Enmig de la crisi catalana, i tot i la mirada posada als comicis del 21D, la reforma de la Constitució naixia morta aquest dimecres al Congrés, primer, davant l'absència dels independentistes (ERC, PDeCAT), nacionalistes (PNB) i partidaris del dret a decidir (Podemos) a la comissió d'avaluació i modernització de l'Estat autonòmic; i segon, a causa de la negativa de Partit Popular i Ciudadanos a reformar la Carta Magna per donar així alguna sortida a al conflicte –per bé que consensuar la reforma va ser pactat amb Mariano Rajoy, segons el PSOE, abans de donar suport a l'aplicació de l'article 155.

"No venim a cedir o a premiar de cap manera els qui han dut a terme el major desafiament a la democràcia espanyola en l'última dècada" denunciava el portaveu del PP José Antonio Bermúdez de Castro, qui es mostrava satisfet que l'òrgan servís per a una revisió de l'Estat autonòmic, "un model d'èxit", de manera que no combregava amb "l'apriorisme" d'haver-la de modificar. Bermúdez de Castro reiterava així la postura de Rajoy dimarts a la COPE, on parlava de les seves reticències a la reforma constitucional, no a l'avaluació, i ressaltava que calia pensar en "47 milions d'espanyols, no en 17 comunitats i menys en una" [Catalunya].

Però l'evidència va suposar una cop en la línia de flotació socialista, després que Pedro Sánchez abracés l'aposta plurinacional –en el sentit cultural i no de dret a decidir– dins de la reforma federal. Precisament, consensuar una oferta política a la Carta Magna és allò que Sánchez esperaria de Rajoy, a canvi del 155. Ho recordava la portaveu Adriana Lastra, exposant que, acabada l'avaluació en sis mesos, s'obriria la posterior subcomissió per a la reforma constitucional. Lastra diferenciava aquí la millora del sistema de finançament autonòmic, ja que això segon era una tasca del govern espanyol i no de la comissió.

Així les coses, el PP tornava a no estar sol, aquest cop, en el rebuig a complaure els independentistes. Albert Rivera feia setmanes es negava a modificar la Carta Magna per "fer-los contents", ja que en tot cas, la seva aposta era concretar competències d'Estat i autonomies i evitar-ne conflictes relatius. Ho reiterava el portaveu de la formació Ignacio Prendes afirmant que es presentaven a la comissió "amb molt poques esperances i les expectatives molt baixes", ja que l'espai no podia ser "pista d'aterratge dels secessionistes que han plantejat un repte a la democràcia", denunciava.

La qüestió és que l'acostament dels populars a les tesis de Cs es produïa just la setmana posterior al fet que l'expresident José María Aznar assenyalés el camí al PP de la línia dura amb Catalunya –en una entrevista a la SER–. Aznar recuperava l'argument sobre no buscar la satisfacció del sobiranisme, ja que una Espanya federal "és menys que una Espanya autonòmica", assegurava. Tot això, un cop constatats els rèdits electorals que el CIS donava al partit de Rivera, caracteritzat per ser molt crític con tot allò relatiu al nacionalisme –fins i tot, pel que fa a la quota basca.

Davant d'aquest escenari, el PSOE no només es quedava sol en la idea de "satisfer una part de la societat espanyola i catalana" –com defensen amb el doble referèndum: el de la Constitució i el del nou Estatut. També es quedava aïllat físicament després que Podemos, ERC, PDeCAT i PNB renunciessin a ser-hi, a causa de la gestió de Rajoy de la crisi catalana i del suport dels socialistes al 155. Aquest, un rebuig a participar d'una comissió que naixia morta en l'objectiu d'oferir una alternativa a l'status quo davant el primer problema polític de l'Estat i a les portes del 21D.