Les infraestructures són material sensible a l'Estat de les autonomies, fins al punt que el costum "tan espanyol de comparar-se amb el veí", com diu el ministre Íñigo de la Serna, és un cavall amb què el titular de Foment es baralla gairebé cada dia. Aquesta setmana es compleixen 25 anys de la creació de la primera línia d'alta velocitat a Espanya, enmig de les crítiques de la Generalitat en el sentit que el corredor mediterrani ha de tenir un "calendari avaluable", o la rèplica a d'altres comunitats com Andalusia, sobre la presumpta desinversió de Foment al seu territori. 

"Hem d'intentar fugir de l'alta velocitat com a arma de confrontació política", deia el ministre en un esmorzar informatiu d'El Economista, aquest dilluns a Madrid. Envoltat d'una nodrida mostra de l'empresariat de la capital de l'Estat –entre ells, Adif i Renfe– i del ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat que era "desencertat" mesurar la inversió en infraestructures a partir del criteri territorialitzat. La idea de fons és que aquest indicador només computaria les inversions fetes en la comunitat on neix una via, i no per tots els llocs per on circula.

Però a la Moncloa també es comparen amb el veí, en concret, amb les comunitats autònomes, i mentre que reivindica "visió de conjunt", De la Serna justifica per enèsima vegada la reducció dels pressupostos generals de 2017 a Foment. El titular ministerial es defensa dient que les comunitats rebran una injecció de 5.300 milions d'euros –procedent de les arques estatals–, i que la seva reducció de dèficit serà del 0,1%, comparativament més baixa que a l'Estat i altres administracions públiques. 

La idea del greuge comparatiu entre l'Administració central i l'autonòmica és nova, però, en l'estol d'arguments que serveixen per excusar la durada de les obres públiques, o la descompensació entre el que es pressuposta i el que s'executa. Durant el mandat de Mariano Rajoy, els arguments van començar dient que el 2016 l'acord de no disponibilitat va suspendre el pressupost de la Moncloa –de manera que "no seria comparable, ni just fer-ho" amb el del 2017, segons el ministre. Després d'això va venir el mantra que la interinitat havia deixat en escac l'acció administrativa. I a causa de tot això, ara caldrà fer un "esforç" per reengegar la maquinària burocràtica i les obres. 

Arribats a aquest punt, De la Serna vol fer els deures, com va prometre als consellers de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i d'Empresa i Innovació, Jordi Baiget, a la mesa pel corredor mediterrani de dilluns passat. Es preveu que el tram Tarragona-Vandellòs de 62 Km estigui enllestit i en funcionament el primer trimestre del 2018, mentre que el Vandellòs-Castelló està en "tràmits de reactivació de les obres”, com el de Castellbisbal-Vilaseca. "En el primer trimestre de 2017, 122 milions de passatgers han utilitzat el tren, un increment del 5,8% en relació amb el primer trimestre de l'any passat, és a dir, 6,6 milions de passatgers més", deia sobre els corredors a tot l'Estat.

Precisament, per no atiar la "confrontació", el representant de l'executiu central també recorda altres corredors estratègics. Aquí també es preveu una inversió de 1.400 milions d'euros en el tram que haurà d'unir els ports portuguesos amb Terol-Sagunt-Saragossa. La idea és enfortir Renfe Mercaderies i convertir Espanya en un "node logístic" del sud d'Europa.

El ministre també explica que Rodalies és una prioritat, perquè dels 122 milions de passatgers a Espanya, aproximadament 110 milions ho són d'aquest servei. Sobre això, no es descarta la creació d'un hòlding empresarial entre Renfe i Adif. Arribats aquí, també s'espera una nova confrontació entre veïns per aquesta infraestructura. Després que Rull exigís la cessió del servei a la Moncloa –en vista dels incompliments reiterats– i aquest l'hi negués perquè la titularitat és de l'Estat, Foment s'ha proposat "reforçar" el Pla de Rodalies a Catalunya. Però la Generalitat en desconfia, si no hi ha un "contracte" que ho certifiqui, com va dir fa unes setmanes el president Carles Puigdemont.

Radials i estiba

Sobre el decret de liberalització del sector de l'estiba que el Congrés va tombar a Rajoy fa algunes setmanes, De la Serna ha assegurat que en endavant espera "responsabilitat política" de la resta de grups i confia poder-lo tornar a presentar en unes setmanes. I pel que fa a les carreteres radials, l'altre forat negre del ministeri, ha exposat que Foment no es quedarà amb les autopistes en fallida que hagi de rescatar, sinó que les traurà un altre cop a concurs per tornar a cedir-ne l'explotació a empreses privades, atès que actualment "són viables".