Política de textos... i de contextos. Davant les promeses d'inversió a Catalunya i uns pressupostos de l'Estat per al 2017 que disten molt de les paraules del president espanyol Mariano Rajoy a l'empresariat català fa unes setmanes, la Generalitat vol marcar l'agenda del Ministeri de Foment a través d'un informe on es fixen les prioritats d'execució per al Corredor Mediterrani fins al 2020. Però el ministre Íñigo de la Serna ja prepara el terreny, avisant que la inversió és una "prioritat" de Moncloa, tot i que no només depèn dels contextos econòmics, sinó també de les "limitacions administratives". 

És la conclusió de la Mesa que s'ha celebrat aquest dilluns al Centre Blanquera de Madrid, on han assistit el conseller Rull, el d'Empresa i Innovació, Jordi Baiget; l'equip del ministeri de Foment; així com la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas; el diputat de Cs, Miguel Gutiérrez; el del PDeCAT, Ferran Bel; la senadora d'ERC, Mirella Cortès, i l'economista i diputat de JxSí Germà Bel. La reunió era de magnitud, en paraules del delegat del Govern a la capital, Ferran Mascarell, perquè les obres del corredor suposen "el símbol de la situació d'Espanya", en un moment en què el sobiranisme segueix avançant en el full de ruta.

La qüestió és que Rull i Baiget arribaven per denunciar allò que creuen com la mancança de l'economia política a l'Estat –un cop exposat el text consensuat entre tots els partits al Parlament, Govern i el teixit econòmic i social català–. Són la voluntat política, les accions sense programar i la radialitat de les inversions.

"Política de textos i de contextos. Aquí tenim un problema. Els terminis en moltes ocasions han quedat desacreditats", ha exposat el titular de Territori, després d'exigir una agenda de compromisos "clars, previsibles, certs i avaluables", com la que han presentat aquest dilluns, com a forma de no perdre "oportunitats, riquesa i benestar". Sobre això, ha explicat que el centralisme era "ineficient" perquè el 60% de les empreses que importen i exporten se situa en aquesta franja, i suposa el 40% del PIB d'Espanya. L'exemple aportat en aquest sentit és que una part del ramal del corredor passa per Madrid, en connexió amb Castelló. En conseqüència, ha advocat per sincronitzar posicions entre els territoris de l'Estat i la resta d'Europa.

De la Serna no era la primera vegada que es reunia amb Rull i Baiget, sinó que també ho van fer a Barcelona abans que es coneguessin els pressupostos de Rajoy. Per aquest motiu, tots tres s'han pres un cafè a l'inici de la trobada, exhibint complicitats abans que el ministre digués "bon dia" en un català perfecte, per deixar anar més tard el nou argument que justificaria la menor inversió de 75 milions d'euros aquest any al Corredor –cosa que forçaria que la major inversió s'hagués de dur a terme en els anys que manquen de legislatura (2018-2020).  

"No estem davant d’un problema pressupostari, no de partides, sinó davant les limitacions de la tramitació administrativa. En algunes parts del nostre territori s’estima que no hi ha una quantitat suficient per donar un curs a la nostra actuació, és perquè no existeix capacitat administrativa", ha reblat, acompanyat pel seu secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gómez-Pomar. 

Així i tot, el titular ministerial s'ha mostrat disposat a engegar l'obra per al seu efectiu compliment, a través del diàleg amb els agents implicats. Primer, ha recordat que hi ha un encarregat ja nomenat, Juan Barios, coordinador del Corredor Mediterrani. Segon, ha fet una crida al sector empresarial –davant la mirada atenta del president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, o els representants de Pimec i del Port de Tarragona– per un disseny "òptim" de la infraestructura i la finalització dels trams. 

El primer exemple podria ser el Tarragona-Vandellòs de 62 Km, que està previst que estigui enllestit i en funcionament al primer trimestre del 2018, mentre que el Vandellós-Castelló es troba en "tràmits de reactivació de les obres”, com el de Castellbisbal-Vilaseca. D'altra banda, De la Serna també ha apuntat que una de les preocupacions és accelerar l’accés de les mercaderies als ports, i que en el cas del de Barcelona la previsió és que abans de l’estiu s’hagin licitat les obres de l’accés ferroviari. Pel que fa a l’accés viari, ha apuntat que preveu tenir enllestides les actuacions el 2019. 

En darrera instància, el ministre també ha anunciat que el BOE d’aquest dimarts publicarà un concurs convocat conjuntament per l’Estat i França per introduir les autopistes ferroviàries a les connexions entre els dos països. Consisteixen a fer possible que els camions, ja sigui només la càrrega o també la cabina, pugin directament als vagons dels trens. Segons De la Serna, el concurs que es publica aquest dimarts és el “primer pas” per fer-les realitat a l’Estat. Política de textos... i de contextos internacionals.