Jordi Sànchez és el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) des del mes de maig del 2015. Aquest diumenge viurà a Manresa la seva primera assemblea general ordinària (AGO) com a president de l'entitat. No vol desvetllar si té intenció de presentar-se a la reelecció però sí que aposta per introduir mecanismes de millora en la relació entre els òrgans de direcció de l'entitat i les assemblees territorials. Amb el record de la tensió viscuda el dia que va ser escollit president, passant per davant de Liz Castro, la candidata més votada pels socis, ara Sànchez és partidari de modificar els estatuts per tal que els socis puguin escollir directament el president de l'entitat.  

Bona part de les esmenes als estatuts que es votaran a l’AGO de Manresa persegueixen més transparència i més presència de les assemblees territorials en els òrgans de direcció de l’ANC. Hi està d’acord?

Les esmenes que es fan a l’estatut busquen que sigui més eficient i reforçar el vincle amb el territori. També superar alguns problemes dels mecanismes de votació electrònica. En general, em semblen esmenes perfectament raonables i coherents. Sobretot les que permeten equilibrar la presència del territori. Una altra cosa és si les esmenes aconseguiran el suport necessari -majoria reforçada o dues terceres parts- dels socis.

Sembla que enguany hi ha una voluntat d’erosionar l’ANC i fer creure que hi ha un enfrontament que no hi és

L’acció per a l’11-S ha generat més tensions que altres anys en el si del secretariat?

La polèmica que han apuntat alguns mitjans està totalment fora de lloc, se n’ha fet un gra massa. Cada any, el divendres abans de l’assemblea ordinària el grup de treball sobre l’11-S presenta al secretariat diverses propostes. Se’n tria una que es presenta a l’AGO. Aquest any la situació és exactament la mateixa. Sembla, però, que enguany hi ha una voluntat d’erosionar l’ANC i fer creure que hi ha un enfrontament que no hi és.

Vostè és partidari d’una gran performance o de reduir el format de l’acció i fer alguna cosa més institucional?

L’11-S ha d’haver-hi una gran mobilització. Hem de sortir al carrer en massa per expressar la voluntat del poble de seguir endavant. A més, estic segur que, proposem el que proposem, la gent ens respondrà. Aquest és un debat superat i sigui quina sigui la proposta serà atractiva, innovadora i integradora.   

Per a una organització, celebrar eleccions cada any és excessiu

S’han presentat esmenes per allargar els mandats d’un a dos o tres anys. Ho comparteix?

La meva experiència com a president és que el mandat personal és llarg perquè el dia a dia és molt intens. Però per a una organització, celebrar eleccions cada any és excessiu. Durant gairebé tres mesos l’entitat es paralitza. Per tant, sí que apostaria per la racionalització i incrementar el mandat a dos anys.

Actualment, és el secretariat qui decideix el president de l’entitat. És partidari de modificar els estatuts per tal que els socis l’escullin directament?

Com que venim d’una situació on es va malinterpretar un resultat i se n’ha escrit molta literatura, com si hi hagués una mà negra, el més raonable és que fem el possible perquè això no torni a passar. Em sembla bé que els socis votin directament el president de l’entitat. Si mantenim el mecanisme actual, aposto perquè els candidats revelin inicialment a quin càrrec opten.

És tornarà a presentar?

Aquesta és una decisió que prendré més endavant, un cop celebrada l’AGO. La presidència no deixa de ser un peça més de l’engranatge. El més important és el projecte col·lectiu, que el marca el full de ruta que s’aprovarà diumenge.

Quan vaig assumir el càrrec, vaig decidir no respondre les crítiques i no ho faré

Se sent qüestionat per algunes veus crítiques?

Quan vaig assumir el càrrec, ja vaig decidir no respondre les crítiques i ni ho he fet, ni ho faré. Entenc que qualsevol càrrec amb projecció pública o de responsabilitat, s’hi exposa.

El full de ruta que es debatrà diumenge aposta per la llista única si hi ha eleccions generals...

No és així. Aquest és un altre debat sobrevingut externament amb l’objectiu d’erosionar. No es planteja la llista única sinó la màxima coordinació entre els partits polítics compromesos amb un mateix objectiu. El debat és si hem d’anar a Madrid a fer-hi res, o no.