Que la culpa de la desviació del dèficit espanyol no és de les comunitats autònomes és el que defensa amb vehemència un dels economistes de Ciutadans (C’s), Toni Roldán. Català de naixement, com la majoria de dirigents de la cúpula del partit, ell és el Messi de Luis Garicano, el catedràtic de la London School of Economics que lidera l’equip econòmic de la formació taronja. De fet, ambdós coincideixen: la gestió “desastrosa” i la situació de les finances de l’Estat té origen en la “voluntat política i electoral” del Partit Popular (PP).

“Quan es concedeix un FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) és normal que hi hagi uns condicionants i unes pautes, com fa la Unió Europa amb Espanya”, explica Roldán. La formació taronja és molt crítica amb el PP, potser perquè el 70% del seu vot prové de les files d’antics joves populars. Ara bé, segons comenta, aquests haurien “permès” que les pautes de les autonomies s’incomplissin sistemàticament, “sense importar-los” el fet i, sovint, coincidint amb períodes preelectorals.

“Les exigències del ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, a les comunitats eren inassolibles”, apunta. A més, s’hauria generat un sistema d’incentius negatius on aquestes “s’excedien en la despesa”, a l’espera de ser rescatades per l’Estat, qui els posava “la multa” després. Les comunitats també haurien fet "de les seves": televisions públiques, “estructures propagandístiques”, duplicitats administratives, corrupció i “bombolla política” són alguns dels elements que ell reprova.

Toni Roldán / FOTO: Pedro Ruiz

“Un sol model per a tota Espanya”

Per contrarestar els desajustos, Ciutadans proposa una única llei de finançament i "un sol model per a tota Espanya", fonamentat essencialment en "la igualtat". Segons l'economista català, “cal que el sistema no es fragmenti segons regions". Ara bé, la distribució dels recursos hauria de ser "proporcional a les estructures poblacionals i demogràfiques de cada comunitat, garantint uns recursos suficients a totes elles”.

Aquesta igualtat implica oferir uns serveis mínims a través de l’Estat. Però sobre què s’entén per “mínim”, el ciutadà afirma que caldria “acabar-ho de definir en un debat amb totes les forces polítiques, i les comunitats, per tal de traslladar el compromís a la Constitució”. És a dir, via el blindatge competencial de les comunitats. Precisament, en el segon eix es troba la “coresponsabilitat fiscal”, en virtut de la qual aquelles autonomies que vulguin desenvolupar competències addicionals, o tenir més capacitat per oferir serveis extraordinaris, “hauran de gravar amb un impost, o forma de finançament addicional”, que disti dels que ja recapta l'Estat.

Les autonomies que vulguin oferir serveis extraordinaris, a banda dels garantits per l'Estat, ho hauran de gravar amb un impost addicional"

En tercer lloc, es pretén simplificar l'estructura compensatòria actual i incrementar-ne la transparència. “És a dir, que els mateixos votants sàpiguen per què estan pagant”, indica l’economista. Per la banda de les comunitats autònomes, critica que en l’actualitat hi hagi “uns reequilibris i una quantitat de fons de compensació que són molt complexos”. L’objectiu és dissenyar-ne un de sol, on "quedi clar quant rebran i quant els toca” a cada govern.  Perquè aquest principi sigui possible, ell creu que hi ha d’haver un sistema d’incentius adequats en les adjudicacions del FLA, tal com passa entre la UE i els Estats membre, a través del memoràndum.

Un dels exemples que Roldán cita que seria possible d'assegurar són les inversions. Concretament, aposta per recuperar alguns dels 23 punts de l’expresident Artur Mas, els quals li semblen “sensats”, com les infraestructures i el corredor mediterrani, que alhora és un coll d’ampolla important per a les transaccions i intercanvis econòmics amb la UE.

Qui és Toni Roldán

Roldán va decidir fer el salt a la política, després de desenvolupar part de la seva vida acadèmica al Regne Unit. Hi cursava una tesi relacionada amb la corrupció, adient per a un diputat de C’s, partit que lluita vehementment contra "els xiringuitos polítics" i el "capitalisme d'amiguets". Així, alguns dels seus referents són europeus i les paraules del seu vocabulari, angleses. Però ell parla català, quan pot, tot i que coneix diversos idiomes, i recentment ha traslladat la casa a Madrid.

La seva primera compareixença al púlpit del ple va ser fa pocs dies, com a conseqüència de la discussió sobre la LOMCE. Per la veu, estava nerviós. Ara bé, si la legislatura tira endavant, o ell revalida com a diputat en cas d’eleccions, tindrà temps suficient per seguir-se curtint en l’art del Congrés. No sols per a això, també per créixer en el camí de la política que ha triat, i per mirar de combatre “l’immobilisme” que afirma que l’Estat ha aplicat des de Madrid, durant els darrers anys.