petjades de la dictadura que encara hi perduren. Ajuntaments i diputacions han vist que és el moment de posar-se les piles i prendre decisions sobre les restes franquistes sota la seva responsabilitat.

7.700 símbols falangistes

Segons el Memorial democràtic de la Generalitat de 2010, a Catalunya queden 7.700 símbols falangistes. La major part són plaques d'habitatge (93%), però també s’hi troben 41 rètols de carrers i places, 37 monuments, 26 creus i 20 gravats o relleus vinculats directament a la dictadura.

Els monuments són la categoria més polèmica degut a les seves grans dimensions i al fet que en molts casos estan situats en ple nucli urbà. Les comarques catalanes amb més quantitat de monuments són la Terra Alta (9), el Maresme (4) i el Vallès Occidental (4).

Objectiu: retirada abans d’un any

Òmnium Cultural, la Comissió de la Dignitat i una vintena d’entitats més van presentar el 27 de maig, un dia abans de la consulta de Tortosa, un manifest de rebuig a la continuïtat de monuments feixistes. Jordi Cuixart i Pep Cruanyes, presidents d'Òmnium i de la Comissió de la Dignitat, van demanar la implicació de la Generalitat perquè retiri "tots els símbols franquistes abans d'un any". 

El primer monument que s’enderrocarà després d’aquesta petició és el del Coll del Moro a Gandesa. La diputació de Tarragona ha assegurat que al ple de finals de maig s'aprovarà la demolició de qualsevol vestigi franquista d'aquell entorn, així com la cessió de l'espai a l'Ajuntament de Gandesa. 

El consistori de Vilalba ha decidit tapar la llegenda que hi ha a la creu en honor als caiguts i endegar una consulta popular, seguint l’exemple de Tortosa, perquè siguin els veïns del poble qui determinin el seu destí.

 


Els representants de les entitats a favor de la retirada dels símbols / Òmnium

Tarragona rebutja Franco 80 anys després

Després que l'Ajuntament de Tortosa revoqués el nomenament de Francisco Franco com a “alcalde honorífic i perpetu” a finals de maig, molts consistoris tarragonins han descobert que els honors que l’any 1964 es van atorgar a Franco per imposició continuen vigents. 

Un gran nombre dels municipis ja han revocat els títols o estan a punt de fer-ho com Reus, Tarragona o l’Ametlla de Mar. Darrere seu, una llarga llista de municipis s’ha afegit a la iniciativa.

Concretament, s’ha proposat que el dia 18 de juliol, vuitantè aniversari del cop franquista, uns 179 ajuntaments tarragonins facin un ple extraordinari amb l'objectiu de retirar els títols i honors atorgats al dictador. La proposta s'adreça també als ajuntaments que ja els han revocat perquè es refermin en la seva decisió.

Transformació enlloc de retirada

La gran majoria dels monuments que avui en dia encara aguanten dempeus no ho fan en la seva forma o ubicació original. En alguns casos, com passa amb els monuments de Terrassa i Reus, han estat traslladats de punts cèntrics de les ciutats al cementiri. Així se’n redueix el protagonisme, sense arribar a eliminar del tot les restes històriques.

La modificació de les inscripcions és una altra manera de reciclar aquestes construccions. Aquest és el cas d’Olot on des del 1941 hi havia un monument (foto principal) coronat amb una gran creu, el jou i les fletxes, l’àguila franquista, 36 noms, tots del bàndol franquista, i el lema “Olot a sus caídos por Dios y por España”. L’any 2013, des de l’Ajuntament es van eliminar els símbols franquistes i es va incloure al plafó el nom de tots els olotins, independentment del bàndol en què van morir a la guerra.

A Portbou hi ha des del 1939 un monòlit de 3,5 metres d’altura commemorant els soldats caiguts de la IV Divisió de Navarra que va ocupar la zona. En aquest cas, es va decidir contextualitzar el monument amb un faristol que explica el context històric del monòlit franquista. D’aquesta manera, s’esquiva la llei i s’evita enderrocar aquests polèmics rastres del passat dictatorial a Catalunya.