La polèmica sorgida al voltant dels vots de Convergència i el PNB al Partit Popular i Ciutadans perquè es garantissin la vicepresidència primera i tercera de la Mesa del Congrés no s'extrapolarà a la investidura. La vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, ha negat aquest divendres després del Consell de Ministres que hagin subscrit un pacte amb aquest objectiu. La constatació deixa tranquil Ciutadans, que havia amenaçat de convertir la seva abstenció en segona volta en un 'no' en cas que populars i convergents estiguessin en hipotètics tràmits per formar un govern, i redobla la pressió al PSOE, per la conjuntura econòmica que viu Espanya.

"El president del govern s’ha dirigit per formar govern als partits constitucionalistes", ha assegurat la vicepresidenta interina. Aquestes tres forces -PP-PSOE i C's- estarien cridades a entendre's en el debat territorial o la defensa de l'euro, com ha indicat la representant del govern espanyol. Els populars deixen així constància que els llimbs, on el PSOE hauria col·locat els independentistes, continua vigent i que el desgel entre Generalitat i govern central es manté només per a qüestions econòmiques, com la reunió amb el vicepresident Oriol Junqueras aquest dijous.

La Moncloa manté l'oferta en peu a PSOE i C's per a constituir un govern de gran coalició, orientat a garantir l'estabilitat política. Ja que els seus socis s'hi han negat, el PP s'acolliria a l'opció d'un govern d'àmplia base parlamentària. L'executiu en minoria amb 137 escons és l'opció menys desitjada per Mariano Rajoy. Allò que no està disposat a fer el PP és a renunciar al seu cap de llista, com demana el president de C's, Albert Rivera. Aquest només es passaria al 'sí' si hi ha un govern de regeneració de polítiques i líders. Però Santamaría creu que les eleccions van ser un "test de claredat sobre la confiança dels espanyols" on Rajoy va ser l'únic en créixer en nombre d'escons.

El pols amb la formació taronja i els socialistes, que es neguen a l'abstenció, podria decaure amb el pas dels dies. Entre el 23 i el 30 de setembre seria la data límit per tenir els pressupostos aprovats, i pels quals cal que hi hagi legislatura. Encara que la tramitació hagués començat aleshores, s'entraria de forma automàtica en procés de pròrroga dels comptes. Allò que preocupa és l'existència de partides que no es renoven ordinàriament i per les quals cal un decret. Són les pensions o la paga dels funcionaris, que es tramiten en 30 dies, i pels quals "es poden veure afectats" molts ciutadans, segons la vicepresidenta.

Amb aquestes dates, la investidura s'hauria de produir com a màxim a finals d'agost, per bé que l'objectiu inicial de la Moncloa era fer-ho a principis de mes, entre el 2, 3 i 5. Segons ha sabut aquest diari, fonts de l'executiu ja treballen pensant en aquesta data. El propi president en funcions estaria mantenint contactes "discrets però constants" a aquests efectes. El govern espanyol es mostra optimista sobre la possibilitat de convèncer C's i recorda que l'opció alternativa estarà en mans de Pedro Sánchez. El secretari general socialista porta des de la reunió amb Rajoy sense sortir davant les càmeres.

La conversió dels 1.600 milions, en estudi

La reunió entre els homòlegs i vicepresidents Santamaría i Oriol Junqueras segueix mantenint interrogants sense desvetllar. Fonts de la Generalitat han assegurat a El Nacional no entendre el motiu de la cita, perquè el crèdit de 685 milions d'euros per part de l'Estat s'hauria actualitzat de forma automàtica, en qualsevol cas. Santamaría tampoc aclareix per què va reclamar a vicepresidència la màxima discreció. L'Estat tapa les ombres de la reunió celebrant haver fet una cessió a Catalunya que li permetrà complir amb les seves necessitats financeres els mesos d'agost i setembre. Res més, ja que fonts de l'executiu han assegurat a aquest diari que la conversió dels 1.600 milions d'euros de deute del curt al llarg termini estan en procés d'estudi per part d'Hisenda.