La virtualitat de la política espanyola només s'aplica al funcionament de les seves institucions, no al cobrament del salari. Els ciutadans porten en l'actualitat gairebé 10 mesos apadrinant 350 diputats i 266 senadors que cobren de mitjana 4.000 euros al mes. Per una banda, els grups parlamentaris segueixen acudint al Congrés a fer declaracions als mitjans i a presentar propostes, però per altra, pot ser feina en va si no es pot formar govern i es dissolen les Corts, per segon cop. I això ha provocat el recel d'alguns ciutadans, indignats amb el sou dels seus representants.

Durant la XI legislatura fallida, la cambra no va aturar el funcionament: els grups van presentar propostes de compareixença, es van registrar 38 proposicions de llei i 946 no de llei. Fins i tot es va aprovar posar en marxa la paral·lització de la LOMCE, l'opera prima de l'exministre d'Educació del Partit Popular José Ignacio Wert. El mateix va passar amb la famosa llei 25 d'emergència social, que va superar la votació a la cambra. Així les coses, aquestes lleis no van seguir el seu curs perquè no hi havia govern, com indica la pràctica legislativa ordinària en l'ordenament espanyol.

El Congrés va seguir actuant de forma virtual, com l'escenari d'un plató que va servir per reivindicar el compliment de compromisos polítics del programa electoral. També va fer la funció que alguns diputats, els més nous, comencessin a engreixar els coneixements de la vida parlamentària: en una de les votacions, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, va demanar si es podia repetir perquè diputats de la seva formació es van equivocar prement el comandament. Així mateix, la 'nova política' va introduir-se en l'art de la negociació política, com en la Mesa de la cambra.

Espanya està a un pas que no hi hagi una nova investidura, incórrent novament en un Congrés virtual que treballarà sense saber si la seva activitat seguirà el curs legislatiu, per bé que el calendari de plens s'espera que s'enceti el proper dimarts 27 de septembre. La qüestió ha atiat els recels d'uns usuaris de la plataforma Change.org, proposta que ja ha tingut ressò en una altra web francesa. La idea ja ha sumat més de 140.000 signatures, mostra de la desafecció ciutadana i els costos que comportaria una nova convocatòria electoral. L'objectiu en són les 200.000.

"Sense govern, sense nòmina" s'anomena la iniciativa que busca suspendre de sou els parlamentaris fins que no hi hagi nou executiu. "Exigim que fins que no hi hagi acord de govern les seves senyories deixin de cobrar el salari que nosaltres els estem pagant per fer una feina que no estan fent. És el més just i el més responsable. Són aproximadament 30 milions d'euros sense comptar extres, dietes per viatges i altres despeses supèrflues per a un país sense Govern", explica la proposta. A tot això, cal recordar que l'Estat espanyol té més del 20% de taxa d'atur.

El sou dels polítics és un punt de polèmica habitual. A més dels 4.000 euros de mitjana d'un diputat, la prima s'incrementa en funció del nombre de comissions i càrrecs que presideix el parlamentari en qüestió. A banda, els indignats de la plataforma denuncien que en sis mesos d'interinitat, es gastessin fins a 600.000 euros en viatges. El 20 de desembre farà un any que s'està en funcions, temps en què un diputat ingressaria 60.000 euros bruts al compte corrent. A més, disposen de telèfons intel·ligents, l'ordinador a l'escó i al despatx i una línia ADSL al domicili.

Paral·lelament, el govern en funcions fa mans i mànigues per la manca de pressupostos i demana informes jurídics per esmorteir la interinitat d'un executiu sense marge de maniobra. La Moncloa aviat haurà de buscar la via per poder actualitzar les pensions i els sous dels funcionaris de l'Estat. Potser la solució per al Congrés virtual seria que el sou també ho fos, a través de la moneda –criptodivisa– anomenada bitcoin.