"Suggereixo escoltar l'entrevista", va sentenciar ahir el líder del Partit Demòcrata a Madrid, Francesc Homs, sobre la polèmica d'afavorir una investidura del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sense necessitat d'acord per un referèndum. La veda es va obrir perquè Homs va exposar en una aparició radiofònica dues ànsies de l'independentisme: el dret d'autodeterminació, i alhora fer fora l'actual president del govern, Mariano Rajoy. L'exconseller tancava que la primera era la preponderant i inamovible, però el dubte ja s'havia estès a les xarxes.

La indignació va estrendre's com la pólvora al PDC a Catalunya. No en va, la nova formació busca desmarcar-se dels tics del peix al cove de l'extinta Convergència, i s'està construint com un partit independentista confés. La coordinadora general del partit, Marta Pascal, va desmentir totalment la possibilitat d'un acord amb el PSOE sense referèndum a Twitter. Per tant, no hi haurà suport d'ERC i PDC al PSOE sense aquest punt, però quina mar de fons podria haver alimentat la sospita contrària, portant un seguit de mitjans a anar més enllà de les paraules?

Pressió per un pacte entre PSOE i Podemos

Com informava fa uns dies El Nacional, hi ha hagut uns primers contactes entre PSOE i Podemos per intentar establir la confiança entre ambdós partits. Si un pacte arribés a fructificar, als seus 156 diputats només els faria falta el 'sí' de Ciutadans per prosperar. El mateix Homs va animar Sánchez a presentar-se a la investidura si Rajoy fracassa, com és d'esperar, com també ho va fer el líder nacionalista basc, Aitor Esteban. Però un cop C's ha descartat públicament el suport a Podemos, ERC i PDC, juntament amb el PNB, s'haurien trobat davant un presumpte dilema: o Rajoy o referèndum.

Fonts del grup parlamentari del PDC afirmen ser conscients de la pressió que hi podria haver sobre d'ells –davant d'aquest escenari presumpte– per situar-los ara com a hipotètics culpables d'unes terceres eleccions. D'ençà que el debat sobiranista s'ha vinculat a la investidura espanyola, els grups catalans s'han tancat a donar suport al PP, com va fer CDC en el passat, o inclús al PSOE, com hauria fet ERC amb el tripartit català.

Al mateix temps, el govern Rajoy està destacant en escena el ministre d'Interior en funcions, Alberto Fernández Díaz, el d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, el d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a més de l'apel·lació al pacte amb Ciutadans. És a dir, un seguit de figures que des de molts sectors s'interpreta que han perjudicat els ciutadans de Catalunya: el problema de finançament i el FLA, Catalunya enviada a "l'espai sideral", les escoltes amb el director de l'Oficina Antifrau, o els atacs a la immersió lingüística.

Així, es va començar a gestar a Madrid el relat amb la mar de fons que "als catalans els podria interessar" pactar amb el PSOE, com proclamaven certs analistes en algunes tertúlies. El fet és que hi havia un argument aritmètic: als 156 escons de PSOE-Podemos més els 17 dels independentistes, i els 5 del PNB, serien 178 diputats. La investidura es passaria en primera volta i amb majoria absoluta, amb aquest supòsit. Això, o 172 diputats PSOE/Podemos/ERC/PDC i l'abstenció dels nacionalistes bascos. En aquest cas, es formaria govern en segona volta i amb majoria simple. 

El tuit misteriós de Tardà

Segons ha pogut saber El Nacional, a ERC eren conscients que hi havia una petita bombolla paral·lela que alimentava un escenari que no contemplaven en cap cas, de manera que van considerar que calia tallar en sec la polèmica. Fa uns dies, el cap de llista d'ERC al Congrés, Joan Tardà, va exposar en un tuit –ambigu però contundent– l'enuig i el seu posicionament sobre aquestes especulacions mediàtiques. Per una banda, contravenien el compromís dels dos partits amb la unitat de vot a Madrid, i en segon terme, podrien arribar a molestar de forma innecessària els votants que els van donar suport.

El gest de Tardà es va tornar a repetir aquest dimarts, amb un altre tuit on va desmarcar-se de la polèmica ratificant el compromís pel referèndum.

La situació d'Homs i el PP

Aquest escenari s'havia inflat en un context polític delicat per a Homs i per al seu grup al Congrés. L'exconseller va declarar aquest dilluns davant del Tribunal Suprem, per la consulta del 9-N, i just després va acusar la Fiscalia de ser "el braç armat del PP". A banda, hi ha hagut l'estratagema de deixar el PDC sense grup propi, fet que ha comportat conseqüències de pressupost negatives per a la formació. Això, després que el PDC va ajudar a assegurar dues vicepresidències a la mesa del Congrés, que van anar a parar a C's i PP, per bé que no es va reconèixer públicament.

El Referèndum Unilateral d'Independència 

En un moment que s'especula amb la possibilitat que el Govern català tingui una carpeta al calaix amb el referèndum unilateral d'independència, l'escenari amenaçava de mutar, vist des de Madrid. "Això ho farem tard o d'hora", acostumen a dir els partits independentistes, en al·lusió al referèndum. Per tant, si a Madrid no s'hi va a "demanar la independència", potser sí que s'hauria pogut contribuir a un executiu socialista. A Ferraz són igual de contraris que el PP a què Catalunya tingui l'estatus de nació, però s'insinuen més disposats al diàleg amb la Generalitat, i no pas als jutjats. 

Però no serà no també per a Sánchez, si el referèndum no s'assegura, com ha sentenciat Homs, la plana major del PDC i ERC. I si això no serveix d'argument, valgui el somriure resignat d'algun parlamentari socialista davant la notícia d'una no nata entesa amb els partits independentistes.