L'estratègia de fer la pinça al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i exhibir-ne una imatge d'intransigència, continua a la Moncloa. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría rebrà dimecres a la tarda al Congrés a la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, després que Puigdemont plantés la conferència de presidents autonòmics el passat 17 de gener. La visita d'Arrimadas a Madrid té diverses lectures a títol de beneficis per a la seva projecció personal, i per al mateix partit taronja. Però Santamaría allà l'espera amb més anys d'experiència per fer-li el llit durant la cita.

El motiu del viatge és fixar la posició de C's sobre qüestions que es van tractar a la reunió de presidents: el finançament autonòmic que vol tancar l'Estat abans de 2017, o les infraestructures. El gest es correspon amb les crítiques de la cap de l'oposició quan va denunciar que el president de la Generalitat no hi assistís, i ella mateixa va amenaçar amb trobar-se amb el president Mariano Rajoy. Aquest no ha cedit: primer, perquè ella no és la seva homòloga i segon, perquè Santamaría ja va dir que l'Estat "representa tothom i no deixa ningú desemparat".

La qüestió és que la foto permetrà de fer-li el joc a l'executiu popular en un moment en què l'Operació Diàleg ha encallat: ni referèndum, ni pacte fiscal, ni nou Estatut per Catalunya, va reconèixer Rajoy. Al respecte, Santamaría va instar l'oposició catalana perquè actuessin com a interlocutors a Madrid, el dia en què va comparèixer al Senat per exposar els acords de la reunió de presidents i ERC i el PDeCAT la van tornar a plantar. Paradoxalment, el partit d'Arrimadas no té representació a la cambra alta, però ella vol ser-ne la "veu catalana" amb fins ulteriors.

La idea és prendre posicions de cara a les eleccions que C's creu que seran aviat, sota el supòsit que no hi haurà referèndum. Això passa per exhibir la utilitat de la seva formació a Madrid, com a Tercera Via que pacta amb l'executiu. El relat ha quedat tocat, ja que els acords aconseguits en la investidura de Rajoy han estat insuficients per al gallec, que tot aquest temps ha prioritzat pactar amb el PSOE. Els recels van obligar el cap de govern a celebrar un sopar a la Moncloa per sufocar l'equip de C's, fa uns dies.

L'escàs pes que amenaça de suposar C's és un altre motiu. El partit ha endegat un procés intern de renovació per corregir l'hiperlideratge la figura d'Albert Rivera i preparar-se per a entrar en governs a partir de 2019, incloent-hi independents, si cal. Els canvis són estètics: la seu del partit ha retirat la imatge del polític català i les frases sobre John F. Kennedy, Albert Einstein, Suárez, entre d'altres. També són substancials: Arrimadas ha esdevingut la portaveu de l'Executiva i la presència en les institucions espanyoles busca suavitzar la força de Rivera.

En clau domèstica catalana, la reunió pot esdevenir un joc de suma-zero en la lluita que manté l'unionisme a Catalunya: entre el PP i C's. El popular Xavier García- Albiol va ser el primer a demanar visites amb Rajoy i després va queixar-se que els seus rivals li'n copiaven la iniciativa. Fins i tot, el propi Albiol va assistir a la reunió de presidents autonòmics, parlant gairebé com a representant de la Generalitat i exhibint un pin de la senyera sobre la solapa de l'americana. Amb la visita, Arrimadas neutralitza el paper dels populars catalans, com a antagonistes de Junts pel Sí.

Però Santamaría s'imposa amb la dita de: "En sap més el dimoni per vell que per dimoni". S'ha estès entre sectors del govern espanyol que si "això de Catalunya" li surt bé a la ministra d'Administracions Territorials, tindrà els números per ser la successora de Rajoy. I la cita és el combustible que necessita –conforme el referèndum s'acosta– per mantenir amb respiració assistida l'Operació Diàleg. Això, després de la visita a la Delegació del Govern espanyol el passat 7 de desembre, quan es va reunir amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i Arrimadas, per liderar l'unionisme sota el paraigües de Moncloa.

SSS, i el bloc del 'no': les victòries són individuals, els fracassos, col·lectius.