Un símptoma de l’apatia generalitzada a què ens ha abocat el decurs polític dels últims temps és que s’ha perdut l’emoció per gairebé tot. Prova d’això són les baixes expectatives que els mateixos polítics tenen respecte a la reunió d’aquest dijous entre la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. Tan avesats com estan els nostres dirigents a insuflar ànims, que això de dijous es presenta amb el suflé més que rebaixat.

En política els gestos són importants i cal valorar que els representants de dues institucions com el govern d’Espanya i el de Catalunya, Mariano Rajoy i Carles Puigdemont, escenifiquin un apropament després d’una etapa de silencis. També cal remarcar la reincidència: aquesta segona fotografia en forma de reunió de treball entre els vicepresidents; és a dir, entre Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras. Però sentint les declaracions dels portaveus de tots els partits polítics, sense excepció, sembla que tot quedarà en l’escenificació.

Un bany de realitat

El portaveu parlamentari de Junts pel Sí, Roger Torrent, assenyalava aquest dimarts que el seu grup parlamentari aborda la reunió “amb una perspectiva poc optimista”. “Els antecedents fan pensar que no hi haurà diàleg i, si n’hi ha, no serà sincer o tindrà pocs resultats”, lamentava Torrent des del faristol per després afegir que “fins i tot, en el cas que es tanqués algun acord, tampoc esperaríem que es compleixi perquè l’Estat espanyol no ha complert cap acord dels que ha adquirit amb Catalunya”.

En aquest sentit, Torrent ha afirmat que Junqueras deixarà clar en aquesta reunió que el Govern ha rebut un mandat democràtic de les urnes i que complirà amb el full de ruta. Un plantejament que xoca amb el dels partits unionistes.

Des del PP, Xavier Garcia Albiol ha demanat al Govern “un gest” que evidenciï la bona voluntat amb la qual encara la represa del diàleg i, en aquest sentit, demana a Junqueras que suprimeixi el departament d’Exteriors encapçalat per Raül Romeva. “Aquest seria un bon gest. Els gestos del govern espanyol han d’anar acompanyats d’una acció per part de la Generalitat. Si esperem que es desbloquegin algunes situacions, el Govern també n’ha de desbloquejar altres que ens semblen inadmissibles. Per exemple, que a Catalunya es vulnerin els drets dels qui no som independentistes. Veiem com es trepitgen, una vegada sí i una altra també, els nostres drets”, argumenta Albiol.

Des de Ciutadans, insisteixen a demanar a Junqueras que “deixi el full de ruta de banda” i que es concentri a demanar millores en el finançament i les infraestructures, per exemple. És a dir, recomana al Govern que faci seu l’argument del partit taronja de “parlar del que realment importa a la gent” i que renunciï a parlar de la independència que “ja sabem que és un carreró sense sortida”.    

Entre passadissos, tant Ciutadans com el PP treuen importància a la trobada i creuen que no servirà de gairebé res. En això coincideixen amb la resta de partits malgrat que els arguments esgrimits tenen un altre tarannà.  

L’ombra allargada del TC    

Des de Junts pel Sí, Roger Torrent ha recordat que, des del 2012, el Tribunal Constitucional ha suspès 20 lleis aprovades pel Parlament: “aquesta actitud demostra que no hi ha possibilitat de legislar i decidir. Una evidència que l’Estat propi és l’alternativa”.

La CUP també ha recordat que l’endemà de la trobada “amb bon to” de Rajoy i Puigdemont, el govern espanyol va confirmar que presentava un recurs d’inconstitucionalitat contra tres lleis aprovades amb un “ampli consens” al Parlament i que regulen àmbits relacionats amb la igualtat o el fracking. Per gestos com aquests, els cupaires insisteixen en la desobediència i en l’opressió dels drets fonamentals dels catalans del govern espanyol i l’aparell de l’Estat. “El Constitucional, ja cansa”, ha apuntat la portaveu de la CUP, Mireia Boya.