Pedro Sánchez ha colpejat el clàssic consens entre el Partit Popular i el PSOE que "nació" només n'hi ha una i és l'espanyola, just el mateix mes en què se celebren els 40 anys de democràcia a Espanya. La plurinacionalitat del nou secretari general no inclou referèndum, però ha aixecat el temor d'un Mariano Rajoy que veu com una majoria de partits del Congrés empeny en direcció a la "nació de nacions". L'amenaça és que la idea no s'instal·li en l'imaginari col·lectiu dels ciutadans, amb les implicacions per a Catalunya i la carta magna.

"No estic a favor del terme plurinacionalitat, caldria explicar en què consisteix. Estic a favor d'una cosa que està plasmada a la Constitució i s'entén molt bé: a Espanya hi ha nacionalitats i regions, és el que vam acordar al seu dia", va dir Rajoy aquest divendres des de Brussel·les sobre el pacte constitucional. La qüestió és que el gir dels socialistes ha obligat el Govern espanyol a recuperar el missatge que la carta magna no hauria de sotmetre's a un procés revisionista, sinó reformar-se, a condició que hi hagués un consens de partida i d'arribada en qüestions clau com ara la unitat d'Espanya. 

L'executiu central, però, sap que Sánchez no aposta per un referèndum a Catalunya. Primer, perquè Rajoy va rebre la trucada de suport del socialista davant l'adveniment de l'1 d'octubre. Segon, perquè el secretari general va dir al congrés federal del PSOE que intentaria combatre les "falsedats" del sobiranisme. Tercer, perquè a la Moncloa creuen que la idea de "nació cultural" busca l'electorat de Podemos. "Moltes nacions i una única sobirania, em sembla una pirueta", va dir divendres el portaveu del Govern espanyol Íñigo Méndez de Vigo, a propòsit de la proposta del líder socialista, que defensa la supremacia de la nació espanyola, sense reconèixer la sobirania a la resta. 

L'amenaça que plana sobre l'Estat és que la idea de la "nació catalana" faci forat en una majoria de votants. Al Congrés hi ha 180 escons que corresponen a grups parlamentaris que defensen la plurinacionalitat, tot i que amb posicions molt distants. Així, ERC, EH Bildu, el PNB i el PDeCAT aposten per la "nació política", el referèndum i l'autodeterminació; Podemos i En Comú supediten el dret a decidir a l'acord amb l'Estat, i els socialistes volen una federació plurinacional on els catalans votarien sobre un nou Estatut i la Constitució.

Però a mesura que el referèndum s'apropa, el PP i Ciutadans podrien veure trontollar el suport dels socialistes, almenys en el terreny formal. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, va dir que recorrerien a instàncies internacionals si s'aplica l'article 155 de la Constitució per impedir les urnes. El gest ha agafat desprevingut l'executiu central, que no vol aventurar escenaris, però sí que palpa que Pedro Sánchez presenta ombres i dualitats. I si el Sánchez que vol arribar a la Moncloa s'imposa, hi ha veus que creuen que podria emprar l'1-O per aconseguir-ho.