El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha pronunciat aquest dimecres a la tarda a la House of the Oireachtas -nom amb què es coneix el parlament irlandès- una conferència en la primera sessió del grup de discussió sobre Catalunya. En ella, el conseller ha defensat el dret a decidir dels catalans i ha assegurat que "Espanya ha d'entendre que el futur de Catalunya el decidiran democràticament els catalans".
Aquest grup de discussió ha estat creat per representants polítics dels principals partits amb representació a l'Assemblea i al Senat irlandesos: el Fine Gael, l’actual partit governant a Irlanda, el Fianna Fáil, el principal partit de l’oposició, i del Sinn Féin, l’històric partit irlandès que va guanyar les darreres eleccions a Irlanda de Nord. En l’acte que ha estat a porta tancada l’ha acompanyat el delegat del Govern al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén, i hi han assistit diputats i senadors dels tres grups polítics creadors d’aquest grup, juntament amb parlamentaris independents.
A més, el conseller Romeva s’ha pogut reunir amb Gerry Adams, president del Sinn Féin, qui ha tornat a manifestar el seu suport al procés català.
Democracy is the only way. It was a pleasure to share points of view with @GerryAdamsSF in Dublin. pic.twitter.com/3zYuNkdQeR
— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) 24 de mayo de 2017
Durant la conferència, el conseller ha defensat el compromís del Govern de Catalunya amb el referèndum, perquè “hem de donar resposta al 80% de la població, que demana votar”. Des de Dublín, el titular d’Afers Exteriors ha recordat l’última oferta de diàleg que dilluns passat, juntament amb el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, van fer al govern espanyol i ha remarcat que “ens agradaria que fos un referèndum pactat i acordat, com el que es va celebrar a Escòcia el 2014, fruit del pacte entre governs”. En aquest sentit, Romeva ha manifestat que es necessari que “Espanya entengui que el futur de Catalunya el decidiran democràticament els catalans”.
En el seu discurs el conseller ha mostrat la preocupació davant “la creixent amenaça a la democràcia i la manca de separació de poders que es viu a l’Estat espanyol”. Romeva ha posat d’exemple la demanda de l’Estat d’inhabilitar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acusada de desobediència, i dels membres de la mesa favorables al referèndum, per la celebració d’un debat al Parlament sobre aquesta qüestió. “Quan un partit pot alterar mitjançant una llei la funció d’una institució com el Tribunal Constitucional per dirigir-lo contra polítics catalans, s’obre una porta perquè aquestes armes s’utilitzin demà contra qualsevol altre col·lectiu a l’Estat espanyol, i això posa en risc tot el sistema democràtic”, ha exposat.
Pel que fa a Europa, el conseller Romeva ha recordat que nous estats han aparegut, noves iniciatives conjuntes han nascut i que “tot ha estat incorporat amb esperit pragmàtic a Europa”. També s’ha referit a que avui la relació d’alguns països s’està reconfigurant degut al Brexit, com el cas del Regne Unit i d’Irlanda del Nord, i ha apuntat que “els demòcrates coincidim que el futur d’Europa i dels seus pobles s’ha de definir en base a la llibertat, i no a la imposició”. En aquest sentit, ha apuntat que els drets democràtics dels catalans “són una qüestió europea perquè és una demanda formulada per ciutadans europeus, el desig majoritari dels quals és simplement poder votar per decidir el seu futur”.
Què és un grup de discussió?
L’objectiu del grup de discussió sobre Catalunya -el cinquè que es crea a Europa aquesta legislatura- és establir connexions entre els parlamentaris d’Irlanda i de Catalunya, així com també, mantenir els diputats i senadors informats dels debats i esdeveniments que succeeixin en el procés d'autodeterminació de Catalunya i assegurar que els debats sobre el procés català es portin a terme amb les màximes garanties democràtiques.
Aquest grup enforteix les relacions bilaterals entre Irlanda i Catalunya, i facilita i contribueix a la projecció internacional de Catalunya i el seu procés polític. També posa un especial èmfasi en les relacions comercials entre Irlanda i Catalunya. Actualment, hi ha més de 500 empreses a Catalunya que exporten regularment al país.
Un altre dels objectius d’aquest grup de discussió sobre Catalunya és promoure la llengua i la cultura catalanes a Irlanda i potenciar, sobretot, l'ensenyament del català. Actualment, la Universitat de Cork i la National University of Ireland, a Dublín, ofereixen estudis reglats de català i un dels objectius del grup és ampliar l'oferta a d'altres centres.
La creació d’aquest grup que ha impulsat el parlament irlandès se suma a d'altres iniciatives semblants que s'han succeït en els darrers mesos a Europa. Estònia, Suïssa i Finlàndia compten amb grups parlamentaris per a debatre sobre Catalunya formats per representants dels principals partits polítics, i més recentment, el Parlament de Westminster (Regne Unit) va oficialitzar la creació d'un intergrup que inclou membres de la Cambra dels Comuns i dels Lords de tots els partits polítics.