Ni els múltiples casos de corrupció, ni el dèficit, ni la pèrdua de 60 diputats el passat 20-D. El Partit Popular no s'ha caracteritzat per qüestionar sota cap pretext la figura del seu president, Mariano Rajoy. I els qui ho han intentat, com els joves vicesecretaris del PP, han estat ràpidament sufocats per la mà dreta del líder, i vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría. Però a l'expresident del govern i president d'honor del partit, José Maria Aznar, no el fa callar ningú, i a un mes del 26-J ha iniciat un setge farcit de crítiques a l'executiu de Rajoy.

Aquest dimarts Aznar va enviar al diari ABC una carta on apel·lava a un pacte nacional per l'economia, per tal de reduir el dèficit públic. L'atac de l'expresident era frontal cap a la política econòmica de Rajoy, "o la manca d'aquesta" i insinuava que calia implementar més ajustos amb la necessitat d'altres forces polítiques. És a dir, més austeritat i pactes.

No era la primera vegada que qüestionava el seu dofí i l'actual cap de l'executiu públicament. Dies abans, en el Fòrum anual d'Economistes Aznar va exposar una tesi similar. "Espanya ha de mantenir, inclús accelerar, el procés de consolidació fiscal. Ho ha de fer a través de la reducció de la despesa pública, sense confiar simplement en el creixement dels ingressos públics cíclics” va explicar. "Ho diré clar: relaxar la correcció del dèficit públic és un error molt greu. Econòmic i polític”, es va despatxar.

Aznar creu que la situació d'actual comportaria una manca de solidaritat intrageneracional, i compromet la presa de decisions de l'Estat i la seva sobirania nacional. Sobre el primer punt, el sistema de pensions es troba en escac per la manca de cotitzacions dels treballadors a la seguretat social, en un moment on els nivells d'atur han fet disminuir la massa salarial.

Sobre el segon, es fa una al·lusió als compromisos amb Europa. Fa una setmana el president de la Comissió Europea, Jean Claude-Juncker, va anunciar que retardaria la multa de la UE a Espanya, per l'incompliment del dèficit, a després del 26 de juny per no interferir en el resultat electoral. En aquest sentit, l'expresident d'honor va recomanar tornar-se a prendre "més seriosament" les retallades.

Davant d'aquest escenari, Rajoy sembla comportar-se amb Aznar com ho fa amb els seus vicesecretaris, partits rivals, i ciutadans –com ara l'espontani que va interrompre l'acte de presentació de les candidatures, al crit de "Sou la màfia". És a dir, sense immutar-se, ni respondre. És Santamaría qui ha de sortir del pas amb un "davant la crisi cal comportar-se amb unitat i responsabilitat", o el jove vicesecretari Javier Maroto, sota la màxima de "tots a una perquè no paguin justos per pecadors", com va indicar.

Foto: Mariano Rajoy / EFE

Comparacions entre líders

Però si alguna cosa va encendre la metxa i cremar la pòlvora genovesa és la lluita d'egos entre Aznar i Rajoy per erigir-se com els millors gestors de les finances espanyoles, ara que l'oposició denuncia caduc el vell mite que el PP és l'eficient garant dels comptes públics, i les Comunitats Autònomes lamenten els plans d'ajust que els ordena el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro.

En la seva missiva l'expresident va increpar que ell havia hagut de fer front a uns objectius de dèficit més elevats en el període 1996-2000 que els de Rajoy, el 2011-2015. És en aquest punt on Santamaría va respondre, dades en mà, indicant que "el 1996 el dèficit era del 7 per cent i el 2011 del 9,3 per cent", reblant que "com sempre", la culpa era del seu rival comú, el PSOE. 

Però si el dèficit no era prou medalla per sustentar la tesi d'Aznar, aquest va enarborar la bandera d'estadista. El president de la FAES va recordar que ell va fer entrar Espanya a la Zona Euro. Rajoy no podrà assolir una gesta similar, de manera que el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz va fer una aportació al duel, alabant la gesta internacional d'Aznar, però recordant Rajoy va evitar que l'Estat fos rescatat. 

Carta a Junker

La carta d'Aznar arriba una setmana on l'actualitat informativa ha estat marcada per una altra missiva, i és la de Rajoy a Junker aquest dilluns, indicant que efectivament, Espanya faria més ajustos la segona meitat del 26-J. La preocupació d'Aznar té un rerefons, i es remunta a la contradicció del propi president en funcions al diari econòmic Financial Times, indicant que abaixaria els impostos. "Diu una cosa a la UE i a Espanya una altra" va repicar el líder socialista, Pedro Sánchez.

L'aniversari de Vargas Llosa

Les critiques d'Aznar tenen una perspectiva temporal que es remunta a l'aniversari de l'escriptor peruà, Mario Vargas Llosa. En aquella trobada, el president d'honor del PP, José María Aznar, va assegurar que es necessitaven "nous lideratges capaços d'exercir una tracció social, moral i política a l'altura dels desafiaments" d'Espanya. És a dir, que Rajoy deixés pas.

Era la primera vegada que es trobaven, després del Comitè Executiu del PP el 21 de desembre, sols un dia després de les eleccions del 20-D. En tal ocasió, Aznar va demanar un congrés obert per escollir el nou líder del PP, i va assenyalar que ell no tenia intenció de presentar-se. Rajoy li va respondre que aquest conclave es farà quan acabi el procés de formació de govern, una tesi que ha seguit defensant quan és preguntat al respecte del tema.

Ja sigui per la política econòmica de Moncloa, o pel lideratge, Aznar sembla haver trencat la dinàmica de tancament de files a Gènova, qüestionant com a veu autoritzada al PP, la continuïtat de Rajoy al capdavant de l'executiu després del 26-J. Manca saber si Rajoy mantindrà aquesta tendència díscola amb el seu dofí successor. O successora.