El Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment la part de la reforma del reglament del Parlament que contemplava la lectura única, però no la que avançava quinze dies l'inici del nou període de sessions. Així, aquest dimecres ha començat el nou curs polític. Però no com estava previst en el guió del procés: la Mesa de la cambra ha decidit endarrerir la tramitació de la llei del referèndum. L'estratègia ha canviat. El Govern juga amb el temps, l'únic element que controla completament.

La norma, que va ser presentada en societat el passat 4 de juliol en un acte al Teatre Nacional de Catalunya, va entrar al registre del Parlament el 31 de juliol, abans d'acabar l'anterior període de sessions. No obstant això, malgrat que així constava en el full de ruta sobiranista, aquest dimecres no va ser inclosa en l'ordre del dia de la reunió de la Mesa, i no s'ha acabat tramitant. El moment que això passi s'iniciarà el xoc frontal amb l'Estat.

És per això que el Govern està estudiant molt bé com actua, perquè la Moncloa està esperant per respondre. De fet, l'executiu de Rajoy no descartava celebrar un consell de ministres extraordinari aquest dimecres si el Parlament tramitava la llei, per a impugnar aquest tràmit. Finalment l'ha celebrat, però per una altra carpeta catalana: la vaga de l'aeroport del Prat.

Optar per l'aplicació de l'article suspès del reglament suposaria entrar en una clara desobediència

Aquest mateix dimecres també s’ha reunit de forma extraordinària el ple del Tribunal Constitucional, que ha mantingut la suspensió cautelar de la lectura única. D’aquesta manera, queda una via menys -la de la lectura única, en un sol ple- per a aprovar la llei del referèndum. Optar per aquesta via suposaria entrar en una clara desobediència (i assumir els riscos).

"No hi ha obligació d'incloure-la donada la complexitat d'aquesta llei i estic valorant com ho fem", justificava Carme Forcadell aquest dimecres, després de la reunió de la Mesa. I la presidenta del Parlament afegia: "No hi ha ningú innocent i sabem la situació de judicialització de la política que estem vivint".

Diferents vies

Encara s'ha de veure per quina via s'acabarà aprovant la llei del referèndum. Malgrat la reforma del reglament, Junts pel Sí i la CUP van sol·licitar que es tramités per urgència extraordinària (no per lectura única). Això retalla considerablement els terminis habituals -"la meitat de la meitat"-, però també fa que si un sol grup de l'oposició demana un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), el procediment s'aturi un mes. No s'arribaria a temps per a convocar el referèndum per l'1 d'octubre.

L'independentisme contempla altres vies per a acabar aprovant la llei del referèndum. Una d'aquestes opcions és l'article 81.3 del reglament, que permet modificar l'ordre del dia d'un ple i els procediments previstos per a la tramitació si la majoria de la cambra ho avala. Aquest article contempla que "si s'hi ha d’incloure un assumpte, aquest ha d’haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten d’ésser-hi inclòs, llevat d’un acord explícit en sentit contrari, per majoria absoluta".

És la majoria absoluta que sumen Junts pel Sí i la CUP, amb 71 diputats. Això permetria incorporar, votar i aprovar la proposició en el mateix ple, saltant-se tots els tràmits (publicació al Butlletí Oficial del Parlament, debat a la totalitat o temps per a demanar un dictamen al CGE, per exemple). Amb aquesta opció podria tramitar-se just abans del ple del 6 i 7 de setembre, quan està prevista l'aprovació de la llei.

Junts pel Sí no descarta cap de les vies possibles per a aprovar la llei del referèndum

La resta de vies exigeixen que la iniciativa la prengui el Govern, un fet que es vol evitar per a repartir més les responsabilitats entre el legislatiu i l'executiu. Per una banda, la lectura única sí que és vàlida quan es tracta d'un projecte de llei que parteix del Govern, que podria portar-la al Parlament. Per altra, podria aprovar-se per decret-llei, que el Parlament tindria un mes per convalidar en el ple, però que seria vigent un cop l'aprovés l'executiu de Puigdemont.

Junts pel Sí no descarta cap de les alternatives. “Les vies que poden portar a l'aprovació de la llei del referèndum queden absolutament obertes totes”, afirmava Lluís Corominas, president del grup parlamentari de JxSí, aquest dimecres en una entrevista amb l’ACN.

Abans o després

Una altra incògnita que hi ha sobre la taula és quan s’acabarà aprovant la llei de transitorietat jurídica, la que ha de permetre la ‘desconnexió’. El guió té previst que, com la llei del referèndum, la norma sigui presentada en un acte públic a finals d’agost i que entri al registre del Parlament abans de la primera setmana de setembre. El debat gira al voltant de si s'ha d'aprovar abans o després del referèndum de l’1 d’octubre.

Hi ha divisió en el si de la majoria independentista. Per una banda, hi ha ERC i la CUP, que volen aprovar-la abans de la votació, perquè consideren que així es garanteix la "irreversibilitat" del procés i s'aplica el resultat que surti de les urnes. Al PDeCAT prefereixen aprovar-la després de l'1-O.

Hi ha divisió en el si de la majoria independentista del Parlament sobre si la llei de transitorietat s'ha d'aprovar abans o després del referèndum

La pressió dels partidaris ja ha començat. "Podem imaginar que la llei de transitorietat s'aprovi durant la campanya del referèndum", plantejava la diputada de la CUP Anna Gabriel aquest dimarts. El dimecres s'hi sumava, des de les entitats sobiranistes, Jordi Cuixart, que demanava aprovar-la abans de l'1 d'octubre. El president d'Òmnium Cultural defensava que "és clau" que sigui així perquè "així s'ha acordat".

Per ara, com amb la llei del referèndum, no se sap quan serà tramitada, ni per quin procediment s’optarà. Ni tan sols ha iniciat el seu recorregut parlamentari, perquè no ha entrat al registre del Parlament.

Un cop aprovada la llei del referèndum, amb o sense llei de transitorietat, hi ha una incògnita final: quan firmarà el president de la Generalitat el decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. Per al dia 15 de setembre, després d'una Diada que s'espera novament multitudinària, hi ha previst l'inici de la campanya. Per ara, només la del 'sí'.