Diàleg, convivència, unió... El líder de Cs, Albert Rivera, ha fet tota una declaració d'intencions en una carta a The New York Times, en què demana "un projecte comú per Espanya" i prova de clarificar "al món" què passa a Catalunya desmuntant tot allò que "els separatistes intenten vendre d'Espanya".

Sota el títol "Nosaltres, els catalans, devem al món una explicació", Rivera fa un repàs amb tots els ets i uts pels esdeveniments que ha anat vivint la ciutadania catalana en aquests darrers mesos i, com no podia ser d'altra manera, carrega totalment contra les actuacions del Govern, mentre no deixa de tirar flors a les de la seva formació.

Donant quasi per fet que "els lectors no tenen una comprensió clara de com això [celebrar el referèndum i proclamar la DUI] ha pogut passar en una democràcia europea pròspera coneguda per la seva llibertat, tolerància i autogovern de les autonomies", el president de Cs justifica que, precisament per això, "els catalans deuen una explicació al món" i, per fer-ho, explica la seva vida personal des del dia en què va néixer.

Història d'un atac

"Vaig néixer a Barcelona el 1979. El meu pare és català, fill d'una família de comerciants, i la meva mare va néixer a Andalusia a una família humil i treballadora", comença el relat, que té com a finalitat acabar explicant que el negoci dels seus pares, "ofegat" per la crisi econòmica, ha patit, també, "atacs dels separatistes radicals".

Separatistes radicals que difereixen molt de la gent de la seva formació, una formació que, vol deixar clar, "contrasta amb la caricatura franquista i repressiva que els separatistes intenten vendre d'Espanya", al mateix temps que s'empara en l'aval del 91% dels catalans a la Constitució espanyola el 1978 per argumentar que, a parer seu, no té cap sentit que ara es defensi la separació de Catalunya de la resta de l'Estat.

La seva teoria, a més, sobre els suports al procés és clara: "L'origen i l'estatus socioeconòmic són les variables que millor expliquen el secessionisme a la meva regió: com més gran sigui l'ingrés i més profundes les arrels catalanes, més gran serà el suport separatista; com més baixos són els ingressos, especialment entre els que tenen forts vincles amb la resta d'Espanya, més gran serà la preferència per una Espanya unida".

Supremacia separatista

Mentre Cs es dedica a pregonar una educació objectiva i amb garanties, els independentistes "han utilitzat [el sistema educatiu) com a màquina de rentar el cervell per al moviment separatista iniciat fa cinc anys", pretén deixar clar Rivera, al mateix temps que posa damunt la taula que el PSOE hi ha tingut molt a veure perquè, a parer seu, "tot això ha estat agreujat pels governs socialistes i conservadors de Madrid".

L'error, doncs, ha estat que diputats del Congrés "cedissin gradualment els privilegis i l'autoritat als governs nacionalistes de Catalunya sense supervisió ni coordinació" perquè, a parer seu, això els va donar ales per promoure el referèndum, un referèndum amb què no hi estan d'acord perquè, subratlla, "no tots els principis democràtics es poden votar". De fet, si no es pot ni parlar de referèndum, és, bàsicament perquè consideren que "els drets civils no són negociables" perquè "milions de catalans no poden ser privats de la seva ciutadania espanyola i europea".

I això no és tot. Rivera aprofita l'ocasió per denunciar que "els jutges estan sent pressionats per fer la seva feina", així com que "el clima social s'ha deteriorat fins el punt de dividir les famílies i els amics", entre d'altres coses. Ara bé. Si no fos per ells, pel seu suport a l'article 155 de la Constitució espanyola, i perquè el Senat va donar llum verda per a la seva aplicació, els catalans ara no podrien votar el 21-D "per acabar amb aquesta bogeria".