"Ni un pas enrere, ni un pas en fals". És una frase ja coneguda en l'entorn parlamentari del Govern, sobretot des que el procés està en marxa, i és la idea en què es basa tota l'acció de l'executiu en relació al referèndum. També és l'afirmació amb què avui el conseller de Territori, Josep Rull, ha ratificat al 3/24 el seu compromís a "fer el referèndum".

Això sí, insistint que "el referèndum es farà" i que el Govern encara té la voluntat de pactar-lo amb l'Estat, Rull ha volgut deixar clar que "les formes són molt importants", perquè "unes formes que donin confiança ens poden ajudar a eixamplar la base, perquè l'objectiu no és només fer el referèndum, sinó fer-lo i guanyar-lo", i la fórmula perfecta per ampliar la base i assolir l'objectiu de la independència és "executar-ho com millor puguem".

Precisament per això, i tenint present l'advertència de divendres del Consell de Garanties Estatutàries, que va avisar que la partida pel referèndum als pressupostos va en contra de la Constitució i l'Estatut, el conseller ha volgut calmar els ànims de la ciutadania demanant que "ens traguem del damunt la tensió respecte als instruments" perquè, a parer seu, l'important és que "ho farem perquè ho volem fer i ho farem bé i possible" i, a més, ha recordat, el Consell "no toca els recursos, no toca els diners, a partir d'aquí l'important és avançar per fer el referèndum".

La debilitat de les urnes

Convençut que dins del Govern espanyol "hi ha marge per fer el referèndum", Rull ha recordat que "el problema és que no vol" i si no vol és perquè "està convençut que no te cap proposta per seduir els catalans".

I no només això. El conseller ha volgut posar damunt la taula que "les urnes fan por quan ets dèbil" i "quan no tens projecte", però en cas que, finalment, l'Estat continuï enrocat en la seva negativa i no obri la porta al diàleg i al pacte, "tindrem molta més complicitat internacional de ser reconeguts no sobre la base de la legalitat espanyola, sinó catalana".

Justament per tot plegat, Rull ha emplaçat "algun líder d'un gran partit espanyol" a expressar-se en els termes en què David Cameron va fer-ho quan encara era primer ministre del Regne Unit i va posar de relleu que "abans que britànic, sóc demòcrata" perquè, d'aquesta manera, podria acabar havent-hi "voluntat política [...] com ho fan els països civilitzats del món".

La poca capacitat del FLA

Una altra de les raons que porten el conseller de Territori a reafirmar-se en la voluntat del Govern de proclamar la independència és que "no puguem fer allò que el país necessita en aquest moment, el tema és tenir un sistema de finançament que ens permeti fer les coses que el país necessita ara, i l'Estat espanyol per activa i per passiva ens ha dit que de cap de les maneres canviarem el sistema de finançament".

El Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que el govern central dóna a Catalunya, aporta a l'executiu català "molt poca capacitat de fer inversió pública" i, davant la negativa dels de Mariano Rajoy, Rull proposa "tenir eines pròpies" i "anar a buscar un canvi d'esquema" per acabar tenint "un país que tingui el control  ple de tots els recursos que genera".

Això, ha recordat, "es diu independència" perquè, ha subratllat, "el problema no el tenim a l'hora de generar els recursos, el tenim a l'hora de no poder-los gestionar". De totes maneres, i mantenint tots els intents de diàleg del Govern, el 10 d'abril, la Taula pel Corredor Mediterrani viatjarà a Madrid, segons ha anunciat Rull, "a presentar les nostres propostes" perquè, ara, ja és necessari tenir "un calendari cert, previsible i avaluable".