Després que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, decidís incloure el PDeCAT en la seva ronda de contactes amb els partits del Congrés dels Diputats per a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, el president espanyol, Mariano Rajoy, ha redoblat l'oferta al seu homòleg català, Carles Puigdemont, perquè abandoni el referèndum, a canvi de negociar els comptes de l'Estat, a més de les qüestions acordades a la conferència de presidents autonòmics. 

"Parlar sempre té sentit, i dialogar, de manera que estic disposat a fer-ho tant amb el senyor Puigdemont, com amb la societat catalana. Jo ja he dit els temes pels quals seria bo dialogar: les infraestructures, les inversions, el finançament, els pressupostos", ha explicat Rajoy, preguntat sobre si creia convenient una reunió pública amb el representant de la Generalitat. Això passa després que s'hagués constatat la llunyania de posicions en la trobada secreta celebrada el passat 11 de gener.

Les paraules no són noves, sinó que també van ser expressades pel cap del govern central aquest dimecres als passadissos del Congrés. Era la resposta a si s'havia produït la reunió amb Puigdemont. Cap de les dues parts ha confirmat la cita, però el segon va aclarir que no estava en cap negociació amb l'Estat. Al respecte, fonts de Moncloa van explicar a El Nacional que en el termini d'un mes, "potser", es podria arribar a celebrar una altra trobada entre les dues parts, però si la Generalitat deixa de banda el referèndum. 

El mandatari espanyol insisteix a evitar "divisions a la societat catalana", després de l'avanç del procés sobiranista a partir de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut el 2010. "Cinc anys de política per fomentar l'independentisme han generat divisions a la societat. No és bo per a Catalunya que es faci dependre l'estabilitat del govern de partits radicals", ha afegit en relació amb la CUP. Aquest és un argument habitual d'ençà els viatges de la vicepresidenta espanyola i ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, a Barcelona.

Les declaracions s'han produït el mateix dia que l'Alt Tribunal ha presentat una nova querella contra Lluís M. Corominas, vicepresident primer de la mesa del Parlament; Anna Simó, secretària primera i Ramona Barrufet i Santacana, secretària cuarta, i la presidenta, Carme Forcadell, pels suposats delictes de desobediència i prevaricació per l'aprovació de la resolució per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya.